Avui ja 30 anys que em vaig llicenciar en Medicina. Antigament no es seguia un pla d'estudis quadriculat en quadrimestres com ara, que més que facultats semblen fàbriques de ramats de llicenciats. En el meu temps cadascú tenia el seu examen final, i aquesta foto és del meu. Al especialitzar-me en cirurgia reconstructiva calia saber com tallar ben tallar. A la foto teniu l'esquarterament bàsic al viés.
El de l'esquerra és el Dr. Fuengirola, en pau descansi, el del mig el seu deixeble, el Dr. López-Aguirre de Almansa, i el de la dreta el bo del Juan, l'encarregat de la piscina de cadàvers i company de birres al bar de la facultat... 35 peles valien en aquell temps... quins temps!
Quants cossos han passat per les meves mans en aquests 20 anys... quants somriures apagats... quanta sang coagulada sobre la carn morta... el dia que em jubili no sabré ben bé què fotre...
El de l'esquerra és el Dr. Fuengirola, en pau descansi, el del mig el seu deixeble, el Dr. López-Aguirre de Almansa, i el de la dreta el bo del Juan, l'encarregat de la piscina de cadàvers i company de birres al bar de la facultat... 35 peles valien en aquell temps... quins temps!
Quants cossos han passat per les meves mans en aquests 20 anys... quants somriures apagats... quanta sang coagulada sobre la carn morta... el dia que em jubili no sabré ben bé què fotre...
8 comentaris:
La foto sembla treta d'un capítol de Dexter Vintage...
Pensi que quan es jubili podrà dedicar-se a matar el temps.
Els jocs d'antuvi sí que eren divertits. Ara, amb tanta consola els nens no saben el plaer que provoca el repte d'un nou puzzle.
En fa 20 o en fa 30? L'edat no perdona, ja ho veig...
Muaahahahaha bon joc de paraules col·lega Moriarty... m'ha fet riure.
Markutis no sap la vomitera que em fan les consoles. Si per mi fos les modificaria perquè els 220V estiguessin connectats al botó de "power"... ja veuríem qui jugaria...
Sagristana un 10 per la seva atenció. En defensa meva diré que fa 30 anys que em vaig llicenciar però només 20 que em dedico a l'esquarterament. Els 10 primers anys vaig ser metge de capçalera al CAP de Sant Martí de Montllau, d'aquí la meva esquizofrènia. Cuidi's.
En la imatge, sembla que estiguin a punt de muntar un maniquí.
Ara entenc perque els maniquís, des de fa un temps, tenen mugrons.
Els mestres tenen cara de pensar:
"Colegas, aquí hay algo que no encaja".
Certament la foto es bastant asqueroseta, vaja, vull dir que a mi m'ho sembla eh, sense ànims d'ofendre a ningu.
Menys malq ue ha especificat el CAP on había treballat...deixare nota per tal que si mai em passa alguna cosa no m'hi portin per allà aprop :-P
Publica un comentari a l'entrada