Si una cosa m'agrada d'aquest puto país és poder demanar qualsevol tipus de menjar i que m'ho portin a casa. Japonès, xino, vietnamita, etíop, nepalès, brasiler, crioll, grec, indi, fusió (¿?), jamaicà, marroc, apart de les merdoses pizzes de tota la vida. La veritat és que pot semblar altament hostiable i snob aquesta proposta multiculti i supercool, però a mi em soluciona el fet de no haver de sortir al carrer i barrejar-me amb gentussa sense haver de menjar el mateix fins a la sacietat. I la veritat, la majoria de menjar em sembla igual de merda que un trallat de gos moribund, però sé que el meu sistema immunològic s'està enfortint gràcies a aquestes bazofies, i que allò que no em mata em farà més fort.
Avui ha tocat sushi, i gràcies al cel he trobat un lloc on fan servei a domicili fins les 3 del matí. Ja puc tancar-me a casa fins el dia del judici final.
Ah, me n'oblidava, cabrón tu, tu i tu.
Ah, me n'oblidava, cabrón tu, tu i tu.
L'he demanat sense pepinillos hòstia!
14 comentaris:
Noi! però que no t'agrada fer vida social?
Aïllar-se de la societat posa en perill la teva salut. Pots tornar-te susceptible a patir problemes psíquics!
Eps, que entrem en un tema interessant: els restaurants on l'amo va passejant per les taules fent petar la xerradeta amb els clients.
Si estàs amb amics i el paio és simpàtic, la cosa s'agraeix. Però, i si estàs intentant lligar i el tio deixa anar pixades fora de test!?
No hi ha cap convenció social que indiqui que els entaulats no volen rebre conversa?
quin gran gourmet que esta fet voste Dr !
wueno vaig al Viena a llegir la vanguardia jaja
vigili amb les bales perdudes q estadist. son preocupants
A vostè el que no li agrada és que el persegueixin per pagar una propina imposada...
A cal yankee a més, la pressió/atenció(?) dels cambrers cap a les taules és lo puto pitjor.
Cuidi's
M'afegeixo a la queixa del Sr. Josep. Hi ha amos/cambres que són un veritable malson quan són simpàtics.
I a més hi ha alguns restaurants que de cara la pela encabeixen massa personal al mateix local. Jo si vaig a algun lloc a dinar/sopar vull parlar amb les persones qui vaig, no amb les de la taula del costat!.
Doncs a cal yanqui seran com seran els ristorantis, però a la província de Barcelona i rodalies, han entrat i han gaudit de la meravella de servei que tenim i de menges exquisides? Si és que sí, que algú em passi adreces de llocs dignes que no siguin supercars i t'atenguin o que et facin una mica de cas, please
Salutacions Ductó!
Srta Gaia... noi? tutejar-me? que no hem après maneres a l'escola? que em coneix? Un respecte! I no, detesto la societat, i sí, vaig ser propens a patir problemes psicològics, però la veu diu que ja estic curat.
Sr. Josep, detesto que em donin conversa, i pel que sembla estic en el país equivocat. Aquí no saben estar-se en silenci ni un puto segon, i et donen conversa a tot arreu, inclús quan esperes que un puto semàfor es foti verd per travessar el carrer. Aviat començaré amb les males maneres...
Sr. Gat, ja fa bé ja d'anar al Viena. Cruspeixi's un Cevapcice a la meva salut...
Srta. de Déu, lo de la propina ja ho portava assumit quan vaig acceptar la mudança. Tot i que a vegades si el servei és pèssim deixo un 0 de propina i els faig saber el per què. Et quedes nou al veure la seva cara barreja de ràbia, impotència i odi tot alhora...
Srta. Oculta, sortir a sopar s'està convertint en un esport de risc, ja li ho ben asseguro...
Srta. Arumi, faci la prova de demanar en un restaurant "un tallat", a veure quin tant per cent d'encert a la primera aconsegueix. He de dir però que el servei "panxito" aquí és excel·lent. La purrialla que no sap fotre res la deuen enviar cap allà on són vostès...
Josep, recordo una primera cita a una cafeteria del centre de Barcelona i encara no havien bi demanat i el cambrer va fer la gracieta de: Que no s'estimen, que no seuen junts? L'hagués escanyat!
Veig que s'ha afeccionat al que els anglòfils en diem "tu teic auei". m'agradaria saber el perfil del reparditor, Doctor. Pakis? Estudiants amb aspiracions a guionista? o simplement aquelles nimfòmanes desesperades que es fan tan pesades?
Ja m'estranyava a mi aquest augment sobtat de desaparicions de repartidors de menjar ràpid a la vostra zona, doctor.
Ara aneu amb compte i no se'ns torneu multiculti, que d'aquí a pijoprogre només hi va un kebab.
Glups! Pensava que havia un xic de confiança......bé, no passarà més.
SUSHI??!! Bé, perquè està als Estats Juntets. Si hagués estat aquí Aspanya li hauria escopit al seu perfil.
Sr. Modgi, ni això! no em prenc ni la molestia d'anar-ho a buscar per fer un teicauei. La majoria de repartidors són putosxinos i algun nanet yankee que vol fer quatre duros...res aprofitable.
Sr. LLufa, veig que està al dia de les noticies internacionals! Procuraré no caure en el multicultisme que m'envolta en aquesta zona hippie en la que em trobo...
Srta Gaia, exacte, glups!
Pare, el sushi és la única forma en que jo ingesti algo del que aqui li diuen sifut. I si vol escopir escupi escupi! total, la tovalloleta pel seu monitor la passarà vostè també.
jo també???? però si jo l'estimo???? si estic P-R-O-F-U-N-D-A-M-E-N-T enamorada de vos!!! a més em torna loka qualsevol tipus de menjar ("de menges" segons diria la Tana Collados de TV3 -ese mongstruo-)
Publica un comentari a l'entrada