dijous, 4 de febrer del 2010

no sé quin m'agrada més.

Comparant aquests dos clàssics de la filosofia occidental no sé quin m'agrada més. El primer el dedico a totes les putes dones que m'han anat tocant els collons sobre si ma mare també és puta pel fet de ser dona. El segon, més tendre i entranyable el dedico a tots els fills de puta en general.


Mr T - Treat your mother rights


La hora chanante - hijo de puta mas

dimarts, 2 de febrer del 2010

El puto hivern

Senyors i putes variades. Una rata gegant en un puto poble de merda perdut de la mà de Déu ha dit avui que s'ha vist l'ombra. Un fill de puta que s'avorreix molt i juga a que la rata gegant el mossegui assegura que aquest missatge en codi rata vol dir que hi haurà 6 setmanes més d'hivern. Segur que la història els sona...
I jo em pregunto: "Cal una puta rata per saber que la primavera arriba cada puto any pels volts del 21 de març?"
I després em pregunten per què menyspreo l'ésser humà...

Foteu-vos fills de puta, a Califòrnia fa caloreta.

Les amigues de contrast

Nota prèvia: aquest post és un recordatori de que els/les més imbècils segueixen tenint el perfil de facebook obert i per tant és possible accedir a tots els continguts gràcies a la privacitat nul·la per defecte. Les imatges emprades en aquest post són fruït d'anar saltant de perfil en perfil buscant les melafos més putones.
"Contrast: Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que resulta de posar-les l'una al costat de l'altra, de comparar-les."
Com que sé que alguns sou força suros us poso dos exemples claríssims.
Un bon contrast:

Com a bones putes fent la cantonada
Un contrast nul:

Res de nou.... TP!

Segur que ara us ha quedat més clar el concepte...

dilluns, 1 de febrer del 2010

Violència gratuïta de quan era jove

Tot sovint recordo temps passats en els que la meva màxima procupació era saber fer el combo-fatality de tots els personatges de MK. Avui dia les meves preocupacions són gairebé les mateixes, però enlloc de fer-ho amb el joystick practico en viu. De moment me'n surto prou bé reproduïnt-ne algunes. D'altres segueixo aconseguint-les només gràcies al mame32...

Aquí deixo el vídeo-remembering de les 7 fatalities del primer Mortal Kombat. Segur que a algú li cau una llagrimeta...




P.D. La meva preferida és i serà sempre la de Sub-Zero, especialment la d'aquest vídeo (minut 1:11), més que res per allò dels noms...

dimarts, 26 de gener del 2010

Punts de vista

Darrerament veig massa fill de puta suelto a qui no agrada el meu punt de vista del món en general i això no pot continuar, així que cabronassos, o canvieu la manera de veure el món o us trinxo amb la minipimer i faig canelons dels vostres budells.




Tot té un altre punt de vista....






Exemple de gent que ha de canviar la manera de veure la vida

dilluns, 25 de gener del 2010

En resposta als comentaris

Com que no tinc putes ganes de respondre els seus comentaris sobre la merda dels nens, els respondré tots de cop amb una imatge que hauria d'haver posat al post anterior i que hauria callat moltes boques. Bon profit !

divendres, 22 de gener del 2010

Tenir fills avui en dia és ser imbècil i egoista

Segle XXI. Societats de merda, podrides d'egoisme, odi i enveja. Homes i dones (totes putes) que viviu trepant a l'escala social trepitjant a qui calgui per pujar un graó més de la cadena. Pseudo-amics que t'apunyalarien si no hi hagués represàlies legals i familiars que detestes pel sol fet d'haver-te'ls imposat per collons. Pàgines web i blogs on tothom parla pensant que algú l'escolta quan en realitat cada puto ésser va a la seva puta bola. Feines mediocres mal pagades i exprimidores que et trepanen la poca dignitat que et queda i et dilaten poc a poc el forat del cul. Modes imbècils que intenten marcar-te la forma de ser, vestir i actuar. Polítics fills de puta. Medis de comunicació esbiaixats i corruptes. La llista és infinita, així com el meu odi per tot això i més.
I dins d'aquest niu de merda hi ha gentussa que encara té els sants collons de tenir fills. Però no ens enganyem senyors. Hi ha qui pensa que tenir fills és un acte altruista. Res més lluny de la realitat: tenir fills és la cosa més egoista del planeta. És la manera de tenir una cosa que és teva i només teva, i que encara que no puguis pagar la hipoteca i t'embarguin el pis, el cotxe i els comptes corrents, encara que perdis la feina, la parella i els amics sempre serà teva. És com un puto tamagotxi a qui li fots una marca al foc on posa "ets meu/va". És la projecció del que hauries volgut fer tu, un ninot viu a qui modelar. És la manera de creure's que quan moris una part de tu seguirà viva. I jo us dic que sou imbècils per malgastar esforços i recursos en uns éssers que us xuclaran el que no teniu i que us faran envellir el doble de de pressa. "Dóna molta feina però compensa" MIS COJONES que diria el Pare Bukkàkez. Un dibuixet, un somriure, una carantonya compensen hores d'insomni, factures esperpèntiques, mals de cap constant i patiments eterns? Si realment compensa és que el vostre preu és irrisori i que el que realment feu és intentar justificar la cagada que vau cometre.
Au, mames i papes feliços, digueu-me coses ara, lletges a poder ser, que per mi vosaltres sou els fills que mai tindré.

Pare: "m'hauria d'haver fet la vasectomia"
Mare: "si sabés que cap dels dos és seu..."
Fill: "Merda, m'he deixat la xeringa a casa"
Filla: "Que el papa em toqui és normal, que el papa em toqui és normal..."

dimecres, 20 de gener del 2010

Com que les tetes estan de moda...

Que si el Pare Bukkàkez fent un mamo-estudi, que si el Sr. Llufa em diu en un comentari que no posi pits que pengen, que si la Noa vol inflar-se la proa per inflar-se la malmesa autoestima ... la qüestió és que darrerament hi ha molt de mamellam suelto a l'aire, i jo, en la meva missió de profeta he anat a l'extrem, a buscar les Mega-Hiper-tetorres. Bé de fet no les he buscat, algú me les ha enviat gentilment al correu, així que au! els homes gaudeixin de les carns flàccides, i les dones (putes totes elles) menys queixar-se i a donar gràcies a Déu pel que teniu. Si hi ha algun marieta que s'està mirant els pits ara mateix, o una bollera que s'està posant berraca amb les fotos espero que com a mínim es flagelin quan acabin.








divendres, 15 de gener del 2010

Club de fans

Buscant una referència anteriorment publicada al blog del guionista brillant m'he trobat (com molts de vostès ara mateix) que s'ha d'estar convidat per a poder entrar al blog. Això em desperta 2 desassossecs:
1- Què ho fa que ara s'hagi d'estar convidat al blog? S'està creant un elit de llepaculs?

2- Què ho fa que vostès, llepaculs del sr. jair, encara no han copiat el sistema i han capat l'accés també als seus blogs de merda?

Pel que mi respecta com més blogs capats menys temptacions de perdre el temps llegint-los.

No estarem tots perdent una mica el cap?

dijous, 14 de gener del 2010

Fotos maques

Com que sé que a certa audiència els agrada que deixi fotos maques penajdes durant dies aquí els deixo aquesta. No se m'havia acudit fer-ho fins que el sr. Gat m'ha donat la idea. A la gent normal com jo que no els faci ni fu ni fa les fotos els demano disculpes per fer-los perdre el temps.
Au, 2010, l'any dels blogs gràfics.

Versió humana de l'Afrodita A?

dimarts, 12 de gener del 2010

Descollonament ràpid

El Podriòdico de Cacalunya porta avuí la notícia de que molts seguidors de la cagarada gegant "Avatar" tenen depressió i pensaments suïcides. Des d'aquest humil cau animo al director de la cinta infecta a que faci la segona, tercera i quarta part, a veure si així ens assegurem que tots els imbècils seguidors acabin penjant-se, saltant a les vies (foteu-vos si us fan arribar tard), saltant des d'un pont, o fent saltar els fusibles de casa amb una torradora a la banyera. La qüestió és que morin...


dimecres, 6 de gener del 2010

Blogaire invisible 2009

Com passa el temps fills de puta! Sembla que va ser ahir que vaig topar-me amb la merda del blogaire invisible i vaig decidir que participaria amb tot el meu odi visceral, i ja ha arribat el dia de fer el regalet !
He de dir que jo volia que em toqués un bloc imbècil, nyonyo, feminazi o estúpidament optimista per tal de rebentar l'event, però per puta desgràcia meva em va tocar un personatge raonablement assenyat a qui tampoc em venia de gust tocar els collons.
Aquí deixo el regalet per a "Martell de Reus". Un petit detall molt català (com ell) amb una putota (com totes elles) que menja merda (com la majoria de vosaltres).
Au !

dimarts, 5 de gener del 2010

El puto blogaire invisible

Fills de puta tots! Especialment els que veniu a buscar pistes del cony de blogaire invisible:
La meva pista pel meu blogaire invisible és que jo no deixo pistes enlloc perquè se m'en refot. Així que per eliminació, i com que suposadament la resta de xixarel·los que participen hauran estat fent el jiji-jaja amb la merda de pistes s'hauria de saber a qui li faig el puto regal, que per altra banda ja està programat que aparegui al meu blog a les 00:01. No odisfèrics abstenir-se de mirar-lo, per allò de les sensibilitats ferides. Avisats queden.

diumenge, 3 de gener del 2010

Topònims

Veure des d'on es visita el meu femer és una tasca enriquidora. Sobretot quan em trobo que em visiten des de llocs com els que apareixen aquí sota.

Sí senyor! ULTRAMORT !!! Em poso de peu i aplaudeixo mentre imagino com collons algú va tenir la brillant idea de batejar un poblet amb aquest nom.
Que em visitin des de Iran també em crea desassossec espiritual. Deuen entendre el meu missatge profund allà? M'enviaran un mujahidí perquè l'entreni? Quants dubtes...

P.D. Sí, el meu comptador d'estadístiques escriu "FiguerAs". Si algun fill de puta hi té problemes me la pela de canto 3 vegades.

divendres, 1 de gener del 2010

Vini Vidi Vomiti

Per sort de la meva escassa salut mental ja torno a ser lluny d'aquella cort de soroll, fum, mala educació i pudors que alguns creuen el millor lloc del món. Visita breu, per res relacionada amb les festes com alguna ment poc brillant es podria imaginar, en la que he gestionat qüestions personals que havien de solucionar-se abans d'acabar el 2009.
El més destacable i emocionant van ser els dos viatges en si, el primer per causes meterològiques que van provocar tancaments d'aeroports arreu i per tant la meva recol·locació en un altre vol transoceànic (en Business class per desgracia meva), i la tornada per l'escorcoll exhaustiu degut al moro fill de puta que no va saber ni detonar una merda de bomba però que sí que ha provocat la puta histèria i em va fer perdre 3 hores en l'embarcament. A ell, li desitjo que el 2010 li porti un tumor de la mida d'un préssec de vinya. I a tots vostès que els porti el que vulguin mentre a mi no em toquin els collons.

La foto no ve a cuento, però és que resulta que la segona per la dreta es vol posar tetes.