Tortures

Mirin-se'ls tot fins al final si tenen collons, fills de puta...

Quin mal van fer els vuitanta...


Sí, és un braç descojuntat.


En un altre vídeo del nen deforme aquest diuen "HA PISADO LOS MEJORES ESCENARIOS..." y després diuen que a la Odisfera som fillsdeputa...


Avui de menú, carpaccio d'entrenadora.

Apunt ràpid "Filthy"

Senyors, la web de "Is she filthy" ja torna a estar operativa. Premin les fotos de les seves guarres preferides i vegin-les en situacions altament putils... no cal que em donin les gràcies...

Putes redimides

Treballar de nit permet poder veure la televisió mentre es "treballa". Un dels 239 canals que tenim sintonitzats a l'aparell del menjador/cuina/picadero és el canal "shop @ home". M'apassiona. No puc parar de mirar anuncis de productes impossibles. Un d'ells m'ha cridat l'atenció... CAMI-SECRET. No, no ho llegeixin amb entonació catalana que els durà per camins equivocats, tampoc l'anglès ajudarà... jo sospito que l'invent és d'un puto o una puta mexicana de merda que ha vist la oportunitat de fer calers a costa de la doble moral americana...

El vídeo comença afirmant que clar, ensenyar petxuga de nit està bé, però que a la feina... queda malament... que dic jo, si no vols ensenyar escot al bavós de torn per què puta merda et poses aquesta roba per anar a la feina, eh guarra? Serà que no tens peces de coll alt a l'armari... Totes putes....

Tornant de les vacances

Paradisíac !

Fills de puta tots, zorres incansables totes... l'estiu s'acaba i espero que gaudeixin d'una depressió post-vacacional més gran que la de l'any anterior. Per aquells que van tard i faran les vacances més endavant no pateixin, les passaran putes igualment quan tornin. A què ve tanta alegria?, es podrien preguntar. Bé, doncs al fet que just al tornar de les vacances és quan més imbècils hi ha pel món amb les seves històris dels llocs que han visitat, amb 2000 fotos borroses i desenquadrades que pretenen mostrar al món. Aquest tipus de gentussa em fascina. Són una debilitat i no puc evitar escoltar-los tanta estona com creguin ells que han d'estar explicant i fanfarronejant de viatge. El somriure que se'm dibuixa a la cara pot confondre a qui m'està explicant les vacances, fins i tot pot arribar a pensar-se que m'agrada el que m'està dient. Ara, la seva il·lusió es difumina quan començo a fer les preguntes i no tenen ni puta idea de res del lloc on han estat... això no vol dir que jo ho sàpiga, però fer-los veure que el seu viatge ha estat una puta pantomima m'omple. Estic segur que més d'un i de dos acaben consultant la wikipedia sobre el lloc que han visitat per tal de sentir-se menys idiotes...
Les destinacions que més satisfacció m'han produït aquest any són:

- Chicago i rodalies
- Jamaica
- Japó
- Nova Zelanda

Poden trobar informació d'aquests llocs aquí, aquí, aquí i aquí.
I ara vagin a la merda.

Rattlesnakes

En mesos de vacances el millor que es pot fer és anar contra corrent, i evitar la transhumància borreguera. És per això que com que tothom en aquest estat es mou cap a zones properes a l'oceà, servidor ha anat cap a l'interior, a zones prou desèrtiques com per assolir els 45ºC i poder buscar i capturar serps de cascavell per extreure'n el verí. Ja de petit ho havia volgut fer, però clar, a casa nostra els animalons més perillosos són les rates de claveguera, així que poca cosa es podia fer. La cacera ha anat prou bé, i ara disposo de suficient verí com per a poder experimentar els efectes a baixes, mitjanes i altes dosis en individus humans. Ja els informaré dels resultats. Per cert, si algú vol un cascavell, els venc baratets i així podran fotre's el moc de lo valents que són.
En un parell de setmanes reprendré la cacera, aquest cop per anar a buscar pumes al nord est de l'estat. Amb un parell d'ullals em faré uns botons de puny sublims.
Els deixo amb la foto d'una de les filles de puta que m'he creuat. Muerte won.

Tiiites tites tites... vine vine filla de puta, vine!

Fills de puta de vacances

Les vacances d'estiu fan que molta gent tingui massa temps lliure. Alguna d'aquesta gent dedica part d'aquest temps a contactar coneguts i amistats que, per causa de l'stress diari segons ells, s'han anat deixant de banda. No sé si serà cosa de la mala sort, o d'algun yuyu malo que algun fill de puta m'haurà fet, però en les darreres dues setmanes he rebut 11 mails de coneguts que s'avorreixen i volen que els expliqui com em va la vida. Com si això fos un puto circ. Tots ells, TOTS, m'han comentat com de bonics, formosos, llestos, guapos, espavilats, divertits, etc... són els seus nadons i/o nens. Tinc la sensació que tot i que saben que els seus fills em foten venir cagaleres intenten embutir-me'ls adjuntant-ne fotos, inclús vídeos, com si això servís per estovar-me!

Serà que les seves putes vides són tant miserables i grises que han de repartir la seva merda amb la resta de la humanitat? Haver fet servir un condó cabrons! Tots ells ja han rebut el mateix mail de resposta:

"hola X. Bé per tu que estiguis de vacances i que vagis a Y de visita. Jo sóc més sensat i faré vacances quan no hi hagi tants imbècils pels carrers. No puc obrir les fotos/vídeos que m'envies. L'antivirus em diu que el contingut és d'alt risc. Tu sabràs. No me n'envïis més. adéu."

Màquina de cagar, bramar, vomitar i arruïnar vides

Italians i italianes

Els italians són famosos a les nostres costes per la seva tècnica amorosa poc elaborada del "acoso y derribo" entre les nadiues. Acostumen a ser paios desesperats per mullar, que babegen entre les jamelgues catalanes... sempre m'havia preguntat el per què d'aquest fenomen... i avui ho he vist clar gràcies a unes fotos... les italianes són terriblement lletges. Totes. Poden tenir un mamellam agraciat, inclús alguna té un cos de 5.3, però és arribar al jeto i la trempera se'n va a prendre pel sac.
Au, ara facin-se els il·lustrats i expliqui'm el per què o bé refutin-me la teoria.

Típics pits italians

L'apocalipsi

"...i el dinovè dia tornarà d'entre els morts per a fer-nos partícips de la seva infàmia, incoherència i ignorància." Apocalipsi XII-XVI

Putarraques de propina

En un país de mentida com aquest on sóc, on la tradició més antiga es remunta a dijous passat, abunda la sensació de que tot és de cartró pedra. Fins i tot allò que veuen vostès a les pel·lícules és més fals que un duro sevillano. I on més menteixen és, evidentment, en l'aparença de les dones. Bagasses i Senyors, els comunico que Califòrnia està farcit de lletjors, de cossos impossibles de contemplar sense tenir un desprendiment de retina, de paradisos de la cirurgia plàstica experimental i d'alt risc... és un maleït caos de veus nassals i talles 80. Ni les més jovenetes se salven! Però tranquils, que en tot abocador hi ha sempre un oasi d'esperança, i en aquest país aquest oasi es diu HOOTERS, on les cambreres més zorrilles de la zona es desfaran en elogis mentre apreten el pitram rient demostrant allò que són: carn fofa sense un cervell que mani.

Les aletes de pollastre se les vol menjar vostè sucades al meu cony per només 1$ més?

A mi però, m'agraden una mica més curtides i/o curades (penjades en un ganxo durant 1 setmaneta al sol de Death Valley)... Qüestió de gustos...

El Dr. Muerte és un antisocial

Ahir vaig cometre l'error de socialitzar-me. Era una d'aquestes festes a casa d'algú amb mil dos-centes persones que s'intenten entaforar en un pseudo-espai-pati amb una barbacoa, molt d'alcohol, i un somriure imposat. Allà, i donat que l'amfitrió també és català, hi abundaven els peninsulars, catalans i no-catalans, molts d'ells gairebé yankees d'adopció. D'aquells que ja barregen paraules en anglès quan parlen català i/o castellà.

Gràcies a l'indiscret feisbus avui he tafanejat els perfils d'alguns d'ells, més aviat molts, moltíssims. Total, tota aquella gent està interconnectada i han format el seu gueto hispànic de manera que és fàcil trobar-los bé pel nom poc habitual, bé per la foto supercool-grounge-top-of-the-world que tenen amb el golden gate darrera.

Després de tafanejar, veure fotos, interessos, formació, nombre d'amistats (en molts casos superior a 1000) he recordat per què vaig marxar d'allà. Precisament per no haver de veure ni sentir aquest tipus de gent. La majoria solters, d'una edat mínima de 30 anys, una vida super-al-límit-perquè-treballo-en-una-superempresa i que no recorda a quina hora va anar a dormir la nit anterior (si és que va dormir). I jo, imbècil, me'ls he de trobar a 10.000 km de casa. Toca't els collons... mai més!

Fuà, sats?

Planificant vacances

Entre les ofertes lúdico-festives que aquest estiu se'm presenten aquí a Califòrnia n'hi ha una que se'm fa especialment interessant: Fer una estada-entrenament de supervivència i anihilació amb els Marines. Poden trobar la informació dels "cursets" aquí, clickant el link de sota la foto del campament base. La oferta és variadíssima, i pel que diuen que es fa en els cursos els únics instructors capaços de suportar aquestes condicions són John Rambo i Chuck Norris. Pinta bé la cosa...

Un gintònic i 200 dB per obviar el puto mundial

Oferta Laboral

S'ofereix vacant de bufó il·lús a mitja jornada, preferiblement dona, en torn de tarda-nit, en important empresa del sector de l'odi.
Les tasques bàsiques del càrrec consistiran en la creació d'un món paral·lel de fantasia i amor que serveixi de plataforma de generació d'odi per la resta de membres de l'empresa. Els requeriments mínims de la candidata són: nivell 95C o superior, metxes rosses, facilitat per la rèplica absurda i tendències egocèntriques. Es valorarà positivament qualsevol experiència prèvia en altres esferes tipus blogville, o merda similar. La retribució salarial, en forma de lleterades i lefa seca, serà variable en funció de l'experiència i odiabilitat de la candidata. Trabolos i altres bestioles abstenir-se.

Candidates ideals:

Odisfera S.L. generant empleu en temps de crisi

La regla

Com a bon doctor servidor de vostès va haver d'estudiar llargues hores, normalment de nit, per tal d'assimilar infinitat de dades i característiques físico-químiques de l'organisme. Ja en aquells anys llunyans hi havia fenòmens que em fascinaven: les malformacions congènites, les extirpacions de membres i entre tots aquests fenòmens inexplicables em fascinava d'allò més la menstruació.Com deia aquell savi: "no et refiïs mai d'un animal que sagna durant tres dies (o més) i no mor". Ah, la menstruació. És el tot del pensament femení. Fixin-se que durant els anys reglosos (entre 13 i 48 pam més pam menys) les dones són allò que s'anomena una tocada de collons constant. Que si avui ni em miris que estic ovulant, que si avui estic tendreta perquè m'ha de baixar, que si ara no em toquis que estic bruta per dins... la qüestió és canviar d'humor més freqüentment que de calces. Ho sento però uns fenòmens que no es poden explicar amb analítiques i que només depenen del "com es troba avui" no em semblen motius suficients perquè les dones puguin eximir responsabilitats en cap sentit. Que per alguna cosa es van inventar els opiacis. A partir d'ara, dones del món, si us fa mal, pastilleta, i si és cosa de l'estat d'ànim no cal que ningú més sàpiga que esteu per tancar.

Espanya sempre donant pel sac

Noticia extreta de la premsa:

"Larissa Riquelme, la modelo paraguaya que prometió quedarse en cueros para el público de su país si su selección lograba derrotar a España, lloró ayer como una niña tras la victoria del combinado de Del Bosque. La exuberante joven presenció el partido junto a los hinchas paraguayos, que se vieron embaucados por la decepción cuando Villa envió el balón al fondo de la portería de Justo Villar. Total, que no habrá desnudo."

Fins i tot en això han de donar pel sac els espanyols...