Quan escolto o llegeixo a certes mares parlant de les seves filles se'm regira l'ànima. Des de sempre m'ha passat, i és per això que vaig iniciar una línia de recerca en aquest àmbit. Les meves darreres investigacions apunten a que durant el trauma del part una proteïna que s'allotja entre la paret cel·lular i els primers espais citoplasmàtics muta, i produeix el que communment s'anomena "Síndrome de la Gallina Cega". Les mares, en un procés irreversible, es tornen idiotes al parlar de les seves filles (amb els fills la mutació no és tant severa), i comencen una patètica existència en el que l'únic tema de conversa és la puta nena dels collons, que per més merdosa que sigui sempre serà excepcional a ulls de la mare. Psicòlegs d'arreu del món ho associen a la projecció dels desitjos egocèntrics de triomf d'unes mares grises i penoses que intenten que les seves filles siguin el que elles mai van poder ser. Resultats dels meus estudis demostren que aquest trastorn psíquic està directament associat a l'alliberament al flux sanguini de la proteïna de la que els parlava anteriorment. Flotant flotant la proteïna arriba al malmès cervell matriarcal on impedeix certes connexions neuronals provocant l'imbecilament total de la individua. Els deixo un exemple de nena hostiable que té una mare prou malalta com per deixar que aquestes coses passin, i a sobre sentir-se orgullosa de la cosa que va parir.
És igual si no entenen res del que es diu al vídeo. L'hostiabilitat i les malalties maternes no entenen d'idiomes ni fronteres.
