ERC assassina

Tot i el títol sensacionalista m'he quedat curt amb el que avui ha publicat "libertad digital", que s'ha cobert de glòria amb el titular :

"Muere víctima de ERC el último lince nacido en libertad de Doñana".

Què han fet aquest cop aquests dropos separatistes? Anar amb un fusell catalanista a matar un pobre linx? Qui ho ha fet? un regidor? un alcalde rabiós? Ah, caram! que si llegim la noticia ens desinflem més que amb els textos de la srta. Miquis de títols suggerents... Una malaltia del ronyó, vet-ho aquí !

Maleïts "periodistes"... segur que qui ha escrit això enlloc de la carrera de periodisme va fer la merda de comunicació audiovisual.

"Yo també vai fé cumunicasió audiovissual sats? mireu qué vai apéndra a fé amb la boca..."

Noms

Darrerament l'epidèmia de parts s'ha extès fins a tal punt que en els darrers mesos he estat notificat de la desgràcia fortuna de 8 parelles d'insensats. En veure que no mostro cap interès els insensats tornen a emprenyar-me quan han decidit el nom. I bé, sembla que ja afloren els efectes del núvol radioactiu de Txernòbil que va pentiar Cacalunya, perquè la merda de noms que la gent està parint als pobres fetos malaios és preocupant. De moment el meu top 3 és:

- Iu

- Herminia

- Constança

Espero que als 18 anys els fills es canviïn el nom i assassinin als pares. Perquè collons, si és un fill no desitjat no tenen per què fer-li pagar al fill, cabrons.

Tu sí que moles xaval !

Twitter, l'atractor de wannabes 3.0

Serà que sóc vell i decrèpit. Serà que les noves onades de mudernisma em superen. Inclús m'atreviria a dir que estic antiquat i desfasat, però tot i així sempre pensaré que el twitter dels collons hauria de cremar a la foguera. Potser a vostè, lector amb poca feina, li agrada, potser hi té un compte i fa saber als seus seguidors fidels quan caga i quan nota que li està pujant la febre o li arriba aquell atac/ictus tant empipador. Molt bé, escrigui-ho, segueixi i llegeixi les tonteries de dues mil persones més. Jo perdo el temps buscant imbècils al facebook. Cadascú té les seves coses.

Ara, el que mai entendré és que la plenitud personal d'algú giri entorn a quants seguidors es perden o guanyen, a si algú ha fet un retweet o si algú ha comentat la seva darrera genialitat. És simplement patètic. I per desgràcia d'aquesta tipologia de persones cada dia n'hi ha més.
De regal un vídeo fet amb pressupost negatiu, gens original i amb uns subtítols fets expressament perquè tots vostès augmentin 1 diòptria si no més. Evidentment fet amb eines freeware prehistòriques i dedicant-hi poc temps. Que altra feina tenim.



I ara disculpin-me, he de pensar-me 140 caràcters brillants que em catapultaran a la fama mundial...

Vídeo brillant

Ho havia de compartir amb vostès...

La Vero

La Vero és una noia de la pila, tirant a la base de la pila. Té (o tenia, avui dia ja se sap...) una feineteta de secretariutxa, uns quants amics quillets com ella, és soltera i cultiva unes aficions força escasses, entre elles fer-se fotos al mirall del lavabo de casa dels seus pares per penjar-les al facebook, cuidar una rata talla XL i, darrerament tatuar-se el cos. Un Au Fènix; d'aquells que fan Ressurrections.

KoMoh MolaH eL TaTuYki !!!

Tot això és informació irrellevant sobre algú irrellevant. Una de tantes ments absents que pul·lulen per la xarxa i que tenen el perfil de facebook obert.

En nits llargues de guàrdia, mentre espero que algun desaprensiu em rebenti la pau del meu torn, dedico hores a les fosques davant una pantalla i dos monitors, saltant de choni en choni, veient les seves vacances a Peñíscola amb el seus novios, les FiEsTUkIs a la discoteca de torn amb les seves amigues, la MoReNiTaAhhH i la YeSSiKiTahH, i em pregunto què se'n podria fer de tota aquesta biomassa que em fascina i m'hipnotitza amb les seves vides. I somric al pensar la resposta.

Taxidèrmia

Veient l'anunci del Yonny gironí m'han vingut a la memòria els meus temps adolescents quan dissecava coses. Els deixo un parell d'instantànies del meu sofert treball, que espero siguin del seu agrad.

Segon manament

Si una cosa m'emprenya és la falta de respecte. Sort ha tingut aquest desgraciat de que he sabut de les seves activitats de suplantació d'identitat un cop ja no està al meu abast físic directe. Si no aviat apareixeria el seu cap a l'anunci.

Ara bé (posar acudit fàcil aquí), això no vol dir que no pugui trucar al meu amic Bashkim Musaraj, un albano-kosovar la mar de simpàtic, perquè faci una visita al bo d'en Jonathan.

Resumint: em molesta sobremanera que la gent trenqui el segon manament.

P.S. Gràcies V per la informació.

La decadència femenina.

Fins avui havia viscut la decadència femenina, sobretot a partir dels 40, com un experiment. Moltes, moltíssimes dones han passat per la consulta amb les seves neures, les seves pors, inseguretats, manies, fantasies i altres demències pròpies de la proximitat de la menopausa. Totes elles però de portes enfora intenten donar la imatge de "dona estupenda". Com més s'entesten en cridar als 4 vents lo estupendes que estan més buides estan per dins. Això és un fet.
Doncs bé, avui mentre esmorzava els meus bloodykrispies m'he trobat immers en el que potser és el vídeo més desesperat de tots els temps. Aquí els hi ho deixo. Paga la pena veure'l amb cara de "em fots pena". Segur que ella es veu estupenda !

Dones del món, envelliu amb dignitat. Tapeu les petxugues caigudes i deixeu pas a les generacions que encara podem mirar sense que el hiat ens avisi de que ve l'arcada.
Per cert, si aquesta imbècil diu que no és una senyora, aleshores quines opcions queden? A mi només se me n'acut una ! Totes Putes !

Sí o No? Doncs a mi m'importa una merda sats?

Un cantamanyanes m'ha fet arribar l'enllaç per tal que els cacalans que som als Estats Units votem la collonada aquesta de l'autodeterminació. Si ja foten cagarela les consultes populars als diferents poblets bananeros de Cacalunya imagineu la lamentabilitat, penositat i per què no dir-ho la vergonya aliena que pot suposar una consulta popular per correu dels quatre pringats que som aquí.
La meva pregunta seria: "Pot ser que els cacalans que som fora hi som perquè n'estem fins els collons d'estar allà i que ens prenguin pel pito del sereno, i que per això ens importi una gran i puta merda el que passi allà?". Senyors i putarraques, en el meu modest cas la resposta no és un "sí" amb la boca mig tancada, és un "Sí, i que us donin a tots pel cul !". Haver de perdre temps i diners en això... estaríem arreglats !