Desespero ràpid...

4 dies i unes hores, i ja estic fins els sants collons d'estar aquí senyors meus. Que algú s'apiadi de mi i faci avançar el temps fins el dia de la meva marxa! Per pietat...

I tu, abans de dir res tria el que més t'agradi per a tu, de part meva: puta, cabró/na, fill/a de puta, maricóN de merda. Tots servits.

Fred diuen?

La noticia de que fotrà fred aquest cap de setmana a Catalunya és incorrecta. No és que arribi un front fred del centre d'Europa, sinó que un malparit sense pietat fa una breu visita per Nadal i això afecta l'ambient... vigilin pel carrer. Torna a haver-hi ganivets esmolats rondant les nits.

(Post programat per a ser publicat automàticament. Quan el lector llegeixi això el Dr. Muerte potser ja està darrera seu)

Toros

A mi els toros, com bé s'imaginaran, m'importen una puta merda. El patiment, dolor, sang, fetge, esbudellament és, per mi, la natura en estat pur.

Així que al llegir el rebombori de la llei aquesta em fa venir mal de cap. Això sí, he trobat l'alternativa (perdó iaia) a les "corrides de torus"... una opció més veggana.... les corrides de Tofu.

Maestro! Cuidao con los pitones lácteos !

El següent pas serà un San Fermín amb Tofu enlloc de torus... i si no, temps al temps...

Aivalaostia! Que me pilla el Tofu!

Tele de merda

La tele és una merda, aquí allà i a tot el puto planeta. Que com ho sé? No ho sé, però em surt dels collons fer afirmacions categòriques sense coneixement., i ja està.
Ara, dins el meu caire més pedagògic aqui els deixo 3 perles (dos vídeos i una imatge) que il·lustren la puta merda Classe A extrasúper que fan a la tele TDT (el cable va a part). El so és lamentable, però pel que em paguen s'hauran de fer fotre i acostar la orella.

Escolteu sempre el que diu el puto iaio sobre la biblia...

I a mi què m'importa el que passa a MéJico? Al extreeeemoooo!

Sempre pots posar els subtítols i practicar idiomes

A que la Belén Esteban JA NO SEMBLA TANT DOLENTA ??

Dones triomfadores

Llegint avui sobre la digi-evolució de la Belén Esteban i altres històries tiroidiques femenines m'ha vingut al cap una dona triomfadora, una dona que ha aconseguit els seus objectius per mèrits propis, per dos mèrits propis.

No, no parlo de la Cicciolina, sinó de la seva rèplica sudaca, la Susy Diaz.

Potser ja us n'he parlat abans, però no ho recordo així que us foteu si ja us he fotut la pallissa amb aquest tema.

La Susy és una presumta cantant, ballarina, vedette, acriu i POLÍTICA peruana. Cap de les ocupacions les ha desenvolupat mai bé, i d'aquí ve la meva admiració. Com algú tant nefast, embotit, lleig, poc dotat de veu i paraula va arribar a ser el puto epicentre d'un pseudopaís de merda (ep! independent, això sí).

Lectores meves, us porto la vostra nova inspiració. Cada dia abans d'anar a dormir repetiu mil cops "jo de gran vull ser Susy Diaz".

Minut 1:30 apoteòsic

Em cago en la puta

M'acaben d'assignar la puta merda de l'amic invisible dels collons que ja els vaig explicar i estic emprenyat. Jo volia que em toqués algú que pensa en rosa, que escriu poemes, que cita a Verdaguer o que ens explica la seva miserable vida en to melancòlic demanant ajut als lectors fidels que li mamen de canto amb comentaris de suport.

Volia que aquesta persona rebés de mi quelcom ple del que em corre per les venes, un cagarro-regal que no oblidés en sa puta vida. Però diria que el sorteig té tongo i m'ha tocat algú que no em cau ni bé ni malament, però a qui tampoc crec que li calgui el meu odi.

Comença bé la merda del nadal hòstia puta dels collons!

foradet de facebook

Senyores i senyors. Si tenen un bri de xafarders, torracollons tafaners o similars, i a més tenen un compte de facebook activat, ara és el moment de fer el xafarder. Des de fa pocs dies (no diré des de quan exactament estic babejant) la configuració de privacitat de facebook ha canviat automàticament, i cada usuari s'ha de molestar en fer uns quants clicks per tal de (re)protegir la seva "intimitat". En cas de no fer-ho el perfil i el més impotant, les fotos, estan a la vista de tothom, o si més no d'amics dels amics.

Així que deixin de llegir immediatament i vagin correns a buscar les fotos de la jamona aquella amiga de la seva amiga lletja, busquin a les exparelles i frueixin de la seva decrepita nova vida o simplement facin-se palles (com fa un servidor) al veure com de fàcil és violar intimitats (una de les meves activitats preferides, com alguns ja saben perfectament).

La meva veïna de dalt té facebook !!!

Apunt ràpid

La gent mai deixarà de donar-me grates sorpreses.
I després diuen que jo sóc "raru"...

La meva segona millor inversió

Aquests seran els 39.95$ (més despeses d'enviament) més ben gastats de la meva estada aquí, després dels 350$ que em va costar el rifle amb mira telescòpica.

més vídeos

En vista que agraden els vídeos aquí els en deixo un altre.
Convidaré a cervesa Felicitaré als valents que tinguin collons de veure'l sencer.

enyoquè?

Hi ha gent que em pregunta si m'enyoro. Diuen que una imatge val més que mil paraules, i aquesta porta incorporada la resposta.

Doncs no fills de puta, no trobo a faltar RES d'allà

Doodie

Un vídeo antic per un dia fred.

Els putos pihippies

Dins les categories de gentussa que tant ens agraden per aquí la Odisfera n'hi ha una que, a l'igual que a vostès segurament, em rebenta soberanament. Els pijippies.
Per desgràcia meva m'he trobat immers en el puto epicentre del que va ser el naixement del moviment hippie dels 60, dels quals encara queden algunes glories corrent pels carrers seguint la seva palla mental filosofia, predicant amb l'exemple, i bla bla bla... però ai l'as! aquest fenomen dels 60 encara perdura, i tot galifardeu amb ànsies de ser hippie vol venir a viure al mateix poblat on em trobo jo ara.

Les noves fornades però, a més de ser més inflapilotes que els originals amb una suposada ideologia que no entenen, són a més intolerants amb qui no és com ells a i són completament incongruents. M'explico: què collons puc dir-li a una imbècil que, megàfon en mà, em rebenta el timpà per tal que li doni diners per a lluitar contra la guerra mentre a l'altra mà aguanta un i-phone? o més encara, un hippie que es dedica a recollir les llaunes dels contenidors pels carrers (llauna = 5c de dòlar) i ho fa en cotxe ! Per sort no existeix el fenomen perroflauta (encara) però començo a pensar que jo sol no podré amb tants i tinc por de que em contagïin alguna cosa dolenta. Apiadint-se de mi i resin per la meva ànima.

Què els hi puc dir a gentussa així? tantes coses que em petaria el cap

Us odio cabrons!

Distracció estúpida i sense gràcia en format vídeo pels cabrons que feu pont, fills de la gran puta.

Els putos termos

Que aquí la gent veu "cafè" a litres no és novetat. Ah, que no ho sabia? En quin món viu imbècil vostè?

La qüestió és que cada matí em creuo amb una infinitat de gentussa que va traginant el cafè en un termo XXL mentre camina, va en autobús,va conduint (cotxes automàtics, recordin!), i fins i tot mentre corren passejant el gos (sujuro!). Encara ara no m'he acostumat a aquest fenomen paranormal. Per què es facin una idea aquí tenen una imatge gúguel, que exemplifica el què.

El més important quan es tragina un puto-termo és posar cara d'arribar tard, o de molt ocupat, o de molt agobiat perquè el dia que comença serà duríssim. Com diria el pater, "Mis cojones !"

No els venen ganes d'escopir dins el puto termo aquest, o millor encara, fotre-li una patada a veure si a part de tacar-lo li escalden la cara de gilipolles pretensiós?

Doncs bé! Avui he après el per què de tanta polla de termo. No és per generar menys residus no. Simplement és perquè pel preu del cafè petit t'omplen el puto termo per gran que sigui ! Ah amics ! si és qüestió de que et donin coses gratis o a més bon preu aquesta gent ma-ta, i més eficientment que les iaies de les cues del forn de pa. Recordin que aquí porten pistoles...

P.D. avui m'han regalat un termo d'aquests. I ben mirat, si el gires té la forma perfecte per entaforar-lo al cul d'algun desgraciat.Voluntaris?

Tristos

Acabo de llegir en un blog que no ve a cuento, que des de fa tres anys existeix una colla de tristos poca-feina amb problemes severs d'autoestima i sociabilitat que es dedica a jugar a l'amic invisible per internet a través dels seus blocs igualment tristos, poca-feines i on supliquen a crits l'atenció i amor que els manca a les seves miserables vides.

Estic MOLT temptat d'apuntar-m'hi.... només d'imaginar-me algú esperant un "regal" (com collons es fot un regal penjant-ho en un blog?) i que finalment es trobi algo així:

El que tots aquests imbècils volen: un amic per sempre !

O un peluix que els doni carinyu!

O algo més pràctic i útil en temps de sequera

La imatge del careto d'imbècils que se'ls quedaria em fot posar més palote que un poste de la llum.

Ei odisfèrics divertits! Us voleu apuntar vosaltres també a aquesta iniciativa (perdó per la paraula iaia, sé que "iniciativa" fa que li cremi la sang) tant engrescadora, xirucaire i puki-nuki ? Si? Som-hi! Fem xerinola!

P.D. Espero que els organitzadors em vetin la participació i així tenir un motiu (tot i que no em cal) per a rebentar aquesta parida de mariques. Em consta que algun dels "seguidors" que tinc, hi ha participat en edicions anteriors, així que si llegint això li pica que miri aquest vídeo tant amè.

Les reunions de feina

"Això és Amèrica" és el que em van dir el primer cop que, amb cara de (més) gilipolles vaig preguntar què passava quan enmig d'una reunió d'equip de cirurgia va aparèixer en "Miguel", el meji de turno a portar-nos entrepans i begudes. Resulta que aquí, en tota reunió, xerrada o conferència està obligat per decret que hi hagi com a mínim cafè i donuts. Si la trobada per perdre el temps reunió és a l'hora de dinar doncs s'ha de portar un catering, i el millor de tot, la gent jala mentre el puto desgraciat de turno està fotent la pallissa sobre la merda que li ha tocat exposar.
Davant aquest fet he arribat a dos conclusions:

1- la gent va a les reunions per dinar de gorra.
2- les reunions són més inútils com millor sigui el menjar.

I ara disculpin, que vaig a pillar el cafè i donut previs a la xerrada "the importance of genomatic plurichloroplastic fields" a la que evidentment anirà sa puta mare.

Es nota qui és director general pel nombre de reunions a les que ha d'assistir, i pel dit de fill de puta dictador.

Pudors

Senyors meus, a la que fa un lleuger fred (i dic lleuger perquè aquí això de les jaquetes és opcional tot l'any menys a l'agost), la gent deixa de dutxar-se. Tal qual. Cada dia noto més pudors allà on vaig. Suor rància, roba bruta, cabells greixosos... no sé si aquesta gentussa porca és de les que pensa que quan estem per sota de 18ºC (o l'equivalència merdosa en els putos Farenheit) el cos humà no s'embruta, no transpira i el més important no dissipa calor i amb el calor les olors.

Fills de puta, renteu-vos que em venen vomiteres de sentir el vostre halo de putrefacció i us acabaré fent el darrer favor en l'espectre de colors i olors fotent-vos el trallat a sobre...

Nota: he vist molta gent acabar de fer esport al gimnàs, canviar-se la roba per roba de carrer i marxar suadets com polls. Ole tus cojones !

Californians típics del mes de desembre. Fins que no tornin a fer surf no es mullaran