Un pacient menys...

Aquest no va arribar a la meva consulta... feia dies que em deia per telèfon que tenia com una pressió al crani i que li fes una trepanació per alliberar la tensió cerebral, però no li vaig fer cas... pobre....

Que passeu millor cap de setmana que el d'aquí sobre!

Dia de merda

Avui ha estat un dia difícil. Un dia en que massa "pacients" no han suportat el dolor i m'han demanat que els matés... així la ciència no avançarà mai! un dia dur, un dia pudent, un dia de merda...

Demà prometo portar-me bé i no posar fotos de merdes i/o vòmits. Les visceres però queden lliures de pecat... tremolin!

Clam chowder

Vist l'agrat general en temes de regurgitacions us presento un dels meus vídeos preferits: un tall on 4 personatges competeixen pel darrer tros de pastís de la nevera. La idea és prendre un vomitiu i qui aguanti més temps guanya. El millor és quan la dona porta el sopar... un menjar tipiquíssim de la costa est d'estat units i que espero no provar mai de la vida...

El quiròfan m'espera... algun donant O negatiu?

Modes funestes

Per tots és sabut que les modes no tenen cap mena de sentit, i que cada cop són més estúpides. Si no mireu què "s'avessina" cap a casa nostra per l'any vinent (previsió de futur): les horteres "katiuskes" ataquen de nou, i si la moda americana s'escampa cap a terres catalanes, tota bona nena fashion-victim de casa nostra haurà de comprar un parell de botes com les que podeu trobar en aquest establiment americà tipus "Alcampo" (al lloro que hi ha diverses pàgines de botes).

Com me'n trobi alguna amb aquesta guissa us asseguro que morirà "con las botas puestas", mentre amputo les seves cames a cop de serra mecànica abans de tallar-li la tapa del cervell per comprovar que realment algú capaç de dur botes de plàstic amb estampats té el cap buit (rigor científic).

Amb presons així no m'estranyaria que tot acabés fotent un pet.

Vegeu tots com es distreuen els presos filipins en grups de més de 1500. Això és tenir temps, i la resta són tonteries. Què srta. Mateixa, veu com el blog torna a estar al mateix nivell (de merda) ?
Au, me'n torno al quiròfan, que tinc un filipí menut de metre cinquanta que diu que li sobren els dos ronyons... anem a veure si encara són bons i en treiem un pessic.

Homenatge al vòmit a l'esquena

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Això és un dirigent collons!

Ni Obames, ni Zapateros ni Montilles. Si ens volen tractar d'imbècils que posin a un professional de l'humor al capdavant del món, que ja està bé de fer l'imbècil parlant de crisis i recessions i atur i mandangues. Solucions ja collons! que sempre llepen els mateixos!

El setè art

Veig que hi ha moltes entrades a la odisfera fent referència a flims i/o pinícules...
Jo, que m'avorreixo molt si m'estic més de 10 minuts fent el mateix, prefereixo coses més curtes, i m'agradaria compartir-les amb tots vosaltres. De ben segur que ja els heu vist, però aquí us deixo un recull del que més m'agrada.
Poseu-vos les lentilles i pugeu el volum, que si no no fan tanta gràcia.

El meu dibuix animat preferit... és adorable aquest bailet... si en voleu més hi ha fins a 7 o 8 capítols, de qualitat creixent en surrealisme i màgia...

Portar una samarreta d'aquest animaló, penjant del nervi òptic i amb el cervell darrera l'esquena m'ha fet guanyar molts amics...


Poesia en estat pur...

Per últim, i perquè no tot sigui yutup, clickeu aquí per coneixer el meu amiguet ros, el bo d'en Blode...

Au, que avui no us queixareu de la quantitat de merda digital que us porto...

Odisfera, un nou món de sang i fetge

Comentant comentaris (poca feina avui), la meva genialitat creativa ha vomitat un nou concepte... la Odisfera, de la que molt probablement tu, estimat lector, en formes part si estàs llegint aquestes línies... Res de Catosferes ni hòsties.. ODISFERA!Proposo des d'aquest lloc, i des d'ara mateix, la creació d'una xarxa endogàmica i putrefacta, integrada per tots els que aquí ens trobem per a descarregar les ires i l'odi que els fills de perra que ens envolten ens generen.

Que així sigui!

Blocs fastigosos part I

Fa temps que corro per aquest món blogaire i una de les coses que més em fascina és llegir blocs de gent que viu amb passió el que escriu i que ens relata "de cap a rab" el seu dia a dia trist i gris.
Entre tota la bazofia escrita que corre per blogger em posen especialment palote els blogs de marujas frustrades, avorrides de la vida que es dediquen a ensenyar les seves "creacions de moda" i els modelets que porten diàriament. Tot un poema del mal gust que mereixeria la foguera, amb elles portant la roba...
Avui us mostro el de la Maria G., no per res en especial; l'he triat aleatòriament entre tota la pila de merda que de tant en tant em miro per sentir-me més bé amb mi mateix.

http://demodaymas.blogspot.com/

Proposo que li deixin comentaris d'aquells que a nosaltres, la gent que professa l'odi general, ens agrada fer.
Au, aneu a que us moqui la iaia....

El naixement del bloc de Dr. Muerte

Avui, llegint la premsa he vist que el Dr. Muerte sembla que va morir el dia en que les olimpíades de Barcelona 92 van finalitzar. Bonica ironia!
Agafo doncs el seu relleu per fer les meves malifetes trinxeraires de forma impune. Aquí intentaré donar forma a tot allò que em fot de mala llet, que em regira l'estómac o que simplement passa pel meu cap ple de pardals.
Que us bombin!