Desespero ràpid...

4 dies i unes hores, i ja estic fins els sants collons d'estar aquí senyors meus. Que algú s'apiadi de mi i faci avançar el temps fins el dia de la meva marxa! Per pietat...

I tu, abans de dir res tria el que més t'agradi per a tu, de part meva: puta, cabró/na, fill/a de puta, maricóN de merda. Tots servits.

Fred diuen?

La noticia de que fotrà fred aquest cap de setmana a Catalunya és incorrecta. No és que arribi un front fred del centre d'Europa, sinó que un malparit sense pietat fa una breu visita per Nadal i això afecta l'ambient... vigilin pel carrer. Torna a haver-hi ganivets esmolats rondant les nits.

(Post programat per a ser publicat automàticament. Quan el lector llegeixi això el Dr. Muerte potser ja està darrera seu)

Toros

A mi els toros, com bé s'imaginaran, m'importen una puta merda. El patiment, dolor, sang, fetge, esbudellament és, per mi, la natura en estat pur.

Així que al llegir el rebombori de la llei aquesta em fa venir mal de cap. Això sí, he trobat l'alternativa (perdó iaia) a les "corrides de torus"... una opció més veggana.... les corrides de Tofu.

Maestro! Cuidao con los pitones lácteos !

El següent pas serà un San Fermín amb Tofu enlloc de torus... i si no, temps al temps...

Aivalaostia! Que me pilla el Tofu!

Tele de merda

La tele és una merda, aquí allà i a tot el puto planeta. Que com ho sé? No ho sé, però em surt dels collons fer afirmacions categòriques sense coneixement., i ja està.
Ara, dins el meu caire més pedagògic aqui els deixo 3 perles (dos vídeos i una imatge) que il·lustren la puta merda Classe A extrasúper que fan a la tele TDT (el cable va a part). El so és lamentable, però pel que em paguen s'hauran de fer fotre i acostar la orella.

Escolteu sempre el que diu el puto iaio sobre la biblia...

I a mi què m'importa el que passa a MéJico? Al extreeeemoooo!

Sempre pots posar els subtítols i practicar idiomes

A que la Belén Esteban JA NO SEMBLA TANT DOLENTA ??

Dones triomfadores

Llegint avui sobre la digi-evolució de la Belén Esteban i altres històries tiroidiques femenines m'ha vingut al cap una dona triomfadora, una dona que ha aconseguit els seus objectius per mèrits propis, per dos mèrits propis.

No, no parlo de la Cicciolina, sinó de la seva rèplica sudaca, la Susy Diaz.

Potser ja us n'he parlat abans, però no ho recordo així que us foteu si ja us he fotut la pallissa amb aquest tema.

La Susy és una presumta cantant, ballarina, vedette, acriu i POLÍTICA peruana. Cap de les ocupacions les ha desenvolupat mai bé, i d'aquí ve la meva admiració. Com algú tant nefast, embotit, lleig, poc dotat de veu i paraula va arribar a ser el puto epicentre d'un pseudopaís de merda (ep! independent, això sí).

Lectores meves, us porto la vostra nova inspiració. Cada dia abans d'anar a dormir repetiu mil cops "jo de gran vull ser Susy Diaz".

Minut 1:30 apoteòsic

Em cago en la puta

M'acaben d'assignar la puta merda de l'amic invisible dels collons que ja els vaig explicar i estic emprenyat. Jo volia que em toqués algú que pensa en rosa, que escriu poemes, que cita a Verdaguer o que ens explica la seva miserable vida en to melancòlic demanant ajut als lectors fidels que li mamen de canto amb comentaris de suport.

Volia que aquesta persona rebés de mi quelcom ple del que em corre per les venes, un cagarro-regal que no oblidés en sa puta vida. Però diria que el sorteig té tongo i m'ha tocat algú que no em cau ni bé ni malament, però a qui tampoc crec que li calgui el meu odi.

Comença bé la merda del nadal hòstia puta dels collons!

foradet de facebook

Senyores i senyors. Si tenen un bri de xafarders, torracollons tafaners o similars, i a més tenen un compte de facebook activat, ara és el moment de fer el xafarder. Des de fa pocs dies (no diré des de quan exactament estic babejant) la configuració de privacitat de facebook ha canviat automàticament, i cada usuari s'ha de molestar en fer uns quants clicks per tal de (re)protegir la seva "intimitat". En cas de no fer-ho el perfil i el més impotant, les fotos, estan a la vista de tothom, o si més no d'amics dels amics.

Així que deixin de llegir immediatament i vagin correns a buscar les fotos de la jamona aquella amiga de la seva amiga lletja, busquin a les exparelles i frueixin de la seva decrepita nova vida o simplement facin-se palles (com fa un servidor) al veure com de fàcil és violar intimitats (una de les meves activitats preferides, com alguns ja saben perfectament).

La meva veïna de dalt té facebook !!!

Apunt ràpid

La gent mai deixarà de donar-me grates sorpreses.
I després diuen que jo sóc "raru"...

La meva segona millor inversió

Aquests seran els 39.95$ (més despeses d'enviament) més ben gastats de la meva estada aquí, després dels 350$ que em va costar el rifle amb mira telescòpica.

més vídeos

En vista que agraden els vídeos aquí els en deixo un altre.
Convidaré a cervesa Felicitaré als valents que tinguin collons de veure'l sencer.

enyoquè?

Hi ha gent que em pregunta si m'enyoro. Diuen que una imatge val més que mil paraules, i aquesta porta incorporada la resposta.

Doncs no fills de puta, no trobo a faltar RES d'allà

Doodie

Un vídeo antic per un dia fred.

Els putos pihippies

Dins les categories de gentussa que tant ens agraden per aquí la Odisfera n'hi ha una que, a l'igual que a vostès segurament, em rebenta soberanament. Els pijippies.
Per desgràcia meva m'he trobat immers en el puto epicentre del que va ser el naixement del moviment hippie dels 60, dels quals encara queden algunes glories corrent pels carrers seguint la seva palla mental filosofia, predicant amb l'exemple, i bla bla bla... però ai l'as! aquest fenomen dels 60 encara perdura, i tot galifardeu amb ànsies de ser hippie vol venir a viure al mateix poblat on em trobo jo ara.

Les noves fornades però, a més de ser més inflapilotes que els originals amb una suposada ideologia que no entenen, són a més intolerants amb qui no és com ells a i són completament incongruents. M'explico: què collons puc dir-li a una imbècil que, megàfon en mà, em rebenta el timpà per tal que li doni diners per a lluitar contra la guerra mentre a l'altra mà aguanta un i-phone? o més encara, un hippie que es dedica a recollir les llaunes dels contenidors pels carrers (llauna = 5c de dòlar) i ho fa en cotxe ! Per sort no existeix el fenomen perroflauta (encara) però començo a pensar que jo sol no podré amb tants i tinc por de que em contagïin alguna cosa dolenta. Apiadint-se de mi i resin per la meva ànima.

Què els hi puc dir a gentussa així? tantes coses que em petaria el cap

Us odio cabrons!

Distracció estúpida i sense gràcia en format vídeo pels cabrons que feu pont, fills de la gran puta.

Els putos termos

Que aquí la gent veu "cafè" a litres no és novetat. Ah, que no ho sabia? En quin món viu imbècil vostè?

La qüestió és que cada matí em creuo amb una infinitat de gentussa que va traginant el cafè en un termo XXL mentre camina, va en autobús,va conduint (cotxes automàtics, recordin!), i fins i tot mentre corren passejant el gos (sujuro!). Encara ara no m'he acostumat a aquest fenomen paranormal. Per què es facin una idea aquí tenen una imatge gúguel, que exemplifica el què.

El més important quan es tragina un puto-termo és posar cara d'arribar tard, o de molt ocupat, o de molt agobiat perquè el dia que comença serà duríssim. Com diria el pater, "Mis cojones !"

No els venen ganes d'escopir dins el puto termo aquest, o millor encara, fotre-li una patada a veure si a part de tacar-lo li escalden la cara de gilipolles pretensiós?

Doncs bé! Avui he après el per què de tanta polla de termo. No és per generar menys residus no. Simplement és perquè pel preu del cafè petit t'omplen el puto termo per gran que sigui ! Ah amics ! si és qüestió de que et donin coses gratis o a més bon preu aquesta gent ma-ta, i més eficientment que les iaies de les cues del forn de pa. Recordin que aquí porten pistoles...

P.D. avui m'han regalat un termo d'aquests. I ben mirat, si el gires té la forma perfecte per entaforar-lo al cul d'algun desgraciat.Voluntaris?

Tristos

Acabo de llegir en un blog que no ve a cuento, que des de fa tres anys existeix una colla de tristos poca-feina amb problemes severs d'autoestima i sociabilitat que es dedica a jugar a l'amic invisible per internet a través dels seus blocs igualment tristos, poca-feines i on supliquen a crits l'atenció i amor que els manca a les seves miserables vides.

Estic MOLT temptat d'apuntar-m'hi.... només d'imaginar-me algú esperant un "regal" (com collons es fot un regal penjant-ho en un blog?) i que finalment es trobi algo així:

El que tots aquests imbècils volen: un amic per sempre !

O un peluix que els doni carinyu!

O algo més pràctic i útil en temps de sequera

La imatge del careto d'imbècils que se'ls quedaria em fot posar més palote que un poste de la llum.

Ei odisfèrics divertits! Us voleu apuntar vosaltres també a aquesta iniciativa (perdó per la paraula iaia, sé que "iniciativa" fa que li cremi la sang) tant engrescadora, xirucaire i puki-nuki ? Si? Som-hi! Fem xerinola!

P.D. Espero que els organitzadors em vetin la participació i així tenir un motiu (tot i que no em cal) per a rebentar aquesta parida de mariques. Em consta que algun dels "seguidors" que tinc, hi ha participat en edicions anteriors, així que si llegint això li pica que miri aquest vídeo tant amè.

Les reunions de feina

"Això és Amèrica" és el que em van dir el primer cop que, amb cara de (més) gilipolles vaig preguntar què passava quan enmig d'una reunió d'equip de cirurgia va aparèixer en "Miguel", el meji de turno a portar-nos entrepans i begudes. Resulta que aquí, en tota reunió, xerrada o conferència està obligat per decret que hi hagi com a mínim cafè i donuts. Si la trobada per perdre el temps reunió és a l'hora de dinar doncs s'ha de portar un catering, i el millor de tot, la gent jala mentre el puto desgraciat de turno està fotent la pallissa sobre la merda que li ha tocat exposar.
Davant aquest fet he arribat a dos conclusions:

1- la gent va a les reunions per dinar de gorra.
2- les reunions són més inútils com millor sigui el menjar.

I ara disculpin, que vaig a pillar el cafè i donut previs a la xerrada "the importance of genomatic plurichloroplastic fields" a la que evidentment anirà sa puta mare.

Es nota qui és director general pel nombre de reunions a les que ha d'assistir, i pel dit de fill de puta dictador.

Pudors

Senyors meus, a la que fa un lleuger fred (i dic lleuger perquè aquí això de les jaquetes és opcional tot l'any menys a l'agost), la gent deixa de dutxar-se. Tal qual. Cada dia noto més pudors allà on vaig. Suor rància, roba bruta, cabells greixosos... no sé si aquesta gentussa porca és de les que pensa que quan estem per sota de 18ºC (o l'equivalència merdosa en els putos Farenheit) el cos humà no s'embruta, no transpira i el més important no dissipa calor i amb el calor les olors.

Fills de puta, renteu-vos que em venen vomiteres de sentir el vostre halo de putrefacció i us acabaré fent el darrer favor en l'espectre de colors i olors fotent-vos el trallat a sobre...

Nota: he vist molta gent acabar de fer esport al gimnàs, canviar-se la roba per roba de carrer i marxar suadets com polls. Ole tus cojones !

Californians típics del mes de desembre. Fins que no tornin a fer surf no es mullaran

Menjar sense que et toquin els collons

Si una cosa m'agrada d'aquest puto país és poder demanar qualsevol tipus de menjar i que m'ho portin a casa. Japonès, xino, vietnamita, etíop, nepalès, brasiler, crioll, grec, indi, fusió (¿?), jamaicà, marroc, apart de les merdoses pizzes de tota la vida. La veritat és que pot semblar altament hostiable i snob aquesta proposta multiculti i supercool, però a mi em soluciona el fet de no haver de sortir al carrer i barrejar-me amb gentussa sense haver de menjar el mateix fins a la sacietat. I la veritat, la majoria de menjar em sembla igual de merda que un trallat de gos moribund, però sé que el meu sistema immunològic s'està enfortint gràcies a aquestes bazofies, i que allò que no em mata em farà més fort.

Avui ha tocat sushi, i gràcies al cel he trobat un lloc on fan servei a domicili fins les 3 del matí. Ja puc tancar-me a casa fins el dia del judici final.
Ah, me n'oblidava, cabrón tu, tu i tu.

L'he demanat sense pepinillos hòstia!

Ego-jo i altres contes...

Llegint avui a l'autor de Jesucrist era marica i altres contes he observat que hi havia un link que reenviava als milers de lectors del senyor guionista brillant cap al meu cau de merda. Doncs bé, tal i com s'ha anat apuntant darrerament en l'entorn odisfèric, el meu ego ha anat de pet a mirar les estadístiques per veure quin efecte havia provocat aquest link.

El poder de les lletres...

La gràfica parla per si sola....Per tant he decidit que no cal que escrigui res més. A partir d'ara, i per tal de nodrir el meu puto ego li proposaré un tracte al Sr. Domínguez: que em citi de tant en tant, i jo a final de mes li envio alguna meuca/pernil/ampolla-de-licor a casa. Tots hi sortim guanyant!

Les putes curses de cavalls

"Tu apunta't a tot el que surti", em van aconsellar... i per una puta vegada que foto cas d'un consell resulta que el que surt és una invitació per anar a veure les genuines curses de cavalls yankees... bé, en el fons lo de guanyar diners en apostes se'm dóna força bé, així que per què no?

Amics, no ho feu. Bé, sí, si teniu oportunitat aneu-hi. És una injecció de moral i de misantropia tot alhora. En pocs llocs he trobat tanta purrialla humana junta intentant sortir del forat que és la seva vida de merda, apostant els 4 duros que tenen per veure si amb alguns calers més tot és millor. La majoria d'ells eren iaios xinos dels collons que si fossin occidentals ja fotria segles que l'haurien palmat de vells...

També hi abundaven els Homer Simpsons, que l'únic que sabien fer era repetir xisclant el nom del cavall al que havien apostat. Al final sempre acabaven dient el mateix "oh man.. FUUUUU". Veure aquella escòria fa que per més merda que siguis et sentis millor. És més o menys com el fenomen de contrast de l'amiga lletja. Crec inclús que es podrien receptar visites a l'hipòdrom en casos de baixa autoestima.

Tots TOTS els putos jockeys eren sudaques pigmeoides...

P.S. Vaig guanyar 35$ al final. Exactament el que després em vaig gastar en gin-tonics...

Halloween de merda, de pura cepa

Plasca! la zorra fea que vol que li bombin el cul ha arribat

que fot més d'una setmana de la merda del Halloween i ara surto amb això? Doncs sí. És que estava temerós d'escriure al blog perquè volia veure com ho feia perquè els hi agradés més a tots, tal i com dictamina la nova tendència cagonblogger.
Que a casa nostra ja es fan més halloweens que castanyades és un fet. El que passa és que allà es fa la versió més merda de totes: la de fer "por", que acaba sent la que fa pena.
Aquí en canvi, es practica el halloween "josócmésputaquetu", que consisteix en, per un dia, vestir-se més puta que de costum i que ningú pugui dir "mira la puta reputa de la guarra aquella". I ja està. Això és el halloween dels collons. Els nois es disfressen de mamarratxo pujat, per tal de pillar alguna de les reputes, amb un èxit estimat del 20%.

Foto "comiat" abans d'anar a pendre tots pel sac

Sí, és un camioner disfressat de dona

Tu insisteix filla de puta, que acabaràs a urgències amb un desgarrament anal...
(la disfressa de Pare Bukkàkez és to-tal)

No, no et queda bé. Tu ets una puta gorda i vols ensenyar teta, però com que ja et pengen et poses aquesta disfressa de merda que has robat a ta germana de 10 anys. Puta i final.

Odisfera, bressol de líders

Odisfèrics tots. M'acabo de topar amb aquesta noticia.

Pel que sembla el món serà nostre ben aviat, i si ho diu Science m'ho crec.

Qui pot ser més desconfiat que nosaltres? Ningú!

Senyors meus, tots els presents som líders nats. Reclamem el nostre lloc (i el nostre ingrés al compte corrent).

Phactures

Per adonar-se que la seguretat social a casa nostra és un desastre no cal ser una espasa.

Ara bé, la cosa però no sembla tant dolenta quan ets dins el sistema sanitari d'altres països, com m'ha passat a mi ara.

Ahir al vespre, remenant paperassa, vaig trobar una pila de factures que s'enviaran a clients (sic) pacients (sic) usuaris de l'hospital adjacent al campus. La majoria d'elles seran pagades per les assegurances que tingui la gent, però no totes, i aquí comença el drama de no poder pagar l'operació d'apendicitis de turno i acabar al carrer sense casa o morir amb els budells rebentats. Tu tries.

Entre totes les factures n'hi va haver una que em va fer gràcia per lo habitual de la situació i que proposo que n'encertin vostès la quantitat.

Els conceptes de la factura són:

- Ingrés per part, amb epidural, 12 hores 2 infermeres.

- habitació individual 5 dies per la mare, amb cures.

- cures intensives pel nadó, en incubadora, 5 dies.

- material mèdic vari per les coses anteriors.

Au, facin apostes!

Coses deplorables als USA (I) les cases de putes/fraternitats.

Si una cosa em cridava l'atenció i pensava que era tot patranya barata a les pel·lícules yankis eren les famosíssimes fraternitats; llocs on un grupet d'estudiants no novells els hi feia passar putes als estudiants de primer any en venjança per la merda que van empassar-se ells al voler ser admesos.

Digueu-me llord, lent o pepero, però em pensava que ja estaven eradicades. Doncs no! Segueixen en peu! i no només això, sinó que la segregació nois / noies és vigent! Donat que no se m'ha pas acudit acostar-me a una fraternitat masculina (ja sé què hi trobaré a dins: una colla de maricons menjamerdes que no saben viure sense la mama) només m'he interessat per les "sororities" (vocable que pel que sembla defineix les agrupacions de putetes).

Doncs bé, la primera decepció és que les novatades són il·legals a l'estat de Califòrnia amb risc de clausura de l'agrupació. La segona és que tot i que suposadament existeix aquí una sorority famosa per tenir les noies més espectaculars aquestes són altament execrables, vomitives, plenes de cel·lulitis, lletges, amb veu de moc, i que a sobre no paren de repetir les mateixes putes expressions típiques de les pijes americanes, aka "oh my god/gosh", "this is so cool/awesome" i "I don't think this fits in my ass, but try it". Imagineu una casa plena de seguidores de la Britney Spears, amb 25 kg més que la seva ídol, maquillades per les seves pitjors enemigues i tindreu el que és avui dia una fraternitat: Una casa de putes buscones que diuen que estudien però que només saben remenar el seu cul/paner vestint models impossibles. L'avantatge d'aquestes cases és que totes, TOTES, són de fusta... foc amics... foc de matinada...

Pels valents aquí tenen la web de la famosa fraternitat. Si tenen estómac visitin la secció "current members" i "photo gallery".

Tots teniu premi!

Els cagaderos yankees

Dins la meva croada culturitzadora personal, i seguint l'exemple de Raco DC on se'ns mostrava un jinyadero nipó amb tots els gadgets per a la neteja anal, he decidit que he de compartir el malestar que em provoquen els cagaderos yankees. Sí amics, en Muerte té pànic de cagar als USA, i no perquè els remolins girin al revés, això passa a l'altra hemisferi idiotes, sinó per la pròpia construcció dels artilugis. M'explico:

A casa nostra un cagadero standard, casolà o públic consta d'una tassa amb un nivell d'aigua proper als 7-8 cm des de la base del sifò per on desapareixen els nostres estimats petrifaxs. Doncs bé, aquí el nivell d'aigua és perillosament alt, tant que corres el risc de sucar-hi la mà quan vols netejar-te l'ojete. Alerta! que just a sota l'ullera trobarem el que acabem de PARIR, així que si tenim un d'aquells dies descuidats acabarem contactant els ditets amb el cilindrín calentó que flota feliç. I no hi ha cosa que em foti més que lliscar-me la mà per un zurullín. Que per fer això em cago directament a les mans hòstia!

Per aquells curtets a qui costi imaginar-se el que explico, diuen que una imatge val més que mil paraules per tant, zasca!

El gran calvo

No, no parlaré de culs, ni d'ojetes (avui no).

Aprofitant el tirón endogàmic dels músics yankees a l'hora de fer tours pel seu país aquests darrers dies havia de triar entre anar a veure el Bob Dylan a Berkeley pagant 50$ o Moby a San Francisco per 29$. Tenint en compte que Bob Dylan me la pela soberanament vaig decidir anar a veure al pelón del Moby. Pel que m'han dit alguns assistents de l'altre concert, el iaió d'en Dylan no va dir absolutament res a l'entrar ni al sortir, va fer un concert ensopit com sa puta mare morta i va decebre molt en l'hora i quart que va estar a l'escenari.Moby però es mereix un "hòstia que gran el cabró!".

Vaig estar temptat de treure'm la cigala i fotre'm una palla allà al mig, però tenint en compte que estava a la ciutat dels petaculs vaig pensar que era altament perillós i que encara no ha arribat el moment de perdre la meva virginitat analocipotil.

S'ha de dir que el calvet no té un pèl de tonto (juas?). Dels 6 individus que hi havia a l'escenari hi havia 4 dones (violinista jamona, baixista jamona, negraca de 2x2 que si et fot un crit a la cara et tornes ros, i la vocalista/teclista(?) que apart de jamona tenia un morbazo inexplicable que feia que volguessis saltar a l'escenari i follar-te-la allà mateix), i 2 homes (ell i el bateria que entre tanta ferralla no computa com a mascle profecundador).

El concert va durar més de 2 hores i la veritat és que s'ha de dir que fotia temps que no sortia així de content d'un concert. I bla bla bla.

Finances bàsiques

Avui, tal i com suggereix el Sr. KFC faré un plagi d'un d'aquells mails spam que arriben amb la intenció de fer gràcia i el que fan és llàstima. I doncs per què el publico? doncs perquè sóc així d'esplèndid i comparteixo la merda.

Resulta que el senyor Paul McCartney ha d'amoquinar 49 milions de dòlars a la seva exdona per un matrimoni de 5 anys. Fent matemàtiques bàsiques, si suposem que follaven a diari el cost per nit és de prop de 27000$ la nit.

Per altra banda tenim a la Kristen, la puta que l'ex-governador de Novallork Elliot Spitzer va contractar per una nit de sexe guarro per la qual va pagar 4000$.

Si comparem les dues femelles en termes de volutat de copulació arribem a la conclusió que en Paul McCartney és, com a mínim, subnormal idiòtic, ja que es podria haver follat 6 Kristens cada nit pel preu d'una exdona lletja i encara li haurien sobrat calers. Fins aquí el copy/paste. Queixes i altres merdes al bloc del bo del Sr. Josep.

Quina prefereixes arramblar-te?

Diccionari petaculs

Una de les coses que vaig fer abans de venir-me va ser instal·lar-me un diccionari anglès-castellà, castellà-anglès pirata. El que no sabia és que a part de pirata era un diccionari per a petaculs i floretes. Mentre buscava una paraula clau per a les meves discussions filosòfiques m'aparegué això:

Evidentment la paraula que jo buscava era set paraules més abaix... Què serà el següent? Chupi-guay? Com m'he de veure hòstia!

Cafè de merda

No cal ser un lumbrera per saber que el cafè als estats units és una merda. La cosa però es complica quan un company filipí, molt majete ell, em convida a provar un superselecte i exclusiu cafè produït al seu país. El cafè en si encara no el té, li ha de portar no sé qui la setmana que ve, però ja m'ha explicat el selecte procés de maduració del gra, i així a primera vista el cafè se'l veurà ta puta mare, colla de guarros! On s'és vist beure infusions de merda? per molt bo que sigui joder!

El que a mi ara em torba és que algú, en algun moment tindria la brillant idea i seria el primer anormal en provar de fer-ho... Com collons se't passa pel cap torrar merda, fer-ne infusió i BEURE-T'HO??? i després diuen que jo tinc un problema....

Imbècils

Imbècils. No puc dir res més. La noticia m'ha superat.

Claro claro...

Senyors meus, m'avorreixo mentre espero el vol de connexió així que els faig coneixedors de la noticia que he llegit mentre esperava el primer (puto) vol.

I em diran: "aquesta noticia no l'hauria de comentar el gayer (vocable acceptat en consens) del Pare Bukky?". Doncs sí, però jo l'he vist primer, fote't!

M'està dient el vaticà que canviar-li el nom de pedofília a efebofilia és millorar l'asunto? No és només una tàctica per distreure? Perquè collons, si busquem la definició de efebofilia em sembla que no és gaire diferent que la de pedofilia!

Per aquesta regla de tres a mi no se m'hauria de denunciar si arribés a tocar aquella pacient menor que fa olor a maduixa oi? Sempre podré dir que sóc fresafílic! I mentre busquen què collons és això que em busquin!

En definitiva, la qüestió és follar-te al menor de turno i buscar-te una filia.

Xurrupa noiet, que aquesta és la llet de Déu

Diccionari de mots odisfèrics habituals

Ja que en CusCus s'ha mig emprenyat per haver-lo titllat de tou al fer servir el terme homosensual enlloc del tant nostrat, alhora que incorrecte maricóN, crec que s'hauria de fer un diccionari de termes habitualment odisfèrics (que no vol dir que els haguem inventat nosaltres OJU!).

Com que sé que tots vosaltres sou més gossos que el company d'un perroflauta, posaré jo un parell de paraulots acompanyat d'un intent de definició. Així l'audiència culta que darrerament freqüenta aquesta cort (de gent noble evidentment) es podrà refregar amb la paret després de llegir literatura de la bona.

Perroflauta: aquell individu o individua que arrossega una gran quantitat de merda incrustada al seu cos, i que acompanyat d'un gos fidel i d'algun instrument suposadament musical hauria de ser encès a l'estil bonzo.

Alícia: nom propi associat a un estat d'eufòria viatgera-cosmopolita-jo-ajudo-als-pobres-i-així-puc-anar-a-dormir-tranquil·la d'alguns éssers que s'autoanomenen tolerants però que són més tancats que el cony d'una beata (perdoni'm Sagristana) i que serveix per indicar que la persona en qüestió és un, o una, suro.

Au, segueixin vostès amb els homosensuals, monguers, paioponis, midgets, i bla bla bla...

Ara sí, la propera crònica des del puto cul del món!

"me voy a hacer seguidor suyo, Dr. Muerte!"

Aquí us quedeu!

Ara que ja està tot lligat ho puc anunciar a bombo i plateret: foto el camp d'aquest país de pandereta per anar a treballar a un país encara més de pandereta. Pista: en ple debat sobre la sanitat pública m'he colat com a docent a la facultat de medicina en una universitat de la costa oest del país en qüestió. Si no són tant imbècils com l'Alicia ja sabran per on van els tiros oi? I si ho són tant se'ls hauria de refotre on vagi o deixi d'anar.El dia 1 m'incorporo allà, així que la propera cagaradeta al blog la faré des del nou destí. Prometo ser un reporter eficient i cagar-me en tota la merda que em ve a sobre.... qui em manaria a mi fotre'm en aquests merders hòstia!

Rà rà rà, en Muerte m'esbudellarà

Vegetarians ovolàctis, o subnormals que no saben que ho són

Avui una pacient de consulta de capçalera m'ha vingut amb unes erupcions sospitoses a la pell, concretament al coll. Al preguntar-li si havia menjat alguna cosa en mal estat m'ha dit que no, que era pràcticament impossible perquè és ovolactovegetariana.

M'he hagut de mossegar la llengua per no contestar-li "a part de ser imbècil no entens les preguntes". M'he contingut i li he dit "dona, menjar-se un carabassó en mal estat també és possible". La seva insistència però, en afirmar que la seva condició dietètica feia gairebé impossible la ingesta de productes en mal estat m'ha fet voler crucificar aquesta ànima confosa. Li he preguntat el motiu de la seva elecció i m'ha dit que era per convenciment moral envers als drets dels animals, "que no menja carn perquè maltracten els animalets a les granges". Aquí m'ha donat peu a la rèplica Muerte, que m'ha sortit amb tota la mala folla que tenia guardada.

Jo també sóc ovolacti

Resposta: "doncs els ous que vostè menja i la llet i derivats que consumeix provenen de gallines moribundes entaforades en gàbies impossibles i les vaques ni li explico com estan per tal que donin més llet". La seva cara s'ha desencaixat, i en veure que potser era el moment de no fer-la patir més he afegit "perquè encara que compri productes verds, biològics o com li vulgui dir tot és mentida, en això estem d'acord oi?".

Resultat: pacient en silenci, volant pel dermatòleg i una subnormal ecoprogre confosa més. A la merda tanta pallassada hòstia! Avui per sopar, i en la seva salut, em fotré un filet de mig kilo collons!

Cervell invertit

No sé per què collons llegeixo el diari... sempre acabo topant amb noticies com aquesta:

Gays italianos pedirán asilo en España por la "creciente homofobia" en su nación

Només puc dir: Bravo! a sobre d'invertits són idiotes profunds per triar Espanya com a destinació per la seva salvació. Algú pot per favor avisar-los que es quedin a casa seva que com a mínim quan els diguin "froccio" podran contestar en el mateix maleït idioma...Au a cagar home!

Io como paella con polli e nabo tierni

Downies perillosos

Gràcies al wifi sense seguretat del tontet de la cafeteria de l'hospital em puc connectar des de la morgue sense que ningú em toqui els collons en nits de guàrdia com la d'avui... llegir la premsa entre carn freda em relaxa molt.... fins que llegeixo noticies com aquesta, i em poso tonto. El titular és prou suggerent com perquè algú com jo obri la pàgina sense dubtar-ho: "

Condenada a dos años de prisión una mujer tras acuchillar a su novio por llamarla "gorda"

Amb aquesta frase n'hauria de tenir prou, però no... m'agrada llegir en profunditat el què va passar i trobar altres informacions tals com:

- "la víctima dirigió a su mujer varios "comentarios humillantes sobre su aspecto físico", con frases como "no comas más que estás gorda y tendrás que buscarte otro hombre" o "no puedes correr de lo gorda que estás". Al meu entendre s'hauria d'apunyalar al tio aquest per la seva manca d'originalitat, però seguim...

- "en un impulso en el que perdió el autocontrol", le clavó repetidamente la navaja hasta causarle once heridas. Al reaccionar su pareja encendiendo la luz y gritándole "¿Qué haces?". La pregunta és: has d'esperar a que et clavin la navalla 11 cops per a què reaccionis, i quan ho fas només se t'acut dir "Qué haces?"... fill meu, t'haurien d'haver rematat amb una dotzena incisió...I la meva preferida:

- "en el juicio quedó probado que la mujer padecía una depresión mayor, con marcada ansiedad, de la que llevaba dos años tratándose, y que presenta una capacidad intelectual límite o borderline". Bravo!!!!!! Només d'imaginar-me una downie clavant navalla i cridant "muédete tonto, muédeteeeee" em foto a riure.Total, dos anys de condemna que no caldrà que la monguer lobezna cumpleixi... m'encanta aquest país...

"Que no me llames gorda! QUE NO ME LLAMES GORDA! NYIIIIIIIIIIII "

Com et dius? Ah, aleshores ets una puta....

Una de les coses perilloses de la calor de l'estiu és el confinament en llocs frescos amb l'aire condicionat a -4ºC, que permet fer ballar el cap més de l'habitual. En aquestes estones mortes la gentussa com jo té la mala costum de voler trobar la veritat absoluta amb teories absurdes i tristes.La meva darrera palla mental es podria titular: "digues-me com et dius i et diré com ets". Basat en el minso coneixement personal d'un grapat de persones he arribat a les següents conclusions:

- Els nois que es diuen Jesús solen ser trossos de pa a qui costa molt enfadar-se.

- Les noies més putes s'acostumen a dir Sònia, Sílvia o Míriam.

Au, ja he alliberat la tensió que m'angoixava per no haver compartit tant de coneixement amb vosaltres... ara ja puc anar a cagar tranquil·lament.

Snif...

Quines ganes tinc que tornin de vacances, cabrons!
Tot i que adoro veure els carrers deserts m'agrada la rutina merdosa, i la manca de pacients ploramiques que deuen estar fent-me el salt amb altres metges sudaques de poblacions de la costa em fa bullir la sang... només JO tinc dret a receptar-los erròniament laxants!
Tornin aviat...

Però què ens està passant!

M'ha arribat aquest vídeo de la Chaquira. Segurament ja l'hauran vist/patit. Pobre noia. La seva veu sempre m'ha fet ràbia i la seva manera de moure's mai m'havia dit res però gràcies a aquest vídeo això ha canviat. Ara sento llàstima per ella i se m'escapa el riure al veure-la fent el moviment del "cangrejo loco"...Un vídeo d'estiu "refrescant" per tots vostès...

Hip hip ocresia!

Què ho farà que per més que ho intento no m'entra al cap el fenomen de la hipocresia. I amb la calor d'aquests maleïts dies sembla que la hormona femenina del safareig a esquenes de la víctima estigui flotant a l'ambient (sí senyores i senyors, fa anys vaig fer un estudi profund sobre aquesta hormona anomenada Xafardostiaputacony, i vaig descobrir que les dones en segreguen quantitats infinitament superiors). Deu ser que xerrant de merdes alienes refrigeren l'organisme a través de la llengua, com fan els gossos, o que en temps de penúria els agrada trinxar la resta de mortals.
El que avui m'ha fet ja perdre l'últim gra de simpatia de la infermera en cap de la planta de psiquiatria ha estat veure com estava xerrant tant alegrement amb una companya i a la que ha marxat la puta deixa anar en veu baixa "així t'estampis escales avall, meuca", a lo que no he pogut evitar dir en volum de 98dB "PERÒ QUÈ DIUS JOANA! NO ÉS DE BON CRISTIÀ DESITJAR-LI LA MORT A LA CARME D'UNA CAIGUDA PER LES ESCALES !!!". He agafat el grapat d'historials de les visites de la tarda i he marxat mentre he sentit com la bona de la Carme tornava a pujar les 4 escales que havia baixat.
Diuen que fer una bona acció al dia ens ajuda a ser millors persones. Jo avui he fet l'obra del mes. Espero que el mail que he rebut del departament de personal demanant que els visiti demà a primera hora sigui per anunciar-me un augment.

La foto no té res a veure amb el que explico, però ben mirat, ja que tenen aquesta bonica aplicació als seus blogs on surt la imatge emprada els hi pico la curiositat perquè facin click. Babaus!

Calor i construcció

L'altre dia, per un d'aquells mals atzars, vaig coincidir en un bar amb un ex-company de l'escola. L'individu al veure'm va trobar la diana ideal per explicar misèries. Treballa a la construcció i a l'estiu passa molta calor. Pobre. Només li vaig poder dir dues paraules abans de marxar: Benny Benassi.

Espero que li quedés clar...

Condicions laborals

Darrerament llegeixo esparverat molts comentaris de la gent sobre les males condicions laborals que "pateixen". A tots ells els dedico aquest miserable post, amb tres fotos més velles que el cagar però que faran que algun d'ells reflexioni una mica si arriba a cometre l'error de llegir aquestes línies.
Va por ustedes cabrons ploramiques!

Ha perdut el rellotge

Ha perdut el rellotge

Estan esperant que algú perdi el rellotge

Ràbia ràpida (P. Bukkàkez (c) 2005-2013)

Em cago en la puta que et va parir, filla de perra per considerar que X és millor enviar-ho a Y que no pas on és ara. Em cago en tu pel que això comporta i perquè em fotràs enlaire el cap de setmana. T'odio puta, i si estiguessis al meu abast et diria quatres coses, zorra!

Ho sé, no han entès res, però, i lo bé que m'he quedat jo?

Schadenfreude

Quin plaer em provoca poder posar nom a qualsevol sentiment, sobretot al que passa pel meu malaltís meló! Deu ser deformació professional a voler diagnosticar-ho tot. Avui he pogut ampliar el meu vocabulari odisfèric amb un nou i valuós concepte:

Schadenfreude

Sí senyors meus, sóc un gran devot de l'Schadenfreude, encara que costi tres parells de collons arribar a pronunciar-ho. Gaudeixo amb el patiment aliè, em posa morcillote veure com algú que detesto fracassa i ho passa malament. Fins ara pensava que només era cruel. Avui per fi sé que sóc Shadenfreudic. Quin descans collons!

A falta d'un, tres.

Senyors, els famosos no em poden fer això. Sempre que traspassa un la meva ment descarrila imaginant com seria destripar les seves entranyes fins a veure el que ningú ha vist abans (bé, en alguns casos com el de Cher potser algun col·lega cirurgià sí que ho ha vist). Doncs avui no un no, TRES! Deixant a banda la Farrah Fawcett (el seu nom li van posar arran de l'activitat preferida dels seus pares) que va ser, és i serà un dels meus mites eròtics per edat (agüeloooooooooooo, ha visto el Inistón??) els altres dos, Michael Jackson i Jeff Goldblum haurien de passar per la meva taula de dissecció... tot i que en el cas del rei del pop (a feira?) potser hauria de canviar l'instrumental per un d'apte per disseccionar plàstic i implants metàl·lics, hehehe.
Au, 3 més al clot on tots acabarem. Amb permís del pare Bukky: "Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti".

Proposta

Odisfèrics, odisfèriques, mamons i fills de puta en general...
Després de veure que som una bona colla de cabrons i veient que sempre carreguem contra ents o persones que en la vida llegiran el que diem d'ells (o d'elles, totes putes), se m'ha acudit una idea per entretenir-nos destrossant quelcom que sí que és al nostre abast.
La cosa seria sel·leccionar algun blog ben fastigós (per temàtica, ideologia, disseny...) i tots i cadascun de nosaltres deixar-li un comentari ben eloqüent per tal de trinxar el bon karma. Seria com atrollitzar-nos, escudant-nos en un anonimat covard, per iniciar una pseudo-guerra contra emos, ecoprogres, socialistes, downies, xuloputes i demés escòria social reals, amb nom i cognom.
Ja em diran si algú s'apunta al bombardeig i si tenen algun objectiu al qual vulguin atinar.

Llista 2.0 ampliada

Ja tenen a la seva disposició la versió 2.0 de la llista d'éssers menyspreables, deplorables, fastigosos i fills de puta en general de la nostra estimada Odisfera. Si m'he deixat de posar algú tenen 2 opcions, dir-m'ho i que els mati, no dir-m'ho i que els mati igualment. Ja s'ho faran.

Odisfera: membres i figues

Sa santetad el Pare Bukkàkez em preguntava ara no fa gaire estona el per què del meu número 19 com a membre de l'Odisfera. En realitat el 19 no és realment la meva posició estatutària dins la nostra unió de renecs i despropòsits, però no s'allunya gaire.
La curiositat m'ha picat per dins, com al bo del Pare, per saber quants som, on som, qui som, des de quan hi som. Així que aquí els deixo la llista NO OFICIAL de membres de l'Odisfera, ordenats per la data d'inauguració del blog despotricador que els caracteritza.
Segur que me n'he deixat molts, així que fàcint-m'ho saber i seran afegits gustosament. De moment en som 36 (que no vol dir que jo els llegeixi tots). I creixent...

Llista corregida i ampliada gràcies gentussa de l'Odisfera. Appreciated.

Endogàmia virtual, novembre 2005.
Modgi, El pit de pollastre, 29 novembre 2005.
Questionaire, FAQ-you, 24 setembre 2006.
Doc Moriarty, Ronya Mortis, 2 agost 2006
Jair Domínguez, guionista brillant, 25 agost 2006.
Sombretti, Itxi, 30 octubre 2006.
Albert, Racó DC, 10 gener 2007.
Lo Gené, L’increïble blog d’un estudiant qualsevol, 26 gener 2007.
Haller, opinión como culo tenemos todos, 20 novembre 2007.
Ghandi, 1 dia 1 causa, 3 desembre 2007.
Cheewee, musica POD, 18 gener 2008.
Vironer, El Vironer, 12 març 2008.
Pissarra negra, Diari antipedagògic d’una mestra sense vocació, 13 març 2008.
Sergi BR, Indecència 2014, 12 abril 2008.
Trebor, culpa meva, 15 maig 2008.
M@nu, sindioses y dislates, 7 juny 2008.
iaia punkarra, La iaia punkarra, 30 juliol 2008.
Markutis, Vull ser blogger, 10 agost 2008.
Josep, El blog d’un home que descansa, setembre 2008.
Doctor Myself, Doctor myself a l'aparell, 16 setembre 2008.
Supercoco, super coco, 19 setembre 2008.
Sagristana, Ja puc dir missa, 6 octubre 2008.
Pare Bukkàkez, Ja puc dir missa, 6 octubre 2008.
Sr. Valero, Jo només follo a pèl, 18 octubre 2008.
Sr. Manel, Humor Hintelijente, 12 novembre 2008.
Enzo, Blogarquia, 1 desembre 2008.
Kusdoninpelcul, kusdoninpelcul, 15 gener 2009.
tito, loquevienesiendounblog, 26 gener 2009
Mare_de_Déu, Mare de Déu, 1 febrer 2009.
Dr. Muerte, El bloc del doctor Muerte, 5 febrer 2009.
Vladimir Nabokoix, Fragments Robats, 28 març 2009.
Pere Llufa, Aneu a cagar, 1 abril 2009.
Kashna, la marmota ensopida, 8 abril 2009.
Cetina, Cetina, 12 maig 2009.
Bule, la veu de les rates, 27 maig 2009.
Brandon, És gravíssim, 4 juny 2009.

Honor

Si no vaig malfixat el nom d'odisfera va ser vomitat per primer cop per un servidor. Si us plau, corregiu-me si m'equivoco, així que veure un logo per certificar la membressia de tal organització és per mi una emoció. Gràcies senyor Markutis, tot un honor.

Com t'odio puta

Com detesto la teva presència. Sort que aviat marxes per sempre de l'hospital i et perdrem tots de vista. Puta dels collons. Avui et faré la llista de coses que detesto de tu:

- la teva berruga al costat del llavi, de la que surten uns pèls com filferros.
- la teva veu de pito i la teva tonalitat "muntanya russa" al parlar, que ens forada a tots els timpans.
- la teva ignorància de la vida ("saps quant han pagat pel Cristiano Ronaldo" Resposta: "qui és aquest?" i després d'explicar-li que ha estat un fitxatge sonat per la quantitat indecent que han pagat s'atreveixi a dir "mmmm, 100.000 d'euros?")
- que no et canviïs de roba en tres dies. Truja! que fot una calor inhumana i tu transpires més que ningú.
- que ens vinguis plorant que t'ha deixat el novio, ens fotis la tabarra a tots i en dos setmanes t'estiguis amb un altre.
- que facis lo anterior dos vegades en 10 mesos.
- que no et depilis les eixelles i ens ho mostris quan t'estires l'esquena.
- que et fascini cuinar tot i que ho fas amb el cul i a sobre ets de les persones més brutes que conec.
- que la teva roba faci olor a vell.
- que les tasses de cafè compartides de la sala de metges estiguin sempre brutes gràcies a tu.
- que a sobre no follis gaire amb els que t'emboliques perquè ets cristiana devota.
- que vagis a missa cada diumenge i cantis en un cor de merda on totes crideu com putes per fer-vos notar desafinant com guarres (per sort això només ho he hagut de patir al youtube en una ocasió, el dia que em vegi algú en una església demano que em foti un tret al cap per acabar el meu patiment senil).
- que professis als quatre vents la teva cristianitat i vagis a viure amb els maromos al mes de conèixe'ls. Que tant me fot el que facis però és incoherent i no ho veus.
- que t'entestis en presentar-nos als freaks subnormals que entabanes, organitzant sopars pels quals tothom et dona escuses barates i no te n'adonis.
- que cantis pels passadissos com si fossis una princesa Disney.

Quines ganes tinc de perdre't de vista filla de puta. Tens sort que em repugnes més de lo normal i no tinc ni ganes d'obrir-te en canal, no fos cas que de dins sortís alguna cosa que taqués i no marxés ni amb lleixiu.
Ah... I NO TORNIS, PUTA !

Calor i putotes joves

Com em cabreja l'estiu! No hi ha cosa que suporti menys que patir la calorada enganxosa rodejat de gent que aparentment ha estat esperant aquesta època de l'any. I més si aquesta gentussa són les estudiants de medicina que ronden per l'hospital entre exàmens i informes d'última hora. Avui m'he quedat una bona estona en un passadís mirant-me'n una, amb una cara barreja de fàstic i de ganes de violar-la allà mateix, pensant que sota aquella bata blanca impol·luta que segurament renta sa mare només hi duria una samarreteta i uns shorts talla cinturó. Putota barata! Que descansat em quedaria després obrint-la en canal i bevent-me la seva sang "on the rocks"... d'això en dic jo un Bloody Mary.
El meu únic consol és que si era allà com a estudiant universitària com a mínim és major d'edat i la meva perversió per a violar jovenetes no és doblement penable per la llei... Quin descans oi?

Shii

Ara t'escolto! Per fi una aplicació en videojocs que realment no és una pèrdua de temps.

Cap de setmana

El primer que no tinc guàrdia a urgències en mesos. No sé què en fotré de tant de temps... escoltar música a l'inrevés a la recerca de versos satànics suposo... algun suggeriment ingeniós que impliqui contacte nul amb la societat?

Drogba parla català

Res a dir

Patty i Selma

Ahir dilluns em vaig treure el carnet de conduir... feia anys que ho tenia pendent, i ahir finalment una Patty Bouvier de torn, ilusa i miserable, va dir que puc conduir d'acord amb el que estableix la llei orgànica bla bla bla merdaseca per ell....
Si ella sabés... 20 anys porto conduint sense carnet i no em preguntin per què fa dos mesos se'm va girar el cervell i vaig voler ser una "persona normal"... deu ser l'edat.

Pluja

I què que plogui? Començo a estar cansat de la gent (sobretot dels pacients i del repartidor del capraboacasa.com) que em venen amb la monserga de que estan cansats que plogui. Àcid sulfúric hauria de ploure per a desfer-los poc a poc home! que ja està bé de queixar-se collons! que si no plou es queixen de que fot calor, i si no de que el pol·len els embossa el nas. Que dic jo, si se t'embossa el nas per què no fas servir el Black&Decker, te'l desembosses i ens fas a tots un favor...


Al proper ploramiques que em vingui novament li faré saber en viu què és la tortura del waterboarding. Avisats queden!

Records...

Avui ja 30 anys que em vaig llicenciar en Medicina. Antigament no es seguia un pla d'estudis quadriculat en quadrimestres com ara, que més que facultats semblen fàbriques de ramats de llicenciats. En el meu temps cadascú tenia el seu examen final, i aquesta foto és del meu. Al especialitzar-me en cirurgia reconstructiva calia saber com tallar ben tallar. A la foto teniu l'esquarterament bàsic al viés.
El de l'esquerra és el Dr. Fuengirola, en pau descansi, el del mig el seu deixeble, el Dr. López-Aguirre de Almansa, i el de la dreta el bo del Juan, l'encarregat de la piscina de cadàvers i company de birres al bar de la facultat... 35 peles valien en aquell temps... quins temps!
Quants cossos han passat per les meves mans en aquests 20 anys... quants somriures apagats... quanta sang coagulada sobre la carn morta... el dia que em jubili no sabré ben bé què fotre...