divendres, 24 de setembre del 2010

Que disfruti ta puta mare, cabró !

N'estic fins els collons dels mitjans que suposadament parlen català. N'estic fins els collons que als anuncis de les putes pizzes de merda tarradelles a més de vendre'ns una mentida (quantes pizzes es feien als anys 70 a les masies?) diguin que DISFRUTEN en família. Disfrutar? Quanta gent ha hagut de donar el vist i plau a aquest anunci? Quant retardat mental fa servir aquest verb imaginari pensant que està fent-li un favor a la pàtria perquè parla "català". I podria donar-los molts més exemples d'errors gegantins, sobretot als informatius, començant pels presentadors i acabant pels corresponsals. Que suposadament aquesta gentussa té carrera! i de lletres per més inri !
Espero que el proper llibre més venut per Sant Jordi sigui un bon diccionari. Sort que ja em queden només 4 TNs per fotre el camp d'aquest pou de merda. I espero no tornar fins d'aquí molt, 30 anys pel cap baix !

El català acabarà tant amputat com aquesta llengua. I la culpa serà vostra.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Cacalunya put

Avui algú m'ha enviat això:




Sí, em trobo a la terra que em va veure neixer, prop les pastures ara fetes pisos de protecció oficial que un dia seran un barri-xampinyó creat per a les masses sudaques i/o moraques... i en un experiment forçat he recorregut les rodalies en transport públic... he fruït dels ferums i de les grans ments pensants que circulen per la Renfe, he viscut la calor dels forns de les andanes de la L2, la L5 i la L3 i he caigut mort al veure el bestiar als FGC. He vist coses que vosaltres sí creuríeu perquè viviu aquí.... Paioponis brillar més enllà de Provença, he vist killots en flames, més enllà de la Sagrera... tots aquests moments... us els ben regalo fills de puta... és hora de cagar-me en tot...
Des del meu cor putrefacte em declaro ara i aquí apàtrida. I tot i que acabo d'arribar i encara em queden massa dies per tornar al meu cau llunyà espero que si em trobo algú de vostès, per un mal atzar... canviïn de vorera i així no els hagi d'obrir en canal.

dilluns, 6 de setembre del 2010

La noticia del dia

Avui, dia festiu als iuessei en motiu del dia del treball (el primer de maig els sembla un dia massa comunista, i no és conya), he vingut feliç a la feina sabent que ni Déu em tocarà els collons i que tindré dret a un dia festiu quan els meus collons així ho decideixin. Una delícia. Com que no hi ha ni una puta rata aquí puc dedicar la meva jornada a coses vitals, d'aquelles que quan hi ha gent pels voltants hi ha massa distraccions: llegir el diari i mirar tant porno necròfil com pugui. I res, a la que duia 5 minuts llegint el diari he trobat la noticia del dia, aquella que m'ha fet posar de peus, i aplaudir mentre bramava "Bravo!".



Sí senyor, un part natural a casa amb conseqüències previsibles. Per fi ! Espero que això serveixi de lliçó a les putes hippies penjades que creuen que parir a casa és el millor que els pot passar. A veure si amb una mica de sort el psiquiatra que tractarà a la imbècil de la noticia és conegut meu i podem fer safareig, perquè el secret mèdic és només de portes enfora... potser ja anava sent hora que ho sabessin.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Salad Fingers

Mirin, no sé si ja vaig penjar aquesta col·lecció de vídeos interessantíssims i vitals per a tothom que vulgui conservar una esquizofrènia paranoide com cal, però per si de cas ho torno a fer per compartir amb tots vostès una de les joies de l'animació del segle XXI.
Disclaimer: Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. El Dr. Muerte no es fa responsable de cap dany cerebral causat per la visió dels 8 episodis