dimarts, 24 de febrer del 2009

Modes funestes

Per tots és sabut que les modes no tenen cap mena de sentit, i que cada cop són més estúpides. Si no mireu què "s'avessina" cap a casa nostra per l'any vinent (previsió de futur): les horteres "katiuskes" ataquen de nou, i si la moda americana s'escampa cap a terres catalanes, tota bona nena fashion-victim de casa nostra haurà de comprar un parell de botes com les que podeu trobar en aquest establiment americà tipus "Alcampo" (al lloro que hi ha diverses pàgines de botes).


Com me'n trobi alguna amb aquesta guissa us asseguro que morirà "con las botas puestas", mentre amputo les seves cames a cop de serra mecànica abans de tallar-li la tapa del cervell per comprovar que realment algú capaç de dur botes de plàstic amb estampats té el cap buit (rigor científic).

5 comentaris:

RaT ha dit...

Una altre volta discrepem: ja en tinc un parell a l'armari, blanques amb topos negres i vermells... uffff, estic esperant l'època de pluges!!!
(és el meu primer record d'infància, unes katiuskes vermelles trepitjant "charcus"... allò si que era plaer orgàsmic...

Jo Mateixa ha dit...

Mare de déu santissima....no n'he tingut mai cap ni m'en compraré, perdona RaTeta, però aqui no et puc donar la raó....mal que em pesi :-(

Segueixi així Dr. Muerte, quin nivellaç de bloc recontxus!!!!!

Anònim ha dit...

Últimament només faig que enterar-me que totes allò que ens imposaven per allà finals dels 70-ppis '80, té un nom i resulta que és modern.

Com es nota que aquesta noia no ha hagut de patir el trauma infantil de les bótes d'aigua de colors que ens regalaven per reis, i que per l'únic que les volíem era perquè hi cabien més xocolatines -incloent-hi els ara prohibidíssimns cigarros de xocolata- que en unes sabates normals. Vam ser la generació que vam començar a odiar la pluja per no haver de passar la vergonya de portar aquelles botes horribles. Botes on, d'altra banda, acabava entrant-hi aigua igualment.

Dr. Muerte ha dit...

Tres punts menys per la RaTeta. Tenir un parell de katiuskes blanques amb topos negres i vermells és una ofensa major al bon gust. I dos punts menys per pensar que trepitjar bassals és un plaer orgàsmic. Em pregunto quin collons de mala vida sexual li han proporcionat a vostè senyoreta meva...

No em faci la rosca Mateixa, que es veu d'una hora lluny que menteix.

Iaia, vostè és la sabiesa feta comentari. Horrorosos dies amb katiuskes em venen al cap... aigua estancada dins aquelles botes antitranspirables de plàstic... Imaginar-me ara lligant amb una noia amb katiuskes i traient-li un cop arribat el moment em fa venir vomiteres només de pensar en el tuf que deu fotre allà dins...

Cuidin-se totes, que diuen que refrescarà...

Jo Mateixa ha dit...

Jo no menteixo mai Dr., mai dels mais.....

Ara m'ha deixat tota xof :-(