I ara què?

La noticia que m'ha cridat l'atenció avui als mitjans de Cacalunya és el fet que Buenafuente hagi rebutjat un guardó al millor presentador concedit per FHM, alegant que aquests mateixos premis consideraven Pablo Motos com a pitjor comediant i en Buenafuente s'ha solidaritzat amb en Pablitoclavóunclavito. La noticia a mi sincerament ni tan sols em sembla noticia però m'ha creuat un pensament pel cervell... "Què faran o pensaran ara tots els llepaculs d'en Buenafuente, guionistes wannabe i ments pseudo-pensants que corrien per aquí i que carregaven contra Pablo Motos?". En paraules d'un savi... serà avui el dia en que tots ells "redescobriran el geni del presentador de Cuatro" ?

Facin apostes!

Globus d'or

Els podria dir que vaig assistir a la gala, que ho vaig veure de molt a prop, però a hores d'ara les famfarronades només pel Twitter si us plau. No, no vaig veure la gala, ni de prop ni de lluny, ni a la tele ni després als resums. Fins i tot he sabut de la "noticia" de que el presentador va ser massa agosarat (segons criteris organitzatius) a la hora de fer brometes moltes hores tard. Però, per recordar el meu temps de cronista als Estats Units per a "El Periodico de Cacalunya" faré un esforç compartint amb vostès un vídriu que ni tan sols he buscat, sinó que m'ha espetat a la cara i que mostra el per què de la gran ofensa d'alguns. Tranquils, hi ha subtítols (veure escrit Beberly és impagable) pels més lerdos i poden obviar-lo sense cap mena de problema.

El poder de les paraules

Des de temps immemorial els homínids han fet servir la comunicació verbal per expressar i fer entendre a altri el que senten o volen. La evolució ha fet que diferents llengües aflorin sobre la part seca del planeta (i ara no em surtin amb collonades de dofins i balenes) en forma d'idiomes més o menys parlats. Tot i la diferent natura i evolució totes les llengües recullen un grapat de mots que són els que un forani hauria d'aprendre de seguida: els insults.

Cacalunya, i per proximitat espanya, és terra d'insults potents, visuals, explícits. D'aquells que costen de traduir perquè un cop feta la traducció perden força i sentit. Un tant nostrat "Em cago en ta puta mare" o un "ets un cabró fill de puta" serien exemples força difícils de traduir sense patir una pèrdua de sonoritat i missatge. Ara bé, l'ús reiterat i continuat d'aquestes expressions ha fet que els habitants de Cacalunya s'hagin acostumat a tals expressions i per tant sigui molt difícil escandalitzar ningú o inclús arribar a ofendre fent servir només paraules malsonants rases.

Aquí on sóc ara però, encara hi ha una paraula amulet, sublim i suprema que és invencible i que fa que els natius pateixin una mica per dins quan és pronunciada. És l'insult definitiu, el joker de les baralles, la paraula prohibida a menys que vulguis problemes. Equiparar a algú amb això és pitjor que fotre-li un tret a set persones a Tucson. I aquesta paraula, senyores i senyors és "Cunt". Pronunciat seria "Cant" amb la a neutre, si fa no fot com el començament de "Cantonigròs". I què vol dir exactament ? Doncs ni més ni menys que "cony", "conyot", "favota" o "xuminarro". Així de simple. Que algú sigui un cony és el pitjor del món pels anglosaxons. I la gent s'horripila quan sent la paraula. Per ells és com sentir un Nazgûl fotent un crit. No cal dir que com més observo les reaccions de la gent més m'agrada fer servir aquesta paraula sense previ avís. Adoro la paraula "cunt".

Tot això m'ha fet reflexionar avui... si un cony és el pitjor del món.... què són totes aquelles que en tenen un entre les cames?.... Totes putes! és clar !!!!

Lletjor per cable, en Billy

Anar d'hotel no només em permet furtar de tot i més sinó que m'ofereix la possibilitat de descobrir merdes gegants que s'ofereixen només als canals per cable que servidor no pagarà mai de la vida. La meva darrera descoberta al canal A&E, la Meca de les lletjors yankees, és "Billy the Exterminator". Aquest suposat reality mostra com un paio vestit com un imbècil, en Billy, es dedica a solucionar els problemes de plagues i/o animalons variats de la població de Lousiana.

Aspectes destacables del programa:

- Suposadament és un negoci familiar on la mama pren els encàrrecs i en Billy i el seu germà maten les bestioles. El papa és un monigote que de tant en tant "ajuda".

- En moltes hores de programa no va aparèixer NI UN SOL NEGRE. Tenint en compte que parlem de Louisiana la cosa fot un tuf republicà terrible.

- Quan el "client" és una mare soltera en apurus, o un pare que puja els fills sol perquè la mare va morir de X en Billy no els hi cobra (si més no metàl·lic en antena, si després selsfo no ho sé). Tampoc cobra quan fa feines pels polis o bombers, on a més els dóna les gràcies per ser tant valents i ajudar a la comunitat (aquí segur que hi ha trenet chuchú).

- Un paio vestit així hauria de renegar com un malparit. En Billy però com a molt dirà "Oh my god".

- Si en Billy es troba una bestiola salvatge, tipus ós rentador, serp de cascabell, etc. què farà? li tallarà el cap perquè emprenyen? NO! els capturarà suaument i els deixarà anar dins un bosc espès perquè siguin feliços. Si un conillet resulta ferit correrà amb la furgo a veure un veterinari per salvar-lo. I si mor, plorarà.

- Les plagues més freqüents que en Billy anihila són: vespes malparides, abelles malparides, cuques malparides, formigues mata-caimans. Punt. Després rescata ossos rentadors, s'emporta serps i cocodrils. I sempre fa servir un agent insecticida ecològic, com ho senten!


Així que ja saben, si volen malgastar temps de la seva vida no dubtin en buscar "Billy the Exterminator" al youtube. De res.

Regal de reis inesperat

Doncs sí, algú que no diré qui és, però que posseeix voluntats malèvoles m'ha fet arribar un paquet, avui dia de Reis. A dins hi havia un set complert d'afaitat amb ganiveta esmolable. M'ha semblat molt apropiat i per què negar-ho, la meva imaginació de nen il·lusionat ha anat molt molt enllà. Què podré fer jo amb un estri tant precís? Munto una barberia tipus Todd? Ah... maleïts reis mags....