Final de l'estiu...

Ara que l'estiu s'acaba (veure foto adjunta del meu meravellós estiu hivernal) torna la rutina merdosa del curs acadèmic. Ara que els quatre xitxarel·los perduts que van venir a fer cursos d'estiu mirant de sucar el melindro han tornat a casa amb la cuca lluent (bé sigui pel fregadís bucal bé sigui pel fregadís manual), ara que les putes gordes de 20 anys inunden passadissos i aules... ara és quan jo faré vacances i ensenyaré el dit del mig a més d'un mentre preparo la maleta per anar al lloc més inhòspit d'aquestes terres.
Ara fillsdeputa és quan comença el meu estiu. Treballin molt fillsdeputa, que servidor se'n va a gratar-se els ous a dues mans.

Juliol i agost amb jaqueta és impagable

Gràcia i putes.

Quan algú em va esputar a la cara que la zorra màxima de TV3 faria el pregó de les festes de Gràcia d'enguany només se'm va passar pel cap un atemptat tipus neteja étnico-zorril. No cal dir que quan he sentit "amb la calurada ca fa" he hagut de parar el vídeo ipso-facto.

Per des-Gràcia (que eloqüent!) m'han comentat que el pregó no va acabar com el Corpus de Sang i que la puta que s'ha inflat la proa (veure fotos adjuntes) va acabar amb totes les dents a la boca (després del pregó segur que hi tenia quelcom més dins la boca).

Ah, les putes... algun dia en faré un post....

Busquin les dues diferències !

Els bascos

Són molts els catalans que veuen als bàrbars euskadencs com un poble col·lega. Molts són també els que volen veure un paral·lelisme catalano-basc contra el país opressor i fins i tot aprenen a dir quatre coses en euskera per sentir-ho més endins. La realitat però és que els bascos han anat, van i aniran sempre a la seva puta bola, i la seva opinió dels catalans acostuma a ser força dolenta, gairebé tant com la que tenen dels espanyols.
En un dia en el que la zona de Pamplona deixa els xorissos a banda per fer el ritual idiota dels sanfermins m'adreço a vostès per recordar-los que si van a la zona euskadenca no vulguin fer-se els guais, ja que de ben segur els fotran un pal pel cul i els faran servir per partir troncs. Per mi se'n poden anar tots a pendre pel cul.

La Xina, el paradís del fake

Fillsdeputa i zorres en general. Ara que ja fa uns dies que he tornat a un país pseudo-normal puc mirar enrera i veure el meu viatge a terres xinorris des d'una perspectiva més real i serena i afirmar "la Xina és una putamerda". Amb totes les lletres. La gent fa pudor, els carrers fan pudor, la conducció és temerària fins al punt de semblar Cairo i tot, TOT és de mentida, de cartró pedra i poliplàstic guarro.

Fotia una calor espantosa i sincerament la puta ciutat prohibida la podrien haver deixat prohibida i així envoltar-la de misteri, perquè un cop dins penses "quin collons de cagarro hòstia!". La muralla encara té una mica de gràcia. Allà com a mínim es nota que el filldeputa d'emperador de torn va passar-s'ho teta veient com uns quants milions de cabrons morien extasiats pujant els pedrots per fer la puta paret. I tot això mentre pensava "si és igual, si els putos mongos entraran igual...i si no temps al temps".

El tema pel que vaig anar, el casament del meu subministrador d'organs interns, va ser, com no podia ser d'una altra manera, una puta merda. El menjar asquerós, la cerimònia un pet, i les ties anaven tant mal vestides que no semblaven ni putes. Ara, ser l'únic occidental d'una sala a rebentar de grocs és grotescament gratificant (tot i ser lletges 4 de les 5 que es van posar de genolls ho van fer prou bé).

La foto que els adjunto és feta a Beijing, al bell mig dels Hutongs, on vaig trobar les coses més interessants de tota la Xina i que com no els importa una merda tampoc els explicaré.

Au, a cagar cabrons !

Dia de la teta, edició 2011

Sincerament no sé si caldria rememorar "dies de", bàsicament perquè amb una cagada virtual n'hi hauria d'haver prou, però com que sembla que el personal es fonamenta més en la quantitat que no pas en la qualitat aquí ens tenen, novament enfrascats en l'asuntu.
I ara què toca? tirar de google per trobar la imatge més esperpèntica/grollera/muerte que trobi? Podria tirar també de les imatges que he rebut de certes blogaires mostrant les popes, i d'això en diríem un inside joke, però tampoc serà el cas, més que res perquè si volen veure les peres de les internautes parlin amb elles collons, la majoria són força facilones.
En realitat i com que m'han enganxat enfeinat i desganat els hi deixo simplement la imatge de la tri-teta per excel·lència, una imatge que tots vostès tenen gravada a foc, per bé o per mal, als seus cervells malmesos. Imatge/icona d'una pel·lícula prescindible, amb actors que foten cagar, amb un suasseneguer més penós que mai i un jordi pujol final en format muñeco-diabólico-abdominal que fa més vergonya que cap altra cosa.
Au, feliç dia de la teta a tots fillsdeputa, i ja que és divendres que els les hi toquin molt a elles i que les magregin de gust ells. I ara si em disculpen tinc feina.

Com passa el temps...

Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú.

Recepta de coca de Sant Joan

Ingredients:

- 2 dotzenes de paioponis

- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)

- una branqueta de curtdegambalisme.

- roses per a la decoració.

- un tren.

Preparació:

Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !

Després d'escriure això me n'he adonat que la senyoreta llesca també ha recordat la efemèride... em començo a preocupar...

Vagin a la merda uns dies fillsedeputa !

He estat convidat al casament de la filla del meu major proveïdor d'òrgans interns de contraban. Donat que en el món occidental això del tràfic d'òrgans està mal vist m'he vist forçat a fer tractes amb gent d'altres regions del planeta, així que haver d'honrar la cerimònia de torn em suposa desplaçar-me a la Xina per un període que no els importa. Per respecte al meu proveïdor i al seu pare, amb qui ja feia tractes quan encara era viu, no vaig refutar la invitació, i ja posats procuraré gaudir dels exquisits plats que espero trobar pel mig dels Hutongs, aka menjarenpalsquenosapsquèés. El meu proveidor també m'ha promès un tour per l'inframón del país a diferents ciutats que tampoc els importa. Preguin perquè no trobi un Mogwai en alguna botiga perduda...

Li he dit que res de cordes Dr. Muerte...

com passa el temps...

Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú. En moments així me n'adono de com de ràpid passa el temps...

Recepta de coca de Sant Joan

Ingredients:
- 2 dotzenes de paioponis
- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)
- una branqueta de curtdegambalisme.
- roses per a la decoració.
- un tren.

Preparació:
Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !

Ah... el temps.. passa tant depressa el filldeputa...

El meu cosí Andreu

Sé que a cap de vostès els interessa però tinc un cosí que es diu Andreu que és la ovella negra de la família. Té 42 anys i encara diu que estudia "Enginyeria Agronàutica" a la UPC, tot i que li hem repetit mil vegades que això no existeix. Diu que un dia serà famós per conrear un pepino cogombre que volarà a MACH 2.83, i que servirà per emportar-se ben lluny els mals pensaments i l'odi del món. Infeliç...

També li agrada navegar quan hi ha força 5 o superior, és molt valent ell! El pobre està esperant que li facin una entrevista a Radio Comarruga. Els posaria una foto aquí, però és que quan rebo algun correu on hi ha un arxiu adjunt amb una foto seva l'ordinador crema la memòria RAM per seguretat. Deu ser que el meu PC és un monstre...

P.S. si no entenen res d'aquesta entrada no pateixin, és un jiji-jaja, o com diria aquell, un inside-joke...

Nova tècnica pagafanta?

Fills de puta tots, putes directament la resta: començo a preocupar-me al veure que hi ha gent que m'envia vídeos com el que aquí els deixo tot intentant compartir la seva filosofia de la vida.

Mirat a la lleugera (amb 1 minut els sobra per fer-se'n a la idea) sembla un recull de maricons retardats que més que pagafantes s'han convertit ja en una diana mòbil per franc tiradors com jo. Si s'analitza amb una mica més de detall però, es podria pensar que aquesta colla de fillsdeputa potser estan desenvolupant una nova tècnica d'aproximació a les femelles per enclotar-les basat en la paraula maca (cosa que no m'estranyaria veient el posat i els talents visuals de tots ells). Serà que encara ara, en ple segle XXI, quatre paraules belles encara aconsegueixen l'efecte xoxopepsicola? Opinin cabrons, que és un tema tant complex que em saturo, i a més he d'anar a esquarterar qui m'ha enviat el vídeo en qüestió...

Cal saber-ho

Ara confessin fillsdeputa. Quants de vostès han llegit el text abans de fixar-se en la foto? Quants petaculs corren per la sala?

Putes legals o la demostració de la meva teoria

Acabo de trobar una web on paios amb pasta (aka sugar daddies) es poden posar en contacte amb jovenetes amb dificultats econòmiques per "quedar" i "passar una bona estona", a canvi de que les "mimin" i les "consenteixin economicament". Aquesta web, totalment legal, oberta i que la doble moral americana aprova és la mostra evident que si tens calers de putes te'n sobren. Mirin la web mirin, els anuncis que van passant són realment espaterrants, i l'slogan "where romance meets finance" és digne d'un premi tramuntana.

Potser que li passi el link a la puta nazi per quan li foti la patada al gavatxo pagafantes.
Totes putes.

15 de maig, dia de la Noa

Fa temps que abans d'anar a dormir escric un diari, avui us deixo el que vaig escriure ahir i que explica què vaig fer. Espero que us agradi:

Quan m'he llevat feia molt de sol, massa pel meu gust. A mi m'agrada la foscor i la pluja, així que no he pogut evitar posar-me a plorar mentre el sol em cremava les còrnies.

Un cop m'he refet m'he maquillat per intentar dissimular que els anys passen i que encara que digui que tinc l'esperit de 20 anys en realitat em sento una iaia xoxa. I he tornat a plorar... He vestit a la meva filla, sort en tinc d'ella que em diu coses maques com "calla collons que no tens ni puta idea mama" o "que no em surt de la fava joder !".. sé que m'ho diu amb carinyo i que en el fons això de que un dia em clavarà unes tisores als ulls només ho diu per veure on estan els límits... ho vaig llegir en un llibre d'autoajuda bonissim!

Després d'esmorzar polenta i brots d'alfalfa amb llet de soja he dut ma filla a la guarderia. M'he posat a plorar pensant en que la meva filla es farà gran i un dia deixarà de dir-me "marxa mama que no fots una de bona" quan la porti a l'escola. He plorat, però ella no m'ha vist. Un cop a la feina m'he pres buit (o vuit mai ho sé) cafès avui... total com que em paguen per fer la papallona suposo que avui he complert amb escreix, xerrant amb aquell i l'altre (sempre nois eh? que jo no sóc bollera).

A la tarda m'he escaquejat de la feina per anar-me'n a comprar xurros i un parell de sabates que no necessitava però que m'han fet gràcia. Total, només m'han fet pagar 200 € i he pensat "mira, com aquells 200€ del caixer.. quines rises em vaig fer amb els comentaris que em van fer al blog". Quan he tornat a la feina ja no hi quedava ningú. M'he trobat una nota a la taula que posava "que no torni a passar !", i la veritat és que no ho entenc, perquè entre el jefe i jo no ha passat res (tot i que ell voldria eh? que jo ho sé que sóc supermona i superatractiva pels homes).

Avui per sopar he menjat dues pastanagues, un bol de tofu amb julivert en aigua calenta i un got de llet de soja, i començo a notar els efectes... pel matí cago en forma de plasta orgànica que m'estic plantejant de fer servir com adob pels geranis del jardí. De gran vull ser jardinera... i pintora... i escultora i tenir un camió vermell com el dels bombers. Després de sopar he llegit els blogs dels meus amics. En un parlaven de polles de mig metre ficades en culs de dones que feien cara de contentes, en l'altre es cagaven en els fatxes espanyolistes, i en un tercer deien que totes les dones som unes putes. M'agraden aquests blogs perquè els tres tenen raó i m'omplen de coneixement. Com que avui ha sigut un bon dia i només he plorat dotze vegades pensant en el patiment de les tomates quan les restreguem al pa he tingut la força suficient per entrar al blog d'aquella que té un gat al perfil. M'agradaria tant ser com ella que de la ràbia normalment m'ensorro en un forat de solituT i l'enveja fa que em deprimeixi i vulgui que plogui durant dues setmanes seguides. M'agrada tant la pluja... tant de bo les gotes d'aigua em donessin el seu talent .. ara ploro, per variar.

I ja està. Va, comenteu-me, que si no em comenteu tancaré el blog PER SEMPRE i ploraré per vintena vegada i no he anat al Dia a comprar clínecs.

La genètica nazi segueix ben viva al Brazil

L'èxode de nazis cap al Brazil és un d'aquells fenòmens que s'ha vestit tant de mite que la gent gairebé ja no s'ho creu. Però no s'equivoquin, de iaios que van anihilar jueus dels collons n'està ple a sudamèrica. I la majoria viuen en comunitats totalment alemanyes on, com a molt i poc sovint, un dels descendents dels iaios aquests s'ha aparellat amb una chomba negrota d'allà. La majoria procrea de forma endogàmica dins la comunitat nazi, donant lloc a brasileirus tipus Xuxa, rossos, alts i amb cognoms tipus Shroffmainsteiner.
Per atzars de la vida un francès idiota que corre per aquí està temporalment aparellat amb una d'aquestes larves del nazisme. Ella, joveneta egoista ortorèxica ignorant com poques, es dedica a intentar demostrar al món tot el que sap, a la seva tendra edat. No cal dir que tot el seu entorn ja l'ha clitxat i que cada cop més està esdevenint la titella del grup, la diana de les burles que al ser tant curta de mires ni tan sols ben venir. Graciosissim tot plegat.
Doncs bé, aquesta toia ha demostrat la genètica dominant que duu a les venes. Fa poc els progenitors del francès idiota van venir a visitar-los i suposadament s'allotjaven amb ells en un cubicle d'uns 30 metres quadrats, si arriba. Donat que el pare és diabètic sever l'home no pot fer grans esforços i a més no parla ni gota d'anglès. Què faria una persona amb sentiments? "L'ajudaria i estaria per ell". Això seria el més humà i socialment correcte. La larva-nazi ortorèxica (que professa un odi visible per tothom qui no practiqui algun esport i mengi com li surti dels collons) va aconseguir però que en més d'una ocasió, i al·legant que els pares del gavatxot arribaven tard a casa (el dia que més tard van arribar, segons la pròpia nazi van ser les 00:10) dormissin al carrer dins el cotxe de lloguer, perquè ella havia de descansar i no és correcte que la gent arribi tan tard. Amb dos collons! La guinda va ser deixar-los dormint a l'aeroport el dia de tornada, amb la insulina en mal estat, encostipats i amb dècimes per haver dormit al cotxe diversos dies i davant d'un suposat grup d'amistat etzibar "Si no han sabut espavilar-se a l'aeroport potser és hora que aprenguin la lliçó dormint al terra de la terminal...".
D'aquesta entendridora experiència en trec unes quantes conclusions.

- No tot està perdut. Encara hi ha nazis autèntics.
- Més els val no haver de necessitar ajuda si es troben en dificultats a les zones nazis del Brazil i no són rossos.
- La puta aquesta mereix que algú li comenti la veritat absoluta, aka lo puta que és.

- El gavatxo és un pagafantes que ha venut els seus pares per una naneta sense tetes, nas gegant i trastorns alimentaris severs, que li fotrà una patada al cul en menys de mig any. Bravo imbècil !

Ja voldria la tòtila ser com aquesta...

Esclaves xinorris

No s'emocionin ni es posin morcillons. No penso parlar sobre adolescents orientals lligades i patint mentre els hi encetrillen una xurra pel seu cony no depilat. D'això ja en saben molt, potser massa, i a sobre això és al Japó fills de puta ignorants!

El clàssic tsunami japonès.

Fa cosa d'un mes que per collons em van encasquetat una xinorri estudiant de tercer perquè "aprengui de mi". Fins a dia d'avui m'havia escaquejat de puta mare d'aquest tipus de tasques "docents" tot i els oferiments mensuals, excusant-me dient que el que faig no ho pot fer ningú més, cosa que és falsa perquè fer de carnisser metge ho pot fer qualsevol simi. Ara però ja no he pogut seguir vivint del cuento i des de fa poc tinc una xineta tirant a lletja enganxada al cul dos dies per setmana fins que aprengui a funcionar i sobretot a fer-me bé la feina ella sola. Potser en el fons inclús em servirà per gratar-me encara més els ous obtenint el mateix rendiment. O potser uns pares es preguntarà d'aquí uns mesos on pot estar la seva filla. El temps ens ho dirà...

Aclariment, NO melafo, tot i aplicar la llei "ninguna mujer es fea por donde mea".