Tot sovint recordo temps passats en els que la meva màxima procupació era saber fer el combo-fatality de tots els personatges de MK. Avui dia les meves preocupacions són gairebé les mateixes, però enlloc de fer-ho amb el joystick practico en viu. De moment me'n surto prou bé reproduïnt-ne algunes. D'altres segueixo aconseguint-les només gràcies al mame32...
Aquí deixo el vídeo-remembering de les 7 fatalities del primer Mortal Kombat. Segur que a algú li cau una llagrimeta...
P.D. La meva preferida és i serà sempre la de Sub-Zero, especialment la d'aquest vídeo (minut 1:11), més que res per allò dels noms...
13 comentaris:
Dr. Muerte, aquí li deixe la meua llagrimeta. Ha conseguit vostè llevar-me 20 anys de sobre quan he vist l'espina dorsal de la Sonya (puta)...
A mi aquests jocs ja m'estressaven.
Massa combinacions de botons, acostumat a la tranquilitat i simplicitat que m'oferien Sir Fred, Kight Lore, Manic Miner, Daley Thompon's Decathlon... Normalment cinc tecles: amunt, avall, dreta, esquerra, disparar o saltar. I prou.
O el Millón tot fent campana.
Ahhhh doctor... vells records. Jo continuo essent aficionat a aquest tipus de vicis, i s'ha de reconeixer que en sangarrera hi hem guanyat...
hehe
amb les maquines de 5 duros...
ai doctor ...com ens passa la vida fent l estupid....
si es que d aquesta vida no en sortirem vius...
Ahhhh, vostè sap com tocar la fibra!
Li compro el MK, perquè era molt mític (i pioner, si no m'equivoco), però jo sempre preferiré l'Eternal Champions.
http://www.youtube.com/watch?v=erKpPsJR7iQ
Com era la frase? Finish her??
Com era la frase? Finish her??
No foti, mossènyer Valero, que Eternal Champions era merdós...
Senyors, tots. Els hi posen una joguina antiga al davant i ja estan tots nostàlgics. Colla de figa-flors. Això és el què són. Els nois de veritat jugaven a decapitar les nines de les germanes. On anirem a parar?
Ja no es fan jocs com aquest, no senyor! Els últims MK feien vergonya aliena.
Sr. Remitjó si vol llever-se més anys la resposta es diu Mame32.
Sr. Llufa, jo confesso que més enllà ja no vaig anar. Els jocs 3D em molesten sobremanera.
Sr. Baldrik, els clàssics mai moren, per molta sang 3D que facin.
Sr. Felí, el noto trascendent avui.
Sr. Merdevalista, m'ho agafaré com un cumpliment.
Sr. Valero, l'eternal champions feia una mica de tuf, tot i que cadascú té els seus jocs tuf preferits, jo el primer (no diré quin clar).
Sr. Josep, exactament, la pobra Sonya era la única putilla del joc, la Chun-Li del MK a qui tots agradava arrencar-li el cap.
Srta salisucre, arrencar els caps de les nines ens proporcionava distracció per 3 segons i ens sobraven 2 de plors de les putes nenes. En canvi l'art sublim de la ruptura dorsal amb crit de dolor era com droga en vena. Els seus criteris de virilitat estan certament desfassats.
Sr. Sergi, el MK2 ja feia cagar amb els putos friendships i babalities. Puta basura!
On estigui el doom original matanazis...
Publica un comentari a l'entrada