Sóc l'1%

En aquests temps que corren, on les manifestacions de perroflautes abunden, on la "societat del benestar" es trenca en engrunes de merda i cada dia surten al diari l'augment en les dades d'atur i pobresa al primer món és el moment de cridar ben alt: "Que us follin a tots cabrons", en nom del famós 1%.

Sí fillsdeputa, servidor és part de l'1%, com també ho seran alguns dels que llegiran aquestes línies de merda. En el fons, no és gaire difícil caure dins aquest 1% a nivell mundial, tenint en compte que milers de milions de persones reben zero o pràcticament zero calers al llarg de l'any.

Si bé és cert que els de dalt de tot són uns grandissims fillsdeputa i que la majoria tenen el que tenen arran de robar a moltissima gent també s'hauria de veure el que haurien fet tots els que ara es queixen com nenes si haguessin tingut la mateixa oportunitat de fotre mà al calaix. Que és molt bonic ser solidari i agermanar-se amb qui calgui per fer soroll però segur que la solidaritat se la endinyarien al cul del veï si tinguessin (ep, he dit tinguessin, no pas el-banc-em-va-concedir-la-hipoteca) propietats, divises a raig i un compte corrent a Suïssa.

CATXING !

L'infra-ésser humà és el que és gràcies a la avarícia i la supèrbia, i jo des d'aquí brindo perquè tot continuï tant podrit com fins ara mentre a mi em vagi igual que fins ara. I al que no li agradi com està "el sistema" que es foti, que treballi o que aprengui a robar.