diumenge, 29 de novembre del 2009

Menjar sense que et toquin els collons

Si una cosa m'agrada d'aquest puto país és poder demanar qualsevol tipus de menjar i que m'ho portin a casa. Japonès, xino, vietnamita, etíop, nepalès, brasiler, crioll, grec, indi, fusió (¿?), jamaicà, marroc, apart de les merdoses pizzes de tota la vida. La veritat és que pot semblar altament hostiable i snob aquesta proposta multiculti i supercool, però a mi em soluciona el fet de no haver de sortir al carrer i barrejar-me amb gentussa sense haver de menjar el mateix fins a la sacietat. I la veritat, la majoria de menjar em sembla igual de merda que un trallat de gos moribund, però sé que el meu sistema immunològic s'està enfortint gràcies a aquestes bazofies, i que allò que no em mata em farà més fort.
Avui ha tocat sushi, i gràcies al cel he trobat un lloc on fan servei a domicili fins les 3 del matí. Ja puc tancar-me a casa fins el dia del judici final.
Ah, me n'oblidava, cabrón tu, tu i tu.
L'he demanat sense pepinillos hòstia!

dimarts, 24 de novembre del 2009

Ego-jo i altres contes...

Llegint avui a l'autor de Jesucrist era marica i altres contes he observat que hi havia un link que reenviava als milers de lectors del senyor guionista brillant cap al meu cau de merda. Doncs bé, tal i com s'ha anat apuntant darrerament en l'entorn odisfèric, el meu ego ha anat de pet a mirar les estadístiques per veure quin efecte havia provocat aquest link.

El poder de les lletres...

La gràfica parla per si sola....Per tant he decidit que no cal que escrigui res més. A partir d'ara, i per tal de nodrir el meu puto ego li proposaré un tracte al Sr. Domínguez: que em citi de tant en tant, i jo a final de mes li envio alguna meuca/pernil/ampolla-de-licor a casa. Tots hi sortim guanyant!

dijous, 19 de novembre del 2009

Les putes curses de cavalls

"Tu apunta't a tot el que surti", em van aconsellar... i per una puta vegada que foto cas d'un consell resulta que el que surt és una invitació per anar a veure les genuines curses de cavalls yankees... bé, en el fons lo de guanyar diners en apostes se'm dóna força bé, així que per què no?
Amics, no ho feu. Bé, sí, si teniu oportunitat aneu-hi. És una injecció de moral i de misantropia tot alhora. En pocs llocs he trobat tanta purrialla humana junta intentant sortir del forat que és la seva vida de merda, apostant els 4 duros que tenen per veure si amb alguns calers més tot és millor. La majoria d'ells eren iaios xinos dels collons que si fossin occidentals ja fotria segles que l'haurien palmat de vells...
També hi abundaven els Homer Simpsons, que l'únic que sabien fer era repetir xisclant el nom del cavall al que havien apostat. Al final sempre acabaven dient el mateix "oh man.. FUUUUU". Veure aquella escòria fa que per més merda que siguis et sentis millor. És més o menys com el fenomen de contrast de l'amiga lletja. Crec inclús que es podrien receptar visites a l'hipòdrom en casos de baixa autoestima.
Tots TOTS els putos jockeys eren sudaques pigmeoides...

P.S. Vaig guanyar 35$ al final. Exactament el que després em vaig gastar en gin-tonics...

dimarts, 10 de novembre del 2009

Halloween de merda, de pura cepa

Plasca! la zorra fea que vol que li bombin el cul ha arribat


que fot més d'una setmana de la merda del Halloween i ara surto amb això? Doncs sí. És que estava temerós d'escriure al blog perquè volia veure com ho feia perquè els hi agradés més a tots, tal i com dictamina la nova tendència cagonblogger.
Que a casa nostra ja es fan més halloweens que castanyades és un fet. El que passa és que allà es fa la versió més merda de totes: la de fer "por", que acaba sent la que fa pena.
Aquí en canvi, es practica el halloween "josócmésputaquetu", que consisteix en, per un dia, vestir-se més puta que de costum i que ningú pugui dir "mira la puta reputa de la guarra aquella". I ja està. Això és el halloween dels collons. Els nois es disfressen de mamarratxo pujat, per tal de pillar alguna de les reputes, amb un èxit estimat del 20%.

Foto "comiat" abans d'anar a pendre tots pel sac

Sí, és un camioner disfressat de dona

Tu insisteix filla de puta, que acabaràs a urgències amb un desgarrament anal...
(la disfressa de Pare Bukkàkez és to-tal)

No, no et queda bé. Tu ets una puta gorda i vols ensenyar teta, però com que ja et pengen et poses aquesta disfressa de merda que has robat a ta germana de 10 anys. Puta i final.

dijous, 5 de novembre del 2009

Odisfera, bressol de líders

Odisfèrics tots. M'acabo de topar amb aquesta noticia.

Pel que sembla el món serà nostre ben aviat, i si ho diu Science m'ho crec.

Qui pot ser més desconfiat que nosaltres? Ningú!

Senyors meus, tots els presents som líders nats. Reclamem el nostre lloc (i el nostre ingrés al compte corrent).