La edat del pavu

Fills de puta, demà passat comença el meu pont de 4 dies en el que la idea és afartar-se de pavu (aka gall d'indi pels finolis) acompanyat d'altres queviures i beviures d'alt contingut calòric i colesteròlic. Com que sóc un filldeputa adorable he estat convidat a no una ni dues, sinó a cinc celebracions d'aquest tipus, decantant-me obviament per aquella amb major contingut de tiesbones.
Per altra banda divendres comencen les rebaixes conegudes com a "Black Friday", i que jo anomeno les "you-you whassup nigga bro Friday" per fer-ho més festiu i acurat. Espero ventilar-me una bona quantitat de dolarTs en merdes innecessàries tipus thinkgeek.com i similarTs abans que aquesta merda econòmica col·lapsi i em trobi amb uns grapat de Franklins que només serviran per eixugar-me el cul, i de moment per a això ja tinc les butlletes electorals que van arribar AHIR dilluns 21-N.
Pensaré en vostès (mentida) mentre em grato els collons a dues mans i faig la meva marató-sprint de fartaneres pre-nadalenques.
Que els follin !

P.D. Entrada número 200 del blog. Felicitin-me cabrons.

Sóc l'1%

En aquests temps que corren, on les manifestacions de perroflautes abunden, on la "societat del benestar" es trenca en engrunes de merda i cada dia surten al diari l'augment en les dades d'atur i pobresa al primer món és el moment de cridar ben alt: "Que us follin a tots cabrons", en nom del famós 1%.

Sí fillsdeputa, servidor és part de l'1%, com també ho seran alguns dels que llegiran aquestes línies de merda. En el fons, no és gaire difícil caure dins aquest 1% a nivell mundial, tenint en compte que milers de milions de persones reben zero o pràcticament zero calers al llarg de l'any.

Si bé és cert que els de dalt de tot són uns grandissims fillsdeputa i que la majoria tenen el que tenen arran de robar a moltissima gent també s'hauria de veure el que haurien fet tots els que ara es queixen com nenes si haguessin tingut la mateixa oportunitat de fotre mà al calaix. Que és molt bonic ser solidari i agermanar-se amb qui calgui per fer soroll però segur que la solidaritat se la endinyarien al cul del veï si tinguessin (ep, he dit tinguessin, no pas el-banc-em-va-concedir-la-hipoteca) propietats, divises a raig i un compte corrent a Suïssa.

CATXING !

L'infra-ésser humà és el que és gràcies a la avarícia i la supèrbia, i jo des d'aquí brindo perquè tot continuï tant podrit com fins ara mentre a mi em vagi igual que fins ara. I al que no li agradi com està "el sistema" que es foti, que treballi o que aprengui a robar.

Pensin cabrons !

Què tenen en comú Estella Warren, Mensa i el FMI ?
Pensin fillsdeputa, pensin... ja els donaré la resposta quan em surti dels collons....

novembre dels collons

Fillsdeputa. Ja hem canviat l'hora aquí també i per fi es fa fosc a una hora raonable com per poder anar esbudellant incautes pels carrerons foscos d'aquestes contrades. Novembre és un mes que m'apasiona. Comença amb la potulada del Jàlu-in, i més o menys acaba amb la fartanera del Zencsgivin' dels collons on els putos galls d'indi ressecs i insípids van que volen. Vostès potser faran el puto pont de la prostitució i la putíssima, però servidor el farà abans i després, amb la extensa visita a terres cacalanes on espero passar-m'ho d'allò més bé veient les calamitats i desgràcies que els envolten a diari a tots vostès. Serà com la cançó "Why can't I be you?" dels Cure cantada per a capella per les seves veus de merda, perdularis marietes fillsdeputa i zorres en general.

Ah, com m'agrada pensar en vostès.

Qui vol un tallet més de gall d'indi?

Va d'avions

Vostès van tenir las forces armades (sic) desfilant dimecres per Mandril. Nosaltres aquí vam celebrar la "Fleet week" la setmana passada on la marina va demostrar un cop més que si algun imbècil els hi toca els collons poden rebentar el cul, la casa, la dona i el país sencer de qui sigui. Algunes de les mostres de mala folla, a mode d'exhibició, van ser ferralles voladores com les que els deixo aquí sota. Una pena que el nebot de l'Arumi no hi fos per explicar tot el que sap d'agronàutica...

Aquests s'estimen molt

Me n'he demanat 2 per reis

i d'aquests me n'he demanat 3

Aquest no vola ni és de la Navy, però quants de vostès n'han vist un? (amb o sense condensador de fluzo)

L'elit acadèmic ha mort

Des de temps immemorial el món acadèmic ha servit per l'avenç de la societat. Exemples d'aquests avenços amb un impacte social que te cagas i que tots podem gaudir ara mateix mentre ens gratem l'entrecuix podrien ser intermex, les radiografies o el paper de cagar de triple capa. La majoria d'invents solen sorgir de ments excepcionals, d'éssers de llum a nivell intel·lectual que viuen només per a satisfer el seu neguit de coneixement i així millorar el món. Pensin si no en el projecte Manhattan i el bé que va fer i farà.

Quan vostès escolten les noticies i senten "científics de la prestigiosa universitat de JarvarT" s'imaginen a un grup de gent seriosa amb bata blanca i barba mirant per un microscopi màgic i dient "eureka fillsdeputa!", i fins no fa gaire haurien encertat bastant. La realitat actual és un pèl més depriment. Si a nivell de carrer la societat és més idiota cada dia a nivell acadèmic hi ha hagut una extensió d'aquesta branca de suTnormalitat. On abans hi havia genis ara hi ha Jennys, i això s'enfonsa senyors meus...
L'elit mundial a nivell de coneixement és avui dia idiota. Punt. No hi podem fer res més, ha mort i no tornarà. I en tinc la prova. Mirin aquesta instantània presa per un servidor en un dels campus de més renom internacional, del lloc d'on més premis Nobel han sortit i del que formar-ne part significa per defecte i per pebrots que ets la polla en el que sigui que facis.

No tinc paraules ni collons per descriure la foto.

"Què fan aquests vailets?" diran alguns. "Pe... pe.. però això..." diran la resta. "FUUUUUUU" vaig dir jo al veure-ho. Sí, senyoretes i senyors.. l'elit acadèmic a nivell planetari es dedica, en hores d'estudi, a jugar a Quidditch. I no contents amb fer l'idiota amb una mini-escombra entre els genitals a nivell local han organitzat una lliga interuniversitària. I n'estan orgullosos. (cliquin si tenen collons).

Gaudeixin del que queda de comoditat abans que el món colapsi i tornem a fer foc amb dues pedres.

Final de l'estiu...

Ara que l'estiu s'acaba (veure foto adjunta del meu meravellós estiu hivernal) torna la rutina merdosa del curs acadèmic. Ara que els quatre xitxarel·los perduts que van venir a fer cursos d'estiu mirant de sucar el melindro han tornat a casa amb la cuca lluent (bé sigui pel fregadís bucal bé sigui pel fregadís manual), ara que les putes gordes de 20 anys inunden passadissos i aules... ara és quan jo faré vacances i ensenyaré el dit del mig a més d'un mentre preparo la maleta per anar al lloc més inhòspit d'aquestes terres.
Ara fillsdeputa és quan comença el meu estiu. Treballin molt fillsdeputa, que servidor se'n va a gratar-se els ous a dues mans.

Juliol i agost amb jaqueta és impagable

Gràcia i putes.

Quan algú em va esputar a la cara que la zorra màxima de TV3 faria el pregó de les festes de Gràcia d'enguany només se'm va passar pel cap un atemptat tipus neteja étnico-zorril. No cal dir que quan he sentit "amb la calurada ca fa" he hagut de parar el vídeo ipso-facto.

Per des-Gràcia (que eloqüent!) m'han comentat que el pregó no va acabar com el Corpus de Sang i que la puta que s'ha inflat la proa (veure fotos adjuntes) va acabar amb totes les dents a la boca (després del pregó segur que hi tenia quelcom més dins la boca).

Ah, les putes... algun dia en faré un post....

Busquin les dues diferències !

Els bascos

Són molts els catalans que veuen als bàrbars euskadencs com un poble col·lega. Molts són també els que volen veure un paral·lelisme catalano-basc contra el país opressor i fins i tot aprenen a dir quatre coses en euskera per sentir-ho més endins. La realitat però és que els bascos han anat, van i aniran sempre a la seva puta bola, i la seva opinió dels catalans acostuma a ser força dolenta, gairebé tant com la que tenen dels espanyols.
En un dia en el que la zona de Pamplona deixa els xorissos a banda per fer el ritual idiota dels sanfermins m'adreço a vostès per recordar-los que si van a la zona euskadenca no vulguin fer-se els guais, ja que de ben segur els fotran un pal pel cul i els faran servir per partir troncs. Per mi se'n poden anar tots a pendre pel cul.

La Xina, el paradís del fake

Fillsdeputa i zorres en general. Ara que ja fa uns dies que he tornat a un país pseudo-normal puc mirar enrera i veure el meu viatge a terres xinorris des d'una perspectiva més real i serena i afirmar "la Xina és una putamerda". Amb totes les lletres. La gent fa pudor, els carrers fan pudor, la conducció és temerària fins al punt de semblar Cairo i tot, TOT és de mentida, de cartró pedra i poliplàstic guarro.

Fotia una calor espantosa i sincerament la puta ciutat prohibida la podrien haver deixat prohibida i així envoltar-la de misteri, perquè un cop dins penses "quin collons de cagarro hòstia!". La muralla encara té una mica de gràcia. Allà com a mínim es nota que el filldeputa d'emperador de torn va passar-s'ho teta veient com uns quants milions de cabrons morien extasiats pujant els pedrots per fer la puta paret. I tot això mentre pensava "si és igual, si els putos mongos entraran igual...i si no temps al temps".

El tema pel que vaig anar, el casament del meu subministrador d'organs interns, va ser, com no podia ser d'una altra manera, una puta merda. El menjar asquerós, la cerimònia un pet, i les ties anaven tant mal vestides que no semblaven ni putes. Ara, ser l'únic occidental d'una sala a rebentar de grocs és grotescament gratificant (tot i ser lletges 4 de les 5 que es van posar de genolls ho van fer prou bé).

La foto que els adjunto és feta a Beijing, al bell mig dels Hutongs, on vaig trobar les coses més interessants de tota la Xina i que com no els importa una merda tampoc els explicaré.

Au, a cagar cabrons !

Dia de la teta, edició 2011

Sincerament no sé si caldria rememorar "dies de", bàsicament perquè amb una cagada virtual n'hi hauria d'haver prou, però com que sembla que el personal es fonamenta més en la quantitat que no pas en la qualitat aquí ens tenen, novament enfrascats en l'asuntu.
I ara què toca? tirar de google per trobar la imatge més esperpèntica/grollera/muerte que trobi? Podria tirar també de les imatges que he rebut de certes blogaires mostrant les popes, i d'això en diríem un inside joke, però tampoc serà el cas, més que res perquè si volen veure les peres de les internautes parlin amb elles collons, la majoria són força facilones.
En realitat i com que m'han enganxat enfeinat i desganat els hi deixo simplement la imatge de la tri-teta per excel·lència, una imatge que tots vostès tenen gravada a foc, per bé o per mal, als seus cervells malmesos. Imatge/icona d'una pel·lícula prescindible, amb actors que foten cagar, amb un suasseneguer més penós que mai i un jordi pujol final en format muñeco-diabólico-abdominal que fa més vergonya que cap altra cosa.
Au, feliç dia de la teta a tots fillsdeputa, i ja que és divendres que els les hi toquin molt a elles i que les magregin de gust ells. I ara si em disculpen tinc feina.

Com passa el temps...

Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú.

Recepta de coca de Sant Joan

Ingredients:

- 2 dotzenes de paioponis

- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)

- una branqueta de curtdegambalisme.

- roses per a la decoració.

- un tren.

Preparació:

Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !

Després d'escriure això me n'he adonat que la senyoreta llesca també ha recordat la efemèride... em començo a preocupar...

Vagin a la merda uns dies fillsedeputa !

He estat convidat al casament de la filla del meu major proveïdor d'òrgans interns de contraban. Donat que en el món occidental això del tràfic d'òrgans està mal vist m'he vist forçat a fer tractes amb gent d'altres regions del planeta, així que haver d'honrar la cerimònia de torn em suposa desplaçar-me a la Xina per un període que no els importa. Per respecte al meu proveïdor i al seu pare, amb qui ja feia tractes quan encara era viu, no vaig refutar la invitació, i ja posats procuraré gaudir dels exquisits plats que espero trobar pel mig dels Hutongs, aka menjarenpalsquenosapsquèés. El meu proveidor també m'ha promès un tour per l'inframón del país a diferents ciutats que tampoc els importa. Preguin perquè no trobi un Mogwai en alguna botiga perduda...

Li he dit que res de cordes Dr. Muerte...

com passa el temps...

Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú. En moments així me n'adono de com de ràpid passa el temps...

Recepta de coca de Sant Joan

Ingredients:
- 2 dotzenes de paioponis
- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)
- una branqueta de curtdegambalisme.
- roses per a la decoració.
- un tren.

Preparació:
Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !

Ah... el temps.. passa tant depressa el filldeputa...

El meu cosí Andreu

Sé que a cap de vostès els interessa però tinc un cosí que es diu Andreu que és la ovella negra de la família. Té 42 anys i encara diu que estudia "Enginyeria Agronàutica" a la UPC, tot i que li hem repetit mil vegades que això no existeix. Diu que un dia serà famós per conrear un pepino cogombre que volarà a MACH 2.83, i que servirà per emportar-se ben lluny els mals pensaments i l'odi del món. Infeliç...

També li agrada navegar quan hi ha força 5 o superior, és molt valent ell! El pobre està esperant que li facin una entrevista a Radio Comarruga. Els posaria una foto aquí, però és que quan rebo algun correu on hi ha un arxiu adjunt amb una foto seva l'ordinador crema la memòria RAM per seguretat. Deu ser que el meu PC és un monstre...

P.S. si no entenen res d'aquesta entrada no pateixin, és un jiji-jaja, o com diria aquell, un inside-joke...

Nova tècnica pagafanta?

Fills de puta tots, putes directament la resta: començo a preocupar-me al veure que hi ha gent que m'envia vídeos com el que aquí els deixo tot intentant compartir la seva filosofia de la vida.

Mirat a la lleugera (amb 1 minut els sobra per fer-se'n a la idea) sembla un recull de maricons retardats que més que pagafantes s'han convertit ja en una diana mòbil per franc tiradors com jo. Si s'analitza amb una mica més de detall però, es podria pensar que aquesta colla de fillsdeputa potser estan desenvolupant una nova tècnica d'aproximació a les femelles per enclotar-les basat en la paraula maca (cosa que no m'estranyaria veient el posat i els talents visuals de tots ells). Serà que encara ara, en ple segle XXI, quatre paraules belles encara aconsegueixen l'efecte xoxopepsicola? Opinin cabrons, que és un tema tant complex que em saturo, i a més he d'anar a esquarterar qui m'ha enviat el vídeo en qüestió...

Cal saber-ho

Ara confessin fillsdeputa. Quants de vostès han llegit el text abans de fixar-se en la foto? Quants petaculs corren per la sala?

Putes legals o la demostració de la meva teoria

Acabo de trobar una web on paios amb pasta (aka sugar daddies) es poden posar en contacte amb jovenetes amb dificultats econòmiques per "quedar" i "passar una bona estona", a canvi de que les "mimin" i les "consenteixin economicament". Aquesta web, totalment legal, oberta i que la doble moral americana aprova és la mostra evident que si tens calers de putes te'n sobren. Mirin la web mirin, els anuncis que van passant són realment espaterrants, i l'slogan "where romance meets finance" és digne d'un premi tramuntana.

Potser que li passi el link a la puta nazi per quan li foti la patada al gavatxo pagafantes.
Totes putes.

15 de maig, dia de la Noa

Fa temps que abans d'anar a dormir escric un diari, avui us deixo el que vaig escriure ahir i que explica què vaig fer. Espero que us agradi:

Quan m'he llevat feia molt de sol, massa pel meu gust. A mi m'agrada la foscor i la pluja, així que no he pogut evitar posar-me a plorar mentre el sol em cremava les còrnies.

Un cop m'he refet m'he maquillat per intentar dissimular que els anys passen i que encara que digui que tinc l'esperit de 20 anys en realitat em sento una iaia xoxa. I he tornat a plorar... He vestit a la meva filla, sort en tinc d'ella que em diu coses maques com "calla collons que no tens ni puta idea mama" o "que no em surt de la fava joder !".. sé que m'ho diu amb carinyo i que en el fons això de que un dia em clavarà unes tisores als ulls només ho diu per veure on estan els límits... ho vaig llegir en un llibre d'autoajuda bonissim!

Després d'esmorzar polenta i brots d'alfalfa amb llet de soja he dut ma filla a la guarderia. M'he posat a plorar pensant en que la meva filla es farà gran i un dia deixarà de dir-me "marxa mama que no fots una de bona" quan la porti a l'escola. He plorat, però ella no m'ha vist. Un cop a la feina m'he pres buit (o vuit mai ho sé) cafès avui... total com que em paguen per fer la papallona suposo que avui he complert amb escreix, xerrant amb aquell i l'altre (sempre nois eh? que jo no sóc bollera).

A la tarda m'he escaquejat de la feina per anar-me'n a comprar xurros i un parell de sabates que no necessitava però que m'han fet gràcia. Total, només m'han fet pagar 200 € i he pensat "mira, com aquells 200€ del caixer.. quines rises em vaig fer amb els comentaris que em van fer al blog". Quan he tornat a la feina ja no hi quedava ningú. M'he trobat una nota a la taula que posava "que no torni a passar !", i la veritat és que no ho entenc, perquè entre el jefe i jo no ha passat res (tot i que ell voldria eh? que jo ho sé que sóc supermona i superatractiva pels homes).

Avui per sopar he menjat dues pastanagues, un bol de tofu amb julivert en aigua calenta i un got de llet de soja, i començo a notar els efectes... pel matí cago en forma de plasta orgànica que m'estic plantejant de fer servir com adob pels geranis del jardí. De gran vull ser jardinera... i pintora... i escultora i tenir un camió vermell com el dels bombers. Després de sopar he llegit els blogs dels meus amics. En un parlaven de polles de mig metre ficades en culs de dones que feien cara de contentes, en l'altre es cagaven en els fatxes espanyolistes, i en un tercer deien que totes les dones som unes putes. M'agraden aquests blogs perquè els tres tenen raó i m'omplen de coneixement. Com que avui ha sigut un bon dia i només he plorat dotze vegades pensant en el patiment de les tomates quan les restreguem al pa he tingut la força suficient per entrar al blog d'aquella que té un gat al perfil. M'agradaria tant ser com ella que de la ràbia normalment m'ensorro en un forat de solituT i l'enveja fa que em deprimeixi i vulgui que plogui durant dues setmanes seguides. M'agrada tant la pluja... tant de bo les gotes d'aigua em donessin el seu talent .. ara ploro, per variar.

I ja està. Va, comenteu-me, que si no em comenteu tancaré el blog PER SEMPRE i ploraré per vintena vegada i no he anat al Dia a comprar clínecs.

La genètica nazi segueix ben viva al Brazil

L'èxode de nazis cap al Brazil és un d'aquells fenòmens que s'ha vestit tant de mite que la gent gairebé ja no s'ho creu. Però no s'equivoquin, de iaios que van anihilar jueus dels collons n'està ple a sudamèrica. I la majoria viuen en comunitats totalment alemanyes on, com a molt i poc sovint, un dels descendents dels iaios aquests s'ha aparellat amb una chomba negrota d'allà. La majoria procrea de forma endogàmica dins la comunitat nazi, donant lloc a brasileirus tipus Xuxa, rossos, alts i amb cognoms tipus Shroffmainsteiner.
Per atzars de la vida un francès idiota que corre per aquí està temporalment aparellat amb una d'aquestes larves del nazisme. Ella, joveneta egoista ortorèxica ignorant com poques, es dedica a intentar demostrar al món tot el que sap, a la seva tendra edat. No cal dir que tot el seu entorn ja l'ha clitxat i que cada cop més està esdevenint la titella del grup, la diana de les burles que al ser tant curta de mires ni tan sols ben venir. Graciosissim tot plegat.
Doncs bé, aquesta toia ha demostrat la genètica dominant que duu a les venes. Fa poc els progenitors del francès idiota van venir a visitar-los i suposadament s'allotjaven amb ells en un cubicle d'uns 30 metres quadrats, si arriba. Donat que el pare és diabètic sever l'home no pot fer grans esforços i a més no parla ni gota d'anglès. Què faria una persona amb sentiments? "L'ajudaria i estaria per ell". Això seria el més humà i socialment correcte. La larva-nazi ortorèxica (que professa un odi visible per tothom qui no practiqui algun esport i mengi com li surti dels collons) va aconseguir però que en més d'una ocasió, i al·legant que els pares del gavatxot arribaven tard a casa (el dia que més tard van arribar, segons la pròpia nazi van ser les 00:10) dormissin al carrer dins el cotxe de lloguer, perquè ella havia de descansar i no és correcte que la gent arribi tan tard. Amb dos collons! La guinda va ser deixar-los dormint a l'aeroport el dia de tornada, amb la insulina en mal estat, encostipats i amb dècimes per haver dormit al cotxe diversos dies i davant d'un suposat grup d'amistat etzibar "Si no han sabut espavilar-se a l'aeroport potser és hora que aprenguin la lliçó dormint al terra de la terminal...".
D'aquesta entendridora experiència en trec unes quantes conclusions.

- No tot està perdut. Encara hi ha nazis autèntics.
- Més els val no haver de necessitar ajuda si es troben en dificultats a les zones nazis del Brazil i no són rossos.
- La puta aquesta mereix que algú li comenti la veritat absoluta, aka lo puta que és.

- El gavatxo és un pagafantes que ha venut els seus pares per una naneta sense tetes, nas gegant i trastorns alimentaris severs, que li fotrà una patada al cul en menys de mig any. Bravo imbècil !

Ja voldria la tòtila ser com aquesta...

Esclaves xinorris

No s'emocionin ni es posin morcillons. No penso parlar sobre adolescents orientals lligades i patint mentre els hi encetrillen una xurra pel seu cony no depilat. D'això ja en saben molt, potser massa, i a sobre això és al Japó fills de puta ignorants!

El clàssic tsunami japonès.

Fa cosa d'un mes que per collons em van encasquetat una xinorri estudiant de tercer perquè "aprengui de mi". Fins a dia d'avui m'havia escaquejat de puta mare d'aquest tipus de tasques "docents" tot i els oferiments mensuals, excusant-me dient que el que faig no ho pot fer ningú més, cosa que és falsa perquè fer de carnisser metge ho pot fer qualsevol simi. Ara però ja no he pogut seguir vivint del cuento i des de fa poc tinc una xineta tirant a lletja enganxada al cul dos dies per setmana fins que aprengui a funcionar i sobretot a fer-me bé la feina ella sola. Potser en el fons inclús em servirà per gratar-me encara més els ous obtenint el mateix rendiment. O potser uns pares es preguntarà d'aquí uns mesos on pot estar la seva filla. El temps ens ho dirà...

Aclariment, NO melafo, tot i aplicar la llei "ninguna mujer es fea por donde mea".

Cacalunya

Que les coses a Cacalunya estan fotudes i podrides no és novetat. Vostès que ho ensumen a diari ho deuen saber millor que no pas jo. Només cal obrir un diari o engegar la televisió per adonar-se'n de que la merda abunda i que la llista de coses a canviar tendeix a l'infinit.
Visitar Cacalunya com vaig fer ara fa cosa d'uns dies, i durant massa suficient temps em reafirma en la fugida de rata que vaig fotre fa temps.
Vist des de lluny no tot és merdós però. Alguna situació, alguna conversa es salva, com el sopar que va muntar-se un d'aquells dies en els que 4 odisfèrics ens vam reunir per despotricar de tots vostès, d'elles més que d'ells no pateixin. No diré noms perquè els altres tres són tant tifes que van demanar discreció. I jo que sóc molt respectuós no diré res, em callaré com fan els bons gerents i no diré ni txisky, ni tan sols se m'escaparà una llufa de qui van poder ser. Suposo que a hores d'ara ja se n'hauran adonat de que el "ei, ara vinc que vaig a buscar tabac" era per fer unes rises i perquè paguessin entre 3 enlloc d'entre 4. És que comprendran que amb un canvi euro/dolar a 1,40 la cosa no està per anar malgastant calers.

Totes les que m'esperàveu feu-vos fotre, que se us dona molt bé.

Tot és una merda...

... però compte! que hi ha merdes i merdes!

I potser va sent hora que comencem a ser una mica més rigorosos. En un país tant escatològic com Cacalunya em sorprèn que a la hora d'etiquetar les qualitats negatives de les coses ens limitem a un trist "és una (puta) merda" o el més suau "és un cagarro". Senyors i putarraques, que es noti que en sabem del tema collons! Proposo que a partir d'avui mateix s'implanti la "Escala de Bristol" en les nostres converses diàries. D'aquesta manera la informació serà més complerta i acurada. Si l'Scandinavian Journal of Gastroenterology ho publicava al 1997 cal fer-ne una nova versió al 2011.

Exemples pràctics en converses quotidianes de bar:

- Ai la puta, quins collons que tenen al govern valencià per prohibir TV3.

- Si noi, és una gran merda tipus 7.

- L'altre dia vaig haver d'agafar rodalies per anar a Vilanova i el tren es va parar 2 hores sense motiu al mig d'un túnel.

- Uf rodalies... són una merda tipus 1.

- Ahir vaig menjar calçots i em noto la panxa una mica regirada.

- Tranquil, aviat fotràs una cagada tipus 4 i et quedaràs nou.

Em diran vostès que amb un simple afegitó no queda tot molt més clar? Aprofitin aquesta oportunitat per ser més cultes senyors meus. Emprin la Escala de Bristol sempre que puguin, i veuran com el món els ho agrairà.

Toqueu-me els collons i disfruteu molt !

Avui a l'obrir la web en "català" de El Periódico de Cacalunya els meus ulls han gairebé explotat al veure un anunci ben centrat on hi deia "Disfruteu gratis dels nostres continguts exclusius". Com bé haurien de saber tots vostès, fills de puta, el verb "disfrutar" i tota la seva conjugació em provoquen una reacció al·lèrgica particularment forta. Doncs bé, he escrit als responsables de la web per tal de saber el per què de la repetida incorrecció en un mitjà que fa bandera i fa ressò de la seva edició en català. La seva resposta m'ha encès el pàncrees al dir-me que tot i que disfrutar "encara no és un terme normatiu" està "admès com a llicència pels llibres d'estil dels principals mitjans de comunicació en català". Després em venia la moto de que amb accions com aquesta es reflecteix l'ús real de la llengua i que en certs casos s'arriben a incloure aquests termes no regulats per tal d'ampliar el Diccionari de la llengua catalana.
Amb dos collons ! Com si un puto llibre d'estil propi fos una normativa ! Si fins i tot el puto corrector del google marca disfrutar, i mira que és pèssim el collons de corrector !!!
Evidentment ja li he contestat comentant-li que si tal és la seva missió de reflectir l'ús real de la llengua que incloguin "bueno", o "tenir que", que són tant o més emprats i reals que "disfrutar". Ara només espero que em respongui un simple "aquests dos els tenim falti a la colec del llibre d'estil". Senyors meus, si ni els mitjans suposadament de casa fan ús de la normativa i es relaxen amb llicències estem ben arreglats.
Des de demà tinc més temps lliure al haver de consultar un diari menys.

La fi del món

Avui, en una d'aquelles xerrades que s'ofereixen aquí, la seu de les ments pensants, aquí on s'apilotonen els premis Nobel com si fossin cagarades als pipicans, he vist la fi del món, i l'he vist propera. Escagallonin-se, perquè la cosa és seriosa i pinta malament.

En una sala plena a vessar, on s'exposaven teories i noves troballes que vostès poc que podrien entendre per les seves limitacions, i mentre seia a la darrera fila amb el meu donut de torn, m'he adonat que més del 95% dels assistents eren putos xinorris. Fins i tot el que xerrava i fotia la pallissa sobre aplicacions nanopiezoelectròptiques era un groc dels collons. Senyors meus, el món està fotut, cardat i per postres en menys de 5 anys estarà governat íntegrament i exclusiva per paios que es podrien menjar les seves mascotes crues. Tot aquesta amenaça de que aviat la Xina tal, la Xina pasqual fot segles que la sento, però aquesta tarda m'he adonat que la profecia ja s'ha acomplert i la he notat, gairebé com si un gran falus em rebentés l'ujet. Aprofitin els seus darrers dies de llibertat occidental, perquè els cabrons ja són aquí, i s'ho estan menjant tot com si fossin una puta plaga de llagostes.

Deures per pujar nota: aquí tenen la pàgina del grup de recerca del paio que es desvivia explicant la seva merda personal. Comptin els occidentals que hi ha. Noti's que irònicament aquest grup de recerca està ubicat a Atlanta, terra de naixement d'una cosa tan yankee com la Coca-Cola. Ya estan aquí....

I ara què?

La noticia que m'ha cridat l'atenció avui als mitjans de Cacalunya és el fet que Buenafuente hagi rebutjat un guardó al millor presentador concedit per FHM, alegant que aquests mateixos premis consideraven Pablo Motos com a pitjor comediant i en Buenafuente s'ha solidaritzat amb en Pablitoclavóunclavito. La noticia a mi sincerament ni tan sols em sembla noticia però m'ha creuat un pensament pel cervell... "Què faran o pensaran ara tots els llepaculs d'en Buenafuente, guionistes wannabe i ments pseudo-pensants que corrien per aquí i que carregaven contra Pablo Motos?". En paraules d'un savi... serà avui el dia en que tots ells "redescobriran el geni del presentador de Cuatro" ?

Facin apostes!

Globus d'or

Els podria dir que vaig assistir a la gala, que ho vaig veure de molt a prop, però a hores d'ara les famfarronades només pel Twitter si us plau. No, no vaig veure la gala, ni de prop ni de lluny, ni a la tele ni després als resums. Fins i tot he sabut de la "noticia" de que el presentador va ser massa agosarat (segons criteris organitzatius) a la hora de fer brometes moltes hores tard. Però, per recordar el meu temps de cronista als Estats Units per a "El Periodico de Cacalunya" faré un esforç compartint amb vostès un vídriu que ni tan sols he buscat, sinó que m'ha espetat a la cara i que mostra el per què de la gran ofensa d'alguns. Tranquils, hi ha subtítols (veure escrit Beberly és impagable) pels més lerdos i poden obviar-lo sense cap mena de problema.

El poder de les paraules

Des de temps immemorial els homínids han fet servir la comunicació verbal per expressar i fer entendre a altri el que senten o volen. La evolució ha fet que diferents llengües aflorin sobre la part seca del planeta (i ara no em surtin amb collonades de dofins i balenes) en forma d'idiomes més o menys parlats. Tot i la diferent natura i evolució totes les llengües recullen un grapat de mots que són els que un forani hauria d'aprendre de seguida: els insults.

Cacalunya, i per proximitat espanya, és terra d'insults potents, visuals, explícits. D'aquells que costen de traduir perquè un cop feta la traducció perden força i sentit. Un tant nostrat "Em cago en ta puta mare" o un "ets un cabró fill de puta" serien exemples força difícils de traduir sense patir una pèrdua de sonoritat i missatge. Ara bé, l'ús reiterat i continuat d'aquestes expressions ha fet que els habitants de Cacalunya s'hagin acostumat a tals expressions i per tant sigui molt difícil escandalitzar ningú o inclús arribar a ofendre fent servir només paraules malsonants rases.

Aquí on sóc ara però, encara hi ha una paraula amulet, sublim i suprema que és invencible i que fa que els natius pateixin una mica per dins quan és pronunciada. És l'insult definitiu, el joker de les baralles, la paraula prohibida a menys que vulguis problemes. Equiparar a algú amb això és pitjor que fotre-li un tret a set persones a Tucson. I aquesta paraula, senyores i senyors és "Cunt". Pronunciat seria "Cant" amb la a neutre, si fa no fot com el començament de "Cantonigròs". I què vol dir exactament ? Doncs ni més ni menys que "cony", "conyot", "favota" o "xuminarro". Així de simple. Que algú sigui un cony és el pitjor del món pels anglosaxons. I la gent s'horripila quan sent la paraula. Per ells és com sentir un Nazgûl fotent un crit. No cal dir que com més observo les reaccions de la gent més m'agrada fer servir aquesta paraula sense previ avís. Adoro la paraula "cunt".

Tot això m'ha fet reflexionar avui... si un cony és el pitjor del món.... què són totes aquelles que en tenen un entre les cames?.... Totes putes! és clar !!!!

Lletjor per cable, en Billy

Anar d'hotel no només em permet furtar de tot i més sinó que m'ofereix la possibilitat de descobrir merdes gegants que s'ofereixen només als canals per cable que servidor no pagarà mai de la vida. La meva darrera descoberta al canal A&E, la Meca de les lletjors yankees, és "Billy the Exterminator". Aquest suposat reality mostra com un paio vestit com un imbècil, en Billy, es dedica a solucionar els problemes de plagues i/o animalons variats de la població de Lousiana.

Aspectes destacables del programa:

- Suposadament és un negoci familiar on la mama pren els encàrrecs i en Billy i el seu germà maten les bestioles. El papa és un monigote que de tant en tant "ajuda".

- En moltes hores de programa no va aparèixer NI UN SOL NEGRE. Tenint en compte que parlem de Louisiana la cosa fot un tuf republicà terrible.

- Quan el "client" és una mare soltera en apurus, o un pare que puja els fills sol perquè la mare va morir de X en Billy no els hi cobra (si més no metàl·lic en antena, si després selsfo no ho sé). Tampoc cobra quan fa feines pels polis o bombers, on a més els dóna les gràcies per ser tant valents i ajudar a la comunitat (aquí segur que hi ha trenet chuchú).

- Un paio vestit així hauria de renegar com un malparit. En Billy però com a molt dirà "Oh my god".

- Si en Billy es troba una bestiola salvatge, tipus ós rentador, serp de cascabell, etc. què farà? li tallarà el cap perquè emprenyen? NO! els capturarà suaument i els deixarà anar dins un bosc espès perquè siguin feliços. Si un conillet resulta ferit correrà amb la furgo a veure un veterinari per salvar-lo. I si mor, plorarà.

- Les plagues més freqüents que en Billy anihila són: vespes malparides, abelles malparides, cuques malparides, formigues mata-caimans. Punt. Després rescata ossos rentadors, s'emporta serps i cocodrils. I sempre fa servir un agent insecticida ecològic, com ho senten!


Així que ja saben, si volen malgastar temps de la seva vida no dubtin en buscar "Billy the Exterminator" al youtube. De res.

Regal de reis inesperat

Doncs sí, algú que no diré qui és, però que posseeix voluntats malèvoles m'ha fet arribar un paquet, avui dia de Reis. A dins hi havia un set complert d'afaitat amb ganiveta esmolable. M'ha semblat molt apropiat i per què negar-ho, la meva imaginació de nen il·lusionat ha anat molt molt enllà. Què podré fer jo amb un estri tant precís? Munto una barberia tipus Todd? Ah... maleïts reis mags....