Quan escolto o llegeixo a certes mares parlant de les seves filles se'm regira l'ànima. Des de sempre m'ha passat, i és per això que vaig iniciar una línia de recerca en aquest àmbit. Les meves darreres investigacions apunten a que durant el trauma del part una proteïna que s'allotja entre la paret cel·lular i els primers espais citoplasmàtics muta, i produeix el que communment s'anomena "Síndrome de la Gallina Cega". Les mares, en un procés irreversible, es tornen idiotes al parlar de les seves filles (amb els fills la mutació no és tant severa), i comencen una patètica existència en el que l'únic tema de conversa és la puta nena dels collons, que per més merdosa que sigui sempre serà excepcional a ulls de la mare. Psicòlegs d'arreu del món ho associen a la projecció dels desitjos egocèntrics de triomf d'unes mares grises i penoses que intenten que les seves filles siguin el que elles mai van poder ser. Resultats dels meus estudis demostren que aquest trastorn psíquic està directament associat a l'alliberament al flux sanguini de la proteïna de la que els parlava anteriorment. Flotant flotant la proteïna arriba al malmès cervell matriarcal on impedeix certes connexions neuronals provocant l'imbecilament total de la individua. Els deixo un exemple de nena hostiable que té una mare prou malalta com per deixar que aquestes coses passin, i a sobre sentir-se orgullosa de la cosa que va parir.
És igual si no entenen res del que es diu al vídeo. L'hostiabilitat i les malalties maternes no entenen d'idiomes ni fronteres.
14 comentaris:
Horrible!! Eixa mare no vol a la seua filla, com li posa eixe llaç daurat?? havia de res rosa furcia!! vull dir... fúcsia.
A banda d'això, una xiqueta adorable. Si tinguérem una filla segurament se li assemblaria prou :)
ciber-beset
on diu "havia de res" vol dir "havia de ser" :P
Miri per escàndol les eleccions de miss entre nenes.. no sé si era a Texas que eren brutals (bé a Texas per definició tot es brutal i creacionista...)
Ja sabem en qui es van inspirar per a fer La petit miss Sunshine.
Jo, quan parlo de les meves gatetes, sóc d'allò més hostiable.
De fet, a mi m'agrada els pares pallussos que, sense veu ni vot, acompanyen a aquest tipus de mares en la difícil cursa de ser la millor.
Ara bé, de pares i mares n'hi ha de tants tipus com de persones.
Little Miss Sunhine? Gran pel·licula, si senyor
No li perdi la pista a aquesta nena. D'aquí (pocs) anys serà, a més d'hostiable, follable i ultra-guarra.
Encara més hostiables són les que obren un blog per publicar únicament totes les fotos del nen des que neix: Aquí dormint, aquí menjant, aquí cagant...
O pitjor encara, fan la gracieta d'obrir un perfil de facebook del nen, de vegades des que és un fetus, i a sobre t'envien invitacions perquè et registris a facebook perquè els hi puguis comentar.
Res d'hostiables... Dr. Muerte, encarregui's avui mateix de totes elles!.
Pregunta: qui és més hostiable? la nena repel·lent que no té ni deu anys o la xupapolles amb dret a vot que aguanta el micròfon (aka periodista) i que encara li segueix la veta?
Fa coseta, fa coseta, la mala puta...
perque ens posa aquestes coses?!!
collons de nena repelent
A partir del minut 1,50, es vislumbren un parell de tetes allà a lo lej que pa qué...
Si fos ella, m'aniria obrint ja un compte a la clínica d'avortament.
De clients VIP, és clar.
Jodo petaca. Qué cría.
Publica un comentari a l'entrada