Hip hip ocresia!

Què ho farà que per més que ho intento no m'entra al cap el fenomen de la hipocresia. I amb la calor d'aquests maleïts dies sembla que la hormona femenina del safareig a esquenes de la víctima estigui flotant a l'ambient (sí senyores i senyors, fa anys vaig fer un estudi profund sobre aquesta hormona anomenada Xafardostiaputacony, i vaig descobrir que les dones en segreguen quantitats infinitament superiors). Deu ser que xerrant de merdes alienes refrigeren l'organisme a través de la llengua, com fan els gossos, o que en temps de penúria els agrada trinxar la resta de mortals.
El que avui m'ha fet ja perdre l'últim gra de simpatia de la infermera en cap de la planta de psiquiatria ha estat veure com estava xerrant tant alegrement amb una companya i a la que ha marxat la puta deixa anar en veu baixa "així t'estampis escales avall, meuca", a lo que no he pogut evitar dir en volum de 98dB "PERÒ QUÈ DIUS JOANA! NO ÉS DE BON CRISTIÀ DESITJAR-LI LA MORT A LA CARME D'UNA CAIGUDA PER LES ESCALES !!!". He agafat el grapat d'historials de les visites de la tarda i he marxat mentre he sentit com la bona de la Carme tornava a pujar les 4 escales que havia baixat.
Diuen que fer una bona acció al dia ens ajuda a ser millors persones. Jo avui he fet l'obra del mes. Espero que el mail que he rebut del departament de personal demanant que els visiti demà a primera hora sigui per anunciar-me un augment.

La foto no té res a veure amb el que explico, però ben mirat, ja que tenen aquesta bonica aplicació als seus blogs on surt la imatge emprada els hi pico la curiositat perquè facin click. Babaus!

Calor i construcció

L'altre dia, per un d'aquells mals atzars, vaig coincidir en un bar amb un ex-company de l'escola. L'individu al veure'm va trobar la diana ideal per explicar misèries. Treballa a la construcció i a l'estiu passa molta calor. Pobre. Només li vaig poder dir dues paraules abans de marxar: Benny Benassi.

Espero que li quedés clar...

Condicions laborals

Darrerament llegeixo esparverat molts comentaris de la gent sobre les males condicions laborals que "pateixen". A tots ells els dedico aquest miserable post, amb tres fotos més velles que el cagar però que faran que algun d'ells reflexioni una mica si arriba a cometre l'error de llegir aquestes línies.
Va por ustedes cabrons ploramiques!

Ha perdut el rellotge

Ha perdut el rellotge

Estan esperant que algú perdi el rellotge

Ràbia ràpida (P. Bukkàkez (c) 2005-2013)

Em cago en la puta que et va parir, filla de perra per considerar que X és millor enviar-ho a Y que no pas on és ara. Em cago en tu pel que això comporta i perquè em fotràs enlaire el cap de setmana. T'odio puta, i si estiguessis al meu abast et diria quatres coses, zorra!

Ho sé, no han entès res, però, i lo bé que m'he quedat jo?