L'altre dia, per un d'aquells mals atzars, vaig coincidir en un bar amb un ex-company de l'escola. L'individu al veure'm va trobar la diana ideal per explicar misèries. Treballa a la construcció i a l'estiu passa molta calor. Pobre. Només li vaig poder dir dues paraules abans de marxar: Benny Benassi.
Espero que li quedés clar...
5 comentaris:
Dr. Muerte, això mateix em va passar no fa gaires dies. A mi, fins i tot em va plorar a sobre.
No som res ni ningú.
Aquestes noies es deuen posar morenetes mentre treballen i no han d'anar al gimnàs per fer exercici. Quina sort!
Just aquestes noietes porten els pantalons i el color de llavis que em poso per pasar l'aspiradora.
Estem esperant el post dedicat a la mineria: Els que caven la seua pròpia tomba
Senyor Exorcista, a mi m'arriben a plorar i serà la darrera cosa que facin.
Kashna, ja sap, segur que per on treballa hi ha algun edifici a mig fer que estaria encantat de contractar els seus serveis per pujar totxos o marcs de finestres...
Senyoreta Bruta, amb un nom així i amb un vestuari tant apropiat vostè i jo ens hem de coneixer.
Sr. Josep, prenc nota de la demanda de post.
Publica un comentari a l'entrada