Fa temps que abans d'anar a dormir escric un diari, avui us deixo el que vaig escriure ahir i que explica què vaig fer. Espero que us agradi:
Quan m'he llevat feia molt de sol, massa pel meu gust. A mi m'agrada la foscor i la pluja, així que no he pogut evitar posar-me a plorar mentre el sol em cremava les còrnies.
Un cop m'he refet m'he maquillat per intentar dissimular que els anys passen i que encara que digui que tinc l'esperit de 20 anys en realitat em sento una iaia xoxa. I he tornat a plorar... He vestit a la meva filla, sort en tinc d'ella que em diu coses maques com "calla collons que no tens ni puta idea mama" o "que no em surt de la fava joder !".. sé que m'ho diu amb carinyo i que en el fons això de que un dia em clavarà unes tisores als ulls només ho diu per veure on estan els límits... ho vaig llegir en un llibre d'autoajuda bonissim!
Després d'esmorzar polenta i brots d'alfalfa amb llet de soja he dut ma filla a la guarderia. M'he posat a plorar pensant en que la meva filla es farà gran i un dia deixarà de dir-me "marxa mama que no fots una de bona" quan la porti a l'escola. He plorat, però ella no m'ha vist. Un cop a la feina m'he pres buit (o vuit mai ho sé) cafès avui... total com que em paguen per fer la papallona suposo que avui he complert amb escreix, xerrant amb aquell i l'altre (sempre nois eh? que jo no sóc bollera).
A la tarda m'he escaquejat de la feina per anar-me'n a comprar xurros i un parell de sabates que no necessitava però que m'han fet gràcia. Total, només m'han fet pagar 200 € i he pensat "mira, com aquells 200€ del caixer.. quines rises em vaig fer amb els comentaris que em van fer al blog". Quan he tornat a la feina ja no hi quedava ningú. M'he trobat una nota a la taula que posava "que no torni a passar !", i la veritat és que no ho entenc, perquè entre el jefe i jo no ha passat res (tot i que ell voldria eh? que jo ho sé que sóc supermona i superatractiva pels homes).
Avui per sopar he menjat dues pastanagues, un bol de tofu amb julivert en aigua calenta i un got de llet de soja, i començo a notar els efectes... pel matí cago en forma de plasta orgànica que m'estic plantejant de fer servir com adob pels geranis del jardí. De gran vull ser jardinera... i pintora... i escultora i tenir un camió vermell com el dels bombers. Després de sopar he llegit els blogs dels meus amics. En un parlaven de polles de mig metre ficades en culs de dones que feien cara de contentes, en l'altre es cagaven en els fatxes espanyolistes, i en un tercer deien que totes les dones som unes putes. M'agraden aquests blogs perquè els tres tenen raó i m'omplen de coneixement. Com que avui ha sigut un bon dia i només he plorat dotze vegades pensant en el patiment de les tomates quan les restreguem al pa he tingut la força suficient per entrar al blog d'aquella que té un gat al perfil. M'agradaria tant ser com ella que de la ràbia normalment m'ensorro en un forat de solituT i l'enveja fa que em deprimeixi i vulgui que plogui durant dues setmanes seguides. M'agrada tant la pluja... tant de bo les gotes d'aigua em donessin el seu talent .. ara ploro, per variar.
I ja està. Va, comenteu-me, que si no em comenteu tancaré el blog PER SEMPRE i ploraré per vintena vegada i no he anat al Dia a comprar clínecs.
8 comentaris:
Hòstia Doc, que tendre que és vostè.
Això del patiment de les tomates m'ha fet caure de la cadira del riure. Realment ha copsat de sobres l'esperit de na Noa.
Per cert, la última il·lustració és sublim.
Només hi trobo a faltar una única cosa a la última imatge un "PERFECT!" al mig de la pantalla.
Tendre com un cadàver putrefacte.
Pobres tomates srta. llesca, no rigui no!
Sr. Tracking, aquí li deien "flawless victory", menys visual i més enrabassat.
Està molt bé aquest fatality, però en realitat el post és més sensible del que sembla. Fixi'n-se bé, entre linees s'hi pot llegir l'amor inmens que sent el Doctor envers la Noa.
Un servidor està amb el Sergi
Per cert, dic jo que algú, hom, qualsevulla, hauria de concedir els premis Tramuntana als posts del dia d'avui.
O no Noa? Sònia? Nonia? Sonoa?
Una servidora també està amb el Sergi
Publica un comentari a l'entrada