Italians i italianes

Els italians són famosos a les nostres costes per la seva tècnica amorosa poc elaborada del "acoso y derribo" entre les nadiues. Acostumen a ser paios desesperats per mullar, que babegen entre les jamelgues catalanes... sempre m'havia preguntat el per què d'aquest fenomen... i avui ho he vist clar gràcies a unes fotos... les italianes són terriblement lletges. Totes. Poden tenir un mamellam agraciat, inclús alguna té un cos de 5.3, però és arribar al jeto i la trempera se'n va a prendre pel sac.
Au, ara facin-se els il·lustrats i expliqui'm el per què o bé refutin-me la teoria.

Típics pits italians

L'apocalipsi

"...i el dinovè dia tornarà d'entre els morts per a fer-nos partícips de la seva infàmia, incoherència i ignorància." Apocalipsi XII-XVI

Putarraques de propina

En un país de mentida com aquest on sóc, on la tradició més antiga es remunta a dijous passat, abunda la sensació de que tot és de cartró pedra. Fins i tot allò que veuen vostès a les pel·lícules és més fals que un duro sevillano. I on més menteixen és, evidentment, en l'aparença de les dones. Bagasses i Senyors, els comunico que Califòrnia està farcit de lletjors, de cossos impossibles de contemplar sense tenir un desprendiment de retina, de paradisos de la cirurgia plàstica experimental i d'alt risc... és un maleït caos de veus nassals i talles 80. Ni les més jovenetes se salven! Però tranquils, que en tot abocador hi ha sempre un oasi d'esperança, i en aquest país aquest oasi es diu HOOTERS, on les cambreres més zorrilles de la zona es desfaran en elogis mentre apreten el pitram rient demostrant allò que són: carn fofa sense un cervell que mani.

Les aletes de pollastre se les vol menjar vostè sucades al meu cony per només 1$ més?

A mi però, m'agraden una mica més curtides i/o curades (penjades en un ganxo durant 1 setmaneta al sol de Death Valley)... Qüestió de gustos...

El Dr. Muerte és un antisocial

Ahir vaig cometre l'error de socialitzar-me. Era una d'aquestes festes a casa d'algú amb mil dos-centes persones que s'intenten entaforar en un pseudo-espai-pati amb una barbacoa, molt d'alcohol, i un somriure imposat. Allà, i donat que l'amfitrió també és català, hi abundaven els peninsulars, catalans i no-catalans, molts d'ells gairebé yankees d'adopció. D'aquells que ja barregen paraules en anglès quan parlen català i/o castellà.

Gràcies a l'indiscret feisbus avui he tafanejat els perfils d'alguns d'ells, més aviat molts, moltíssims. Total, tota aquella gent està interconnectada i han format el seu gueto hispànic de manera que és fàcil trobar-los bé pel nom poc habitual, bé per la foto supercool-grounge-top-of-the-world que tenen amb el golden gate darrera.

Després de tafanejar, veure fotos, interessos, formació, nombre d'amistats (en molts casos superior a 1000) he recordat per què vaig marxar d'allà. Precisament per no haver de veure ni sentir aquest tipus de gent. La majoria solters, d'una edat mínima de 30 anys, una vida super-al-límit-perquè-treballo-en-una-superempresa i que no recorda a quina hora va anar a dormir la nit anterior (si és que va dormir). I jo, imbècil, me'ls he de trobar a 10.000 km de casa. Toca't els collons... mai més!

Fuà, sats?

Planificant vacances

Entre les ofertes lúdico-festives que aquest estiu se'm presenten aquí a Califòrnia n'hi ha una que se'm fa especialment interessant: Fer una estada-entrenament de supervivència i anihilació amb els Marines. Poden trobar la informació dels "cursets" aquí, clickant el link de sota la foto del campament base. La oferta és variadíssima, i pel que diuen que es fa en els cursos els únics instructors capaços de suportar aquestes condicions són John Rambo i Chuck Norris. Pinta bé la cosa...

Un gintònic i 200 dB per obviar el puto mundial

Oferta Laboral

S'ofereix vacant de bufó il·lús a mitja jornada, preferiblement dona, en torn de tarda-nit, en important empresa del sector de l'odi.
Les tasques bàsiques del càrrec consistiran en la creació d'un món paral·lel de fantasia i amor que serveixi de plataforma de generació d'odi per la resta de membres de l'empresa. Els requeriments mínims de la candidata són: nivell 95C o superior, metxes rosses, facilitat per la rèplica absurda i tendències egocèntriques. Es valorarà positivament qualsevol experiència prèvia en altres esferes tipus blogville, o merda similar. La retribució salarial, en forma de lleterades i lefa seca, serà variable en funció de l'experiència i odiabilitat de la candidata. Trabolos i altres bestioles abstenir-se.

Candidates ideals:

Odisfera S.L. generant empleu en temps de crisi

La regla

Com a bon doctor servidor de vostès va haver d'estudiar llargues hores, normalment de nit, per tal d'assimilar infinitat de dades i característiques físico-químiques de l'organisme. Ja en aquells anys llunyans hi havia fenòmens que em fascinaven: les malformacions congènites, les extirpacions de membres i entre tots aquests fenòmens inexplicables em fascinava d'allò més la menstruació.Com deia aquell savi: "no et refiïs mai d'un animal que sagna durant tres dies (o més) i no mor". Ah, la menstruació. És el tot del pensament femení. Fixin-se que durant els anys reglosos (entre 13 i 48 pam més pam menys) les dones són allò que s'anomena una tocada de collons constant. Que si avui ni em miris que estic ovulant, que si avui estic tendreta perquè m'ha de baixar, que si ara no em toquis que estic bruta per dins... la qüestió és canviar d'humor més freqüentment que de calces. Ho sento però uns fenòmens que no es poden explicar amb analítiques i que només depenen del "com es troba avui" no em semblen motius suficients perquè les dones puguin eximir responsabilitats en cap sentit. Que per alguna cosa es van inventar els opiacis. A partir d'ara, dones del món, si us fa mal, pastilleta, i si és cosa de l'estat d'ànim no cal que ningú més sàpiga que esteu per tancar.

Espanya sempre donant pel sac

Noticia extreta de la premsa:

"Larissa Riquelme, la modelo paraguaya que prometió quedarse en cueros para el público de su país si su selección lograba derrotar a España, lloró ayer como una niña tras la victoria del combinado de Del Bosque. La exuberante joven presenció el partido junto a los hinchas paraguayos, que se vieron embaucados por la decepción cuando Villa envió el balón al fondo de la portería de Justo Villar. Total, que no habrá desnudo."

Fins i tot en això han de donar pel sac els espanyols...

Cultura popular

Veritats com punys.

Com a "avanssadilla" i per crear expectació diré que un forat còsmic en l'espai-temps del facebook m'ha permès robar 6 instantànies que, tot i que mostren un gremlin com a temàtica principal, permeten entendre moltes altres coses sobre la imbecilitat humana... i fins aquí puc llegir. No pateixin, si moro sense publicar-les hi ha 2 persones més que les tenen i que si cal les faran públiques...

El dia de la teta

Per iniciativa del fill de puta del senyor gerent, que com a bon professional estruja al proletariat odisfèric, aquí els porto les meves aportacions al Dia de la Teta.
Com que sé que són gent soferta els ofereixo els dos extrems. El ying i el yang del mamellam. L'aposta doble. EL TOT O EL RES!

En plena feina de supressió mamària

Resultat final de la intervenció

Aquí tenen el "Grand Teton". No, no és el de la foto, és un parc nacional d'aquí els Estats Units, ignorants fills de puta.

Videojocs i llibertat

Avui facilet, quatre imatges i va que xuta... (fins i tot els videojocs comencen a donar-nos la llibertat de fer el que la gent mereix).

El peregrinatge petacul

Avui he ampliat el meu repertori de "Horror Moments" amb la contemplació de la "Pride Parade" de San Francisco. Antigament era la Gay Parade, però clar, discriminava als transsexuals... pobres... en definitiva, una puta merda a l'alçada dels participants. "Per què hi ha anat, Dr.?" preguntarà algun espavilat/da sense cervell. Doncs simplement perquè tinc una malaltissa afició a la contemplació d'allò abominable. Punt.

La desfilada dels perd-oli i les camioneres trascendia per un puto únic carrer, tipus Diagonal de Barcelona, ideal per fer unes passades amb alguns dels F-117 retirats, que així farien algun servei... La nota més hortera del recital petaculs ha estat veure com dos cotxes descapotables portaven els backstreetboys, els quals farien un "concert" per l'audiència gayer. Els xiscles histèrics, els "OH MY GOD IT'S YOUUU" de les putes de més de 30 anyets han aconseguit que avui hagi incrementat la meva misantropia tres punts. Gràcies...

No, no sou angelets, sou MARICONS!

Mujeres Desesperadas

Cada dia me n'adono més de la gran quantitat de dones que, sota la bandera de l'alliberament femení, llueixen la seva desesperació i ànsia en diferents aspectes. Aquestes dones, mares en la majoria de casos, anhelen, frisen, es toquen per poder arribar a ser:

- Dona de més de 40 anys que vol follar-se jovenets: Ai aquestes... són les que es vesteixen com les filles adolescents i acostumen a tenir trastorns a la vista que fa que es vegin bé amb aquestes pintes. Són les que fan servir frases com "el que jo et podria ensenyar", "cap joveneta et farà el que jo et faré" o la mítica "l'experiència és un grau" per tal d'engatussar a qualsevol pobre ninyato que en cas de caure a la trampa veurà que l'experiència és un grau de pelleringa fofa mesurable amb cinta mètrica.

- Dona/mare que vol treure l'artista que porta dins: quantes dones coneixen vostès que un cop parides han decidit que volien pintar, esculpir, escriure?... perquè de jovenetes ho feien molt bé, tant, que fins i tot la iaia els ho deia. Aquestes solen no ser dones desesperades sinó dones frustrades de la vida, que veuen que parir un gremlin no els garanteix projectar els seus somnis truncats fent que les pobres bèsties facin el que elles no van tenir collons de fer (o no tenien puta idea de com fer-ho).

- Dona que vol demostrar que sola viu millor: contra més fanfarronegi de lo bé que viu sola més patètica és la seva situació quan tanca la porta darrera els tacons i més llàgrimes i alcohol hi ha pel mig. Solen caure també en la categoria de voler-se follar jovenets, pensant-se que això els durà la felicitat, però només les alliberades de fills acostumen a culminar aquesta il·lusió fent servir el seu cau per practicar la pedofília adolescent.

- Dona/jefa amb molt d'estrès: en realitat tot l'estrès se'l provoquen elles mateixes dins el seu cap de tarada mental. Els agrada pensar que "viuen al límit" intentant fer creure a la resta del món que la seva vida és un tren desbocat. Les podran identificar fàcilment per la histèria crònica que porten a sobre, lo malament que mengen, lo molt que fumen, i la vestimenta d'executiva sense estil ni gust que les acompanya dia i nit.

Aquestes quatre tipologies són les majoritàries. N'hi ha més, moltes més! però per avui ja en tenen prou de cultura patetico-femenina... i recordin, siguin de la classe que siguin, totes putes.

Coses quasi-impossibles.

- Esternudar amb els ulls oberts.
- Anar a pixar i no fotre una escopinada i/o no tirar-se un pet.
- Llepar-se el colze.
- No pixar quan es caga, encara que s'hagi pixat menys d'un minut abans.
- Prendre's la Noa seriosament.
- Autofel·lar-se la polla.

Segueixin, que avui estic espès...