divendres, 24 de setembre del 2010

Que disfruti ta puta mare, cabró !

N'estic fins els collons dels mitjans que suposadament parlen català. N'estic fins els collons que als anuncis de les putes pizzes de merda tarradelles a més de vendre'ns una mentida (quantes pizzes es feien als anys 70 a les masies?) diguin que DISFRUTEN en família. Disfrutar? Quanta gent ha hagut de donar el vist i plau a aquest anunci? Quant retardat mental fa servir aquest verb imaginari pensant que està fent-li un favor a la pàtria perquè parla "català". I podria donar-los molts més exemples d'errors gegantins, sobretot als informatius, començant pels presentadors i acabant pels corresponsals. Que suposadament aquesta gentussa té carrera! i de lletres per més inri !
Espero que el proper llibre més venut per Sant Jordi sigui un bon diccionari. Sort que ja em queden només 4 TNs per fotre el camp d'aquest pou de merda. I espero no tornar fins d'aquí molt, 30 anys pel cap baix !

El català acabarà tant amputat com aquesta llengua. I la culpa serà vostra.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Cacalunya put

Avui algú m'ha enviat això:




Sí, em trobo a la terra que em va veure neixer, prop les pastures ara fetes pisos de protecció oficial que un dia seran un barri-xampinyó creat per a les masses sudaques i/o moraques... i en un experiment forçat he recorregut les rodalies en transport públic... he fruït dels ferums i de les grans ments pensants que circulen per la Renfe, he viscut la calor dels forns de les andanes de la L2, la L5 i la L3 i he caigut mort al veure el bestiar als FGC. He vist coses que vosaltres sí creuríeu perquè viviu aquí.... Paioponis brillar més enllà de Provença, he vist killots en flames, més enllà de la Sagrera... tots aquests moments... us els ben regalo fills de puta... és hora de cagar-me en tot...
Des del meu cor putrefacte em declaro ara i aquí apàtrida. I tot i que acabo d'arribar i encara em queden massa dies per tornar al meu cau llunyà espero que si em trobo algú de vostès, per un mal atzar... canviïn de vorera i així no els hagi d'obrir en canal.

dilluns, 6 de setembre del 2010

La noticia del dia

Avui, dia festiu als iuessei en motiu del dia del treball (el primer de maig els sembla un dia massa comunista, i no és conya), he vingut feliç a la feina sabent que ni Déu em tocarà els collons i que tindré dret a un dia festiu quan els meus collons així ho decideixin. Una delícia. Com que no hi ha ni una puta rata aquí puc dedicar la meva jornada a coses vitals, d'aquelles que quan hi ha gent pels voltants hi ha massa distraccions: llegir el diari i mirar tant porno necròfil com pugui. I res, a la que duia 5 minuts llegint el diari he trobat la noticia del dia, aquella que m'ha fet posar de peus, i aplaudir mentre bramava "Bravo!".



Sí senyor, un part natural a casa amb conseqüències previsibles. Per fi ! Espero que això serveixi de lliçó a les putes hippies penjades que creuen que parir a casa és el millor que els pot passar. A veure si amb una mica de sort el psiquiatra que tractarà a la imbècil de la noticia és conegut meu i podem fer safareig, perquè el secret mèdic és només de portes enfora... potser ja anava sent hora que ho sabessin.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Salad Fingers

Mirin, no sé si ja vaig penjar aquesta col·lecció de vídeos interessantíssims i vitals per a tothom que vulgui conservar una esquizofrènia paranoide com cal, però per si de cas ho torno a fer per compartir amb tots vostès una de les joies de l'animació del segle XXI.
Disclaimer: Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. El Dr. Muerte no es fa responsable de cap dany cerebral causat per la visió dels 8 episodis

















dimarts, 31 d’agost del 2010

Els Freshmen o com viure de gorra 4 dies.

Dijous passat va iniciar-se el curs 2010-2011 a les universitats yankees, i com no podia ser d'altra manera es van organitzar mil i una activitats per tal d'enganyar els nouvinguts fent-los creure que això és xauxa (igual que les portes obertes de les universitats catalanes però tècnicament sense alcohol, ja que aquí fins que no tens 21 anyets no és legal beure'n i per tant les quantitats que circulen són el doble que per allà).
La nova carnada de novatos (anomenats "freshmen", forma explícita) va desembarcar amb la seva millor esperança d'un futur brillant.

Papa, els 25000$/any que costa aquesta merda bé s'ho valen !!!

És patètic veure com la resta d'estudiants (sophomore s'anomenen els de segon curs, juniors els de tercer curs, i seniors els de darrer curs) volen captar la nova carnassa per al seu club, agrupació, germandat o similar. La falsedat hipòcrita d'aquesta societat malalta aflora fins a l'extrem que servidor de vostès no s'ho va voler perdre i va investigar i anar un pas més enllà. Com? Fent-me passar per Freshmen i colant-me a totes les putes festes. Resultat? Vaig dinar i sopar de gorra durant 4 dies, em van oferir formar part de 12 agrupacions, em vaig agafar 2 tajes importants i 3 sophomores tetonas van acabar amorrant-se al piló hipnotitzades pel mantra "sóc de Barcelona". No falla gairebé mai. És dir-ho a les Cyndies i Jennifers de torn (que estudiïn coses ben inútils com sociologia, literatura o història) i se'ls mullen les calces.
Nota: les més guarres, de lluny, les amigues de "Delta delta delta". Putarraques com no es poden imaginar...

dijous, 26 d’agost del 2010

Tortures

Mirin-se'ls tot fins al final si tenen collons, fills de puta...

Quin mal van fer els vuitanta...


Sí, és un braç descojuntat.


En un altre vídeo del nen deforme aquest diuen "HA PISADO LOS MEJORES ESCENARIOS..." y després diuen que a la Odisfera som fillsdeputa...


Avui de menú, carpaccio d'entrenadora.

dilluns, 23 d’agost del 2010

Apunt ràpid "Filthy"

Senyors, la web de "Is she filthy" ja torna a estar operativa. Premin les fotos de les seves guarres preferides i vegin-les en situacions altament putils... no cal que em donin les gràcies...

dissabte, 21 d’agost del 2010

Putes redimides

Treballar de nit permet poder veure la televisió mentre es "treballa". Un dels 239 canals que tenim sintonitzats a l'aparell del menjador/cuina/picadero és el canal "shop @ home". M'apassiona. No puc parar de mirar anuncis de productes impossibles. Un d'ells m'ha cridat l'atenció... CAMI-SECRET. No, no ho llegeixin amb entonació catalana que els durà per camins equivocats, tampoc l'anglès ajudarà... jo sospito que l'invent és d'un puto o una puta mexicana de merda que ha vist la oportunitat de fer calers a costa de la doble moral americana...


El vídeo comença afirmant que clar, ensenyar petxuga de nit està bé, però que a la feina... queda malament... que dic jo, si no vols ensenyar escot al bavós de torn per què puta merda et poses aquesta roba per anar a la feina, eh guarra? Serà que no tens peces de coll alt a l'armari... Totes putes....

dijous, 19 d’agost del 2010

Tornant de les vacances

Paradisíac !

Fills de puta tots, zorres incansables totes... l'estiu s'acaba i espero que gaudeixin d'una depressió post-vacacional més gran que la de l'any anterior. Per aquells que van tard i faran les vacances més endavant no pateixin, les passaran putes igualment quan tornin. A què ve tanta alegria?, es podrien preguntar. Bé, doncs al fet que just al tornar de les vacances és quan més imbècils hi ha pel món amb les seves històris dels llocs que han visitat, amb 2000 fotos borroses i desenquadrades que pretenen mostrar al món. Aquest tipus de gentussa em fascina. Són una debilitat i no puc evitar escoltar-los tanta estona com creguin ells que han d'estar explicant i fanfarronejant de viatge. El somriure que se'm dibuixa a la cara pot confondre a qui m'està explicant les vacances, fins i tot pot arribar a pensar-se que m'agrada el que m'està dient. Ara, la seva il·lusió es difumina quan començo a fer les preguntes i no tenen ni puta idea de res del lloc on han estat... això no vol dir que jo ho sàpiga, però fer-los veure que el seu viatge ha estat una puta pantomima m'omple. Estic segur que més d'un i de dos acaben consultant la wikipedia sobre el lloc que han visitat per tal de sentir-se menys idiotes...
Les destinacions que més satisfacció m'han produït aquest any són:

- Chicago i rodalies
- Jamaica
- Japó
- Nova Zelanda

Poden trobar informació d'aquests llocs aquí, aquí, aquí i aquí.
I ara vagin a la merda.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Rattlesnakes

En mesos de vacances el millor que es pot fer és anar contra corrent, i evitar la transhumància borreguera. És per això que com que tothom en aquest estat es mou cap a zones properes a l'oceà, servidor ha anat cap a l'interior, a zones prou desèrtiques com per assolir els 45ºC i poder buscar i capturar serps de cascavell per extreure'n el verí. Ja de petit ho havia volgut fer, però clar, a casa nostra els animalons més perillosos són les rates de claveguera, així que poca cosa es podia fer. La cacera ha anat prou bé, i ara disposo de suficient verí com per a poder experimentar els efectes a baixes, mitjanes i altes dosis en individus humans. Ja els informaré dels resultats. Per cert, si algú vol un cascavell, els venc baratets i així podran fotre's el moc de lo valents que són.
En un parell de setmanes reprendré la cacera, aquest cop per anar a buscar pumes al nord est de l'estat. Amb un parell d'ullals em faré uns botons de puny sublims.
Els deixo amb la foto d'una de les filles de puta que m'he creuat. Muerte won.

Tiiites tites tites... vine vine filla de puta, vine!

divendres, 6 d’agost del 2010

Fills de puta de vacances

Les vacances d'estiu fan que molta gent tingui massa temps lliure. Alguna d'aquesta gent dedica part d'aquest temps a contactar coneguts i amistats que, per causa de l'stress diari segons ells, s'han anat deixant de banda. No sé si serà cosa de la mala sort, o d'algun yuyu malo que algun fill de puta m'haurà fet, però en les darreres dues setmanes he rebut 11 mails de coneguts que s'avorreixen i volen que els expliqui com em va la vida. Com si això fos un puto circ. Tots ells, TOTS, m'han comentat com de bonics, formosos, llestos, guapos, espavilats, divertits, etc... són els seus nadons i/o nens. Tinc la sensació que tot i que saben que els seus fills em foten venir cagaleres intenten embutir-me'ls adjuntant-ne fotos, inclús vídeos, com si això servís per estovar-me!

Serà que les seves putes vides són tant miserables i grises que han de repartir la seva merda amb la resta de la humanitat? Haver fet servir un condó cabrons! Tots ells ja han rebut el mateix mail de resposta:

"hola X. Bé per tu que estiguis de vacances i que vagis a Y de visita. Jo sóc més sensat i faré vacances quan no hi hagi tants imbècils pels carrers. No puc obrir les fotos/vídeos que m'envies. L'antivirus em diu que el contingut és d'alt risc. Tu sabràs. No me n'envïis més. adéu."

Màquina de cagar, bramar, vomitar i arruïnar vides

dissabte, 31 de juliol del 2010

Italians i italianes

Els italians són famosos a les nostres costes per la seva tècnica amorosa poc elaborada del "acoso y derribo" entre les nadiues. Acostumen a ser paios desesperats per mullar, que babegen entre les jamelgues catalanes... sempre m'havia preguntat el per què d'aquest fenomen... i avui ho he vist clar gràcies a unes fotos... les italianes són terriblement lletges. Totes. Poden tenir un mamellam agraciat, inclús alguna té un cos de 5.3, però és arribar al jeto i la trempera se'n va a prendre pel sac.
Au, ara facin-se els il·lustrats i expliqui'm el per què o bé refutin-me la teoria.


Típics pits italians

divendres, 30 de juliol del 2010

L'apocalipsi

"...i el dinovè dia tornarà d'entre els morts per a fer-nos partícips de la seva infàmia, incoherència i ignorància." Apocalipsi XII-XVI

dijous, 29 de juliol del 2010

Putarraques de propina

En un país de mentida com aquest on sóc, on la tradició més antiga es remunta a dijous passat, abunda la sensació de que tot és de cartró pedra. Fins i tot allò que veuen vostès a les pel·lícules és més fals que un duro sevillano. I on més menteixen és, evidentment, en l'aparença de les dones. Bagasses i Senyors, els comunico que Califòrnia està farcit de lletjors, de cossos impossibles de contemplar sense tenir un desprendiment de retina, de paradisos de la cirurgia plàstica experimental i d'alt risc... és un maleït caos de veus nassals i talles 80. Ni les més jovenetes se salven! Però tranquils, que en tot abocador hi ha sempre un oasi d'esperança, i en aquest país aquest oasi es diu HOOTERS, on les cambreres més zorrilles de la zona es desfaran en elogis mentre apreten el pitram rient demostrant allò que són: carn fofa sense un cervell que mani.

Les aletes de pollastre se les vol menjar vostè sucades al meu cony per només 1$ més?

A mi però, m'agraden una mica més curtides i/o curades (penjades en un ganxo durant 1 setmaneta al sol de Death Valley)... Qüestió de gustos...

dilluns, 19 de juliol del 2010

El Dr. Muerte és un antisocial

Ahir vaig cometre l'error de socialitzar-me. Era una d'aquestes festes a casa d'algú amb mil dos-centes persones que s'intenten entaforar en un pseudo-espai-pati amb una barbacoa, molt d'alcohol, i un somriure imposat. Allà, i donat que l'amfitrió també és català, hi abundaven els peninsulars, catalans i no-catalans, molts d'ells gairebé yankees d'adopció. D'aquells que ja barregen paraules en anglès quan parlen català i/o castellà.
Gràcies a l'indiscret feisbus avui he tafanejat els perfils d'alguns d'ells, més aviat molts, moltíssims. Total, tota aquella gent està interconnectada i han format el seu gueto hispànic de manera que és fàcil trobar-los bé pel nom poc habitual, bé per la foto supercool-grounge-top-of-the-world que tenen amb el golden gate darrera.
Després de tafanejar, veure fotos, interessos, formació, nombre d'amistats (en molts casos superior a 1000) he recordat per què vaig marxar d'allà. Precisament per no haver de veure ni sentir aquest tipus de gent. La majoria solters, d'una edat mínima de 30 anys, una vida super-al-límit-perquè-treballo-en-una-superempresa i que no recorda a quina hora va anar a dormir la nit anterior (si és que va dormir). I jo, imbècil, me'ls he de trobar a 10.000 km de casa. Toca't els collons... mai més!

Fuà, sats?