No cal ser un lumbrera per saber que el cafè als estats units és una merda. La cosa però es complica quan un company filipí, molt majete ell, em convida a provar un superselecte i exclusiu cafè produït al seu país. El cafè en si encara no el té, li ha de portar no sé qui la setmana que ve, però ja m'ha explicat el selecte procés de maduració del gra, i així a primera vista el cafè se'l veurà ta puta mare, colla de guarros! On s'és vist beure infusions de merda? per molt bo que sigui joder!
El que a mi ara em torba és que algú, en algun moment tindria la brillant idea i seria el primer anormal en provar de fer-ho... Com collons se't passa pel cap torrar merda, fer-ne infusió i BEURE-T'HO??? i després diuen que jo tinc un problema.... 
16 comentaris:
Bé, no sé si serà semblant però li deixo un link perquè es decarregui a gust...
http://ciencia15.blogalia.com/historias/22487
I després diuen que la merda no val res!!
Veig que s'està integrant molt bé en aquest país tan multicultural, estimat doctor.
jo no consumeixo, pero en totes les llistes mundials, el "café de merda" està al primer lloc.
ara bé, tampoc ens fotem els estrets. mitja vida pensant en petar-l'hi el cul a la Alexis Love (el nom només es un exemple i l'acció de "petar" no exclou altres accións més "llenguatils", i l'acció "llenguatil" no només es centre a la par "cularil" de l'anatomia femenina, també inclou el tema "conyal", que tots sabem, que té dies i dies.) i ara ens posserem finolis amb l'origen del millor "café del món".
com si fos l'única merda que ens empessem diarament.......
(i no sé perque al dir això he pensat amb la Belén Esteban)
;)
Però no van inventar ells l' Starbucks??
Perdoneu, sabeu si aquest cafè està ben pagat? Perquè si és així començo a cagar en tupperwares i els facturo en palets cap allà.
Que sí que sí, que tothom diu que és el millor cafè del món però que se'l fotin ells pel cul un altre cop a veure si encara el poden millorar més!
Srta Arumi no es faci mala sang ni intenti donar-me enveja... no prenc cafè jo, és una beguda massa vulgar, prefereixo una càpsula de dopamina amb un gin-tònic.
Iaia, no em vulgui tant de mal. De moment només he deixat que es mostrin com són, així puc fer la meva diferenciació personal entre "persones a evitar sempre" i "persones a evitar". Tot i així, i en bé de la rigurositat de les futures cròniques em sacrificaré en pro de la qualitat literària i científica dels textos (contenta srta. Arumi?).
Quitus, que sí, que molt bo però que la merda és merda, aquí i a la Xina populadddd (mode Cadod off).
Sr. Josep, a casa nostra hi ha la densitat més gran de bars per habitant del món, aquí això dels Esther Backs (deu ser la fundadora) és pitjor que una plaga bíblica.
Sr. Llufa, es cotitza a uns 900€/kg, o sigui que ja pot començar a fer força!
OO! espero que en els següents posts s'ho curri més...
què poc original començar la seva nova etapa parlant de cafè... ni que sigui cafè de merda...
Srta Kashna, que es pensa que això és el mercat on pots demanar el que es vol o què?
Aquí escric el que em rota, i si vull escriure sobre cafè escric sobre cafè, faltaria més!
No penso "currar-m'ho" més del que he fet fins ara, que el blog tampoc em dóna per menjar (ni pacients per esbudellar), així que com diuen a les espanyes "etto é lo que hay mushasha". Estaríem frescos.. tst! a sobre... bluststesas a mi...(retret inintel·ligible)
Dels EEUU el que em fotia més ràbia no era el café, sinó aquelles caçoletes amb un líquid blanc on hi posa "Tastes like milk!". "But it's probably dog's spunk" hi afegiria jo.
Dr. Muerte jaja
!! Quina potència Odisfèrica estas fet !!
¿que tal la docència, va be ?
Dr, li faig saber que, tot i que vaig ser pocs dies en aquesta banda de món, vaig acabar acceptant que millor aquest cafè fastigós que res... i pel que fa a que se'n fa dels petons que es reben, jo personalment no en tinc ni puta idea, però és una mena de costum, ja em sap greu, apa, doncs, sense petons i bona estada...
zel, els catalans no donem petons, els fem.
"El català correcte, passa'l"
la meua estupidessa congènita a fet que recordes cert separador radiofonic massa tard. estaba protagonitzat per la Roscalleda i bàsicament deià que pimplarse semen de peix mola (shirako es diu l'asumptu). semen de peix al dinar. merda de mamífer per la sobretaula. collons, no seria fantàstic tot un menjar fet a base de secrecions animals varies. no seria màgic?
p.d: ha de ser genial tenir un novia que s'empasa el semen de peix com si res, pero que es incapaç de provar el del maromu de torn. una altre experiència extraordinària....
Sr. Valero si només fossin les caçoletes de líquid blanc el que fot fàstig rai... aviat començaré amb la meva croada particular cagomentot.
Sr. Gat, què és això de tutejar-me? vostè em coneix? oi que no? doncs faci el favor de recordar les maneres que li van (o haurien d'haver) ensenyat a escola.
Srta Zel, ja veig que es conforma amb poc, lo qual m'agrada perquè així no esperarà gaire del meu blog i hi continuarà passant.
Sr Llufa, vostè sí que arribarà lluny corregint a noies/dones d'aquesta manera!
Sr. Quitus, el més fastigós de l'assumpte no és menjar el semen de peix, sinó imaginar (o veure) a la Ruscalleda. Algú li hauria de posar una bossa al cap.
Dr.muerte, li aconsello en la distància que no apliqui les regles del capuccino a aquest cafè. En aquest cas, quan més 'grumulls' pitjor.
Publica un comentari a l'entrada