Condenada a dos años de prisión una mujer tras acuchillar a su novio por llamarla "gorda"
Amb aquesta frase n'hauria de tenir prou, però no... m'agrada llegir en profunditat el què va passar i trobar altres informacions tals com:- "la víctima dirigió a su mujer varios "comentarios humillantes sobre su aspecto físico", con frases como "no comas más que estás gorda y tendrás que buscarte otro hombre" o "no puedes correr de lo gorda que estás". Al meu entendre s'hauria d'apunyalar al tio aquest per la seva manca d'originalitat, però seguim...
- "en un impulso en el que perdió el autocontrol", le clavó repetidamente la navaja hasta causarle once heridas. Al reaccionar su pareja encendiendo la luz y gritándole "¿Qué haces?". La pregunta és: has d'esperar a que et clavin la navalla 11 cops per a què reaccionis, i quan ho fas només se t'acut dir "Qué haces?"... fill meu, t'haurien d'haver rematat amb una dotzena incisió...I la meva preferida:
- "en el juicio quedó probado que la mujer padecía una depresión mayor, con marcada ansiedad, de la que llevaba dos años tratándose, y que presenta una capacidad intelectual límite o borderline". Bravo!!!!!! Només d'imaginar-me una downie clavant navalla i cridant "muédete tonto, muédeteeeee" em foto a riure.Total, dos anys de condemna que no caldrà que la monguer lobezna cumpleixi... m'encanta aquest país...
"Que no me llames gorda! QUE NO ME LLAMES GORDA! NYIIIIIIIIIIII "
12 comentaris:
M'agradaría veure la fila que fa un paio que es casa amb una gorda borderline. Més que res perquè s'ha de ser gordo per rebre 11 ganivetades sense que cap et fereixi un òrgan vital i bastant subnormal per fer uns comentaris despectius tan elaborats.
A mi em diuen gorda la primera vegada i aquest payo ja no torna a parlar.
Mort als gordos!
Les dones, l'únic que han de tenir "gordes", són les tetes.
Això mateix em preguntava jo Sr. Markutis... amb la meva llarga experiència quirúrgica no entenc com la gorda va fallar fins a 11 vegades sense punxar-li el fetge o el cor com si fos una oliveta... a part de gorda, maldestre!
Srta. Kashna, no em sigui violenta, que si algú li diu això a vostè sempre li pot dir lo de "rebota rebota i en tu culo explota" i ja està dona...
Sr. Gené el compte corrent d'una dona també és important que sigui gros, i ja posats que ens hi posi de titular...
jaja estas fet un Dexter jja!
A qui li diu això Sr. Franc.. Gat Telèpata? No he vist ni un sol capítul d'aquesta sèrie, tot i que em sembla que m'haurien de pagar royalties per haver-se inspirat en la meva vida... cabrons....
doncs jo trobo que el repugnant del novio, - quin novio!- s'ho mereixia i si li semblava gorda que es busqués un secall no?, en comptes d'estar amb una dona que li repugna.
Capullo i hipòcrita, i encara li diu "Que haces?", no sé qui és més burro o borderline dels dos, francament.
Quines notícies!
Srta. Helena, benvinguda a casa meva. Té tota la raó. La noticia hauria de ser "una parella de borderlines s'esquartera a cops de destral". Això sí que seria justicia humana...
És cert, Dr. Mort (li puc catalanitzar el nick?) és que el castellano em fa uricària. Doncs és cert que parella justeta s'esquartera mútuament, hauria estat millor, un a ganivetades i l'altre amb tortures psicològiques.
Jo sóc farmacèutica, però realment la meva feina no és tan apassionant com la vostra, pel poc que he vist!
Un plaer, llegir-lo, tot i que mal m'està dir-ho però he rigut de coses, que fan més tristor que gràcia, però és clar, la manera com ho explica...
:-)
Senyoreta Helena, lo de Dr. Mort no m'acaba d'agradar... la gràcia del meu nom és que es pot dir amb accent català i fa com més cosa: "Ductó Muèrte", fa venir calfreds no troba?
Farmacèutica diu? Oh... la benero doncs! què seria de nosaltres, pobres trinxeraires sense els diclofenacs, naproxens, fluoxetina, o el poc valorat (5α, 6α)-Didehidro-4,5-epoxi-17-metilmorfinan-3,6-diol. Sense la seva ciència no som pas res nosaltres!
I rigui rigui, que aquest blog té la intenció de fer mofa i befa d'absolutament tot. La irreverència és una qualitat no apreciada avui dia....
D'acord Ductó Muèrte (amb accent de Girona), jajaa.
M'agrada molt el vostre sentit de l'humor, tot i que sóc malpensada i sempre penso que hi ha molts psicòpates simpàtics!, ara no se ho m'ho prengui malament, que vosté no em fa fila d'hipersensible!
:D
Publica un comentari a l'entrada