Sí senyors meus, sóc un gran devot de l'Schadenfreude, encara que costi tres parells de collons arribar a pronunciar-ho. Gaudeixo amb el patiment aliè, em posa morcillote veure com algú que detesto fracassa i ho passa malament. Fins ara pensava que només era cruel. Avui per fi sé que sóc Shadenfreudic. Quin descans collons!
4 comentaris:
Tan idoni com difícil de pronunciar.
Algú sap com sona fonèticament?
Val, abans de concloure aquest comentari he escoltat la pronunciació que inclou la Wiki, i encara ho veig més difícil. Seguiré emprant el terme "agradable crueltat".
jajajaj Quins paios, els alemanys. Jo crec que només dient-li la paraulota aquesta a algú ja és com fotre-li una escopinada a la boca.
A mi també em dona plaer veure patir l'Arnold Schadenfreude.
Ai Pare, si vostè sabés la de coses que millor no saber com es pronuncien per no pecar més encara...
Markutis, la imatge d'una escopinada a la boca és tant suculenta com un bistec de gos podrit. Avui no sopo.
Modgi, veig que ha captat l'essència del missatge. Li donaré records a l'Arnold aquest que diu...
Publica un comentari a l'entrada