Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú.
Recepta de coca de Sant Joan
Ingredients:
- 2 dotzenes de paioponis
- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)
- una branqueta de curtdegambalisme.
- roses per a la decoració.
- un tren.
Preparació:
Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !
Després d'escriure això me n'he adonat que la senyoreta llesca també ha recordat la efemèride... em començo a preocupar...
13 comentaris:
Estic ansiós per veure als cuiners apàtics del programa de cuines de TV3 (de després de dinar!) preparant aquesta recepta.
Per cert, una prova més de que vostè i la senyoreta Llesca són la mateixa persona.
Però aquesta recepta seria més aviat de TRINXAT de la cerdanya, no?
"L'humor és la tragèdia més el pas del temps". Crec que és de Woody Allen.
Supose que el temps que ha de passar és directament proporcional a la magnitut de la tragèdia i inversament proporcional a la distància (geogràfica o cultural) a la que ens trobem d'ella.
En el cas que ens ocupa: dotze morts, del continent paiopònic.
Continua sent genial, malgrat el temps..
Tiquismiquis: precisament perquè ha passat el temps té gràcia.
"Per cert, una prova més de que vostè i la senyoreta Llesca són la mateixa persona."
Ja deia jo, aquella agressivitat tan masculina...
I l'advocat dels paioponis ara diu que no estaven travessant les vies si no que van caure accidentalment. Afegeixi un advocat a la seva recepta.
Sra Helena Arumi, l'agressivitat no és patrimoni dels mascles. Això és un mite feminoide. Només ha de cercar al youtube pelea de chicas. Fliparà!
Efectivament, el doctor i jo tenim un vincle molt estret; tant estret com el cap de la sra. Arumi.
És curiós, quan una femella parla de manera directa i sense emprar el clàssic "jijiji", esdevé agressiva. Quines coses, hauré de començar a apallissar gent per merèixer aquest atribut. Començo pels paioponis ja que hi som?
Sí, molt més estret que el meu cap, el seu vincle... són la mateixa persona bipolar! UF
Compte, hi ha símptomes preocupants en l'apunt ;) Sense novetat amb els conductors borratxos, i sense bateria també :)
Dr. s'ha deixat el farciment: Indemnització del gendre dels Tous a la família de l'albanokosovar que passava per allí
Publica un comentari a l'entrada