En Joaquim estava feliçment assegut al seu seient, el 39B, en un Boeing 757 que el duia a la destinació dels seus somnis: Florida. Ja de petit en Joaquim al·lucinava mentre veia els capítols de "Corrupción en Miami" i somiava en que un dia ell seria el Teniente Castillo amb aquell posat d'amargat filldeputa. Somiava que conduiria un Ferrari mentre es dirigia als Everglades per tal de trobar un cos mutilat per les queixalades d'un caiman. Al aterrar l'avió, i després de recollir l'equipatge, es va dirigir a recollir el seu cotxe de lloguer. Un flamant Chevrolet Aveo l'esperava, i sense esperar-se ni un segon va conduir des de l'aeroport fins als Everglades, a la recerca del seu primer cadàver. Al baixar del cotxe va començar a notar el primer inconvenient. S'havia oblidat el repel·lent de mosquits i un núvol de feres se l'estava cruspint viu. N'hi havia tants, tantíssims que sovint havia de tancar els ulls per tal que no li entressin i li piquessin per sota la parpella. En un d'aquests moments en que no hi veia va fer un mal pas i va caure rodolant per un petit desnivell que acabava just a les aigües pantanoses dels Everglades. Encara commocionat per la rodolada va obrir els ulls mentre notava un fort dolor a la cama dreta. Un caiman li havia fotut la primera queixalada mentre 3 caimans més s'apropaven sigilosament. En Joaquim, presa del dolor i el pànic només va poder cridar fort, molt fort, unes paraules que ningú va sentir mai: "Teniente Castillo! He encontrado un cadàver! Se llama Joaquim!"
Nota: ja que avui sembla que és el dia de les històries pèssimes jo faig la meva aportació per tal de distreure'm a la merda d'estat de Florida.
