dilluns, 21 de febrer del 2011

Tot és una merda...

... però compte! que hi ha merdes i merdes!

I potser va sent hora que comencem a ser una mica més rigorosos. En un país tant escatològic com Cacalunya em sorprèn que a la hora d'etiquetar les qualitats negatives de les coses ens limitem a un trist "és una (puta) merda" o el més suau "és un cagarro". Senyors i putarraques, que es noti que en sabem del tema collons! Proposo que a partir d'avui mateix s'implanti la "Escala de Bristol" en les nostres converses diàries. D'aquesta manera la informació serà més complerta i acurada. Si l'Scandinavian Journal of Gastroenterology ho publicava al 1997 cal fer-ne una nova versió al 2011.


Exemples pràctics en converses quotidianes de bar:

- Ai la puta, quins collons que tenen al govern valencià per prohibir TV3.

- Si noi, és una gran merda tipus 7.


- L'altre dia vaig haver d'agafar rodalies per anar a Vilanova i el tren es va parar 2 hores sense motiu al mig d'un túnel.

- Uf rodalies... són una merda tipus 1.


- Ahir vaig menjar calçots i em noto la panxa una mica regirada.

- Tranquil, aviat fotràs una cagada tipus 4 i et quedaràs nou.

Em diran vostès que amb un simple afegitó no queda tot molt més clar? Aprofitin aquesta oportunitat per ser més cultes senyors meus. Emprin la Escala de Bristol sempre que puguin, i veuran com el món els ho agrairà.

dijous, 17 de febrer del 2011

Toqueu-me els collons i disfruteu molt !


Avui a l'obrir la web en "català" de El Periódico de Cacalunya els meus ulls han gairebé explotat al veure un anunci ben centrat on hi deia "Disfruteu gratis dels nostres continguts exclusius". Com bé haurien de saber tots vostès, fills de puta, el verb "disfrutar" i tota la seva conjugació em provoquen una reacció al·lèrgica particularment forta. Doncs bé, he escrit als responsables de la web per tal de saber el per què de la repetida incorrecció en un mitjà que fa bandera i fa ressò de la seva edició en català. La seva resposta m'ha encès el pàncrees al dir-me que tot i que disfrutar "encara no és un terme normatiu" està "admès com a llicència pels llibres d'estil dels principals mitjans de comunicació en català". Després em venia la moto de que amb accions com aquesta es reflecteix l'ús real de la llengua i que en certs casos s'arriben a incloure aquests termes no regulats per tal d'ampliar el Diccionari de la llengua catalana.
Amb dos collons ! Com si un puto llibre d'estil propi fos una normativa ! Si fins i tot el puto corrector del google marca disfrutar, i mira que és pèssim el collons de corrector !!!
Evidentment ja li he contestat comentant-li que si tal és la seva missió de reflectir l'ús real de la llengua que incloguin "bueno", o "tenir que", que són tant o més emprats i reals que "disfrutar". Ara només espero que em respongui un simple "aquests dos els tenim falti a la colec del llibre d'estil". Senyors meus, si ni els mitjans suposadament de casa fan ús de la normativa i es relaxen amb llicències estem ben arreglats.
Des de demà tinc més temps lliure al haver de consultar un diari menys.

dissabte, 12 de febrer del 2011

La fi del món

Avui, en una d'aquelles xerrades que s'ofereixen aquí, la seu de les ments pensants, aquí on s'apilotonen els premis Nobel com si fossin cagarades als pipicans, he vist la fi del món, i l'he vist propera. Escagallonin-se, perquè la cosa és seriosa i pinta malament.
En una sala plena a vessar, on s'exposaven teories i noves troballes que vostès poc que podrien entendre per les seves limitacions, i mentre seia a la darrera fila amb el meu donut de torn, m'he adonat que més del 95% dels assistents eren putos xinorris. Fins i tot el que xerrava i fotia la pallissa sobre aplicacions nanopiezoelectròptiques era un groc dels collons. Senyors meus, el món està fotut, cardat i per postres en menys de 5 anys estarà governat íntegrament i exclusiva per paios que es podrien menjar les seves mascotes crues. Tot aquesta amenaça de que aviat la Xina tal, la Xina pasqual fot segles que la sento, però aquesta tarda m'he adonat que la profecia ja s'ha acomplert i la he notat, gairebé com si un gran falus em rebentés l'ujet. Aprofitin els seus darrers dies de llibertat occidental, perquè els cabrons ja són aquí, i s'ho estan menjant tot com si fossin una puta plaga de llagostes.


Deures per pujar nota: aquí tenen la pàgina del grup de recerca del paio que es desvivia explicant la seva merda personal. Comptin els occidentals que hi ha. Noti's que irònicament aquest grup de recerca està ubicat a Atlanta, terra de naixement d'una cosa tan yankee com la Coca-Cola. Ya estan aquí....