Fa temps que corro per aquest món blogaire i una de les coses que més em fascina és llegir blocs de gent que viu amb passió el que escriu i que ens relata "de cap a rab" el seu dia a dia trist i gris.
Entre tota la bazofia escrita que corre per blogger em posen especialment palote els blogs de marujas frustrades, avorrides de la vida que es dediquen a ensenyar les seves "creacions de moda" i els modelets que porten diàriament. Tot un poema del mal gust que mereixeria la foguera, amb elles portant la roba...
Avui us mostro el de la Maria G., no per res en especial; l'he triat aleatòriament entre tota la pila de merda que de tant en tant em miro per sentir-me més bé amb mi mateix.
http://demodaymas.blogspot.com/
Proposo que li deixin comentaris d'aquells que a nosaltres, la gent que professa l'odi general, ens agrada fer.
Au, aneu a que us moqui la iaia....
6 comentaris:
Bones, Dr. Muerte.
Ens podria linkar els enllaços... fa maaaadra fer el copy-paste. Á partir d'ara el llegiré a veure que ens diu.
De totes maneres, no cal que passi pel meu blog. La meva vida és gris i no voldria que quedés reflectiva en el seu blog. Porto malament les crítiques.
Bona sort
Dr. Muerte, l'assot de les mestresses de casa avorrides!
Aquesta dona que ha linkat vostè aspira a que algú que llegeixi el seu blog la trobi molt interessant i acabi essent entrevistada a 'Silenci?'. En resum: "escòria".
Benvingut al col·lectiu de vomitar odi i excretar fems damunt coses.
S'espera molt de vostè.
Bé, no, la veritat és que no, que no el conec, però amb aquest nom no espero que canvii el color del blog a rosa i penji fotos de Hello Kitty...
Apreciada raTeta... no pateixi que a partir d'ara ja linkaré perquè els ganduls i gandules no hagin de fer un fastigós ctrl+c ctrl+v... tot sigui això...
Passaré sovint pel seu blog i si vull criticar criticaré. Només faltaria que m'hagués de reprimir a la odisfera (evolució natural de la catosfera).
Bukky (batejat queda), no esperi massa de mi, només jo conec el meu potencial d'odi i rencor envers la societat i el grau de misantropia que corre pels meus malmesos vasos sanguinis... tot i així espero que pugui algun dia benegloriar-me i enviar-me de pet al cel amb els seus contactes sotamà.
Dr. Muerte m'he passat pel blog que ha recomenat i tot i que no m'agrada criticar l'esforç personal dels internàutes,entenc el que ha volgut dir en el seu post... buuuuf.... i no diré més...
raTeta digui digui, no es talli que si no ho deixa anar se li pot enquistar dins...
Certament jo he fet un cop d'ull al Bloc aquest que diu i es bastant...purrios :-P
Publica un comentari a l'entrada