dissabte, 11 d’abril del 2009
endevina el conillet...
El resum no està disponible. Fes clic
en aquest enllaç per veure la publicació.
divendres, 10 d’abril del 2009
La SS
Algú com jo, creient fervent, sap que la Setmana Santa (aka SS) és un recordatori de que tard o d'hora l'Apocalispi arribarà. Alguns treballem durament per tal que aquest dia arribi l'abans possible per tal que aquesta societat decrèpita desapareixi de l'univers. Ara que la Terra tremola, que els volcans reviuen, potser és hora que soni la setena trompeta i que comenci el final...
Resin per les seves ànimes pecadores, que el final s'acosta!

dimarts, 7 d’abril del 2009
Kill "Comprovador de paraules"
Un altre cop ha passat que el puto comprovador de paraules ha volgut fer la gracieta... avui però li he tornat l'insult, tot i que no l'ha acceptat com a vàlid quan li he donat a "publicar el comentari". No m'explico per què...A veure si se'm passa el cabreig i torno a publicar amb més regularitat, tot i que la puta al·lèrgia primaveral comença a tocar-me els collons...
divendres, 20 de març del 2009
Treu-te els pèls tros de guarra!
Arriba la calor, i amb ella la mania social de lluir altres vestimentes menys apropiades a la tolerància visual de molts. Avui he vist una colla de noietes joves, d'uns 23 anys (joventut diví tresor diuen), vestides amb samarretes de força mal gust amb taques i texans que semblaven trets dels pitjors moments de la febre d'or americana. Les molt marranes, enfollides per la temperatura i la llum solar, xisclaven i aixecaven els braços, tot ensenyant una melena a les aixelles més pròpies d'un simi que no pas d'un ésser humà. A tot això em pregunto, no seria la vida per tots molt més senzilla si aquestes truges es depilessin abans de sortir al carrer i mostrar-nos el cosí de la família Addams ? Jo com a bon cirurgià no mostro ni un sol pèl visible tret dels cabells. Si jo puc depilar-me elles també. GUARRES!

dimecres, 18 de març del 2009
Filles de puta.
Ahir tornant cap a casa caminant (odio els transports públics on la gent pugui tocar-me) anava darrera una noieta suposadament universitària, a uns 5 metres d'ella. De sobte van aparèixer 2 noietes més, suposades amigues de la primera, que en veure-la van alegrar-se molt de trobar-se-la i totes tres van creuar-se tot de frases dolces i tendres sense arribar a aturar-se. Un cop van haver passat pel seu costat i s'aproximaven cap a mi, les dues filles de puta van començar un murmuri gairebé inaudible, però que les meves orelles sí que van sentir. Les seves paraules foren: "joder, que gorda està la tia no?", "sí tia, apart d'imbècil, foca". En sentir això no vaig poder reprimir la meva llengua i vaig deixar anar en un volum audible "quin parell de filles de puta...". La noieta de davant meu no va sentir-me, però les altres dues, creieu-me que sí que ho van fer...
dimecres, 11 de març del 2009
Obsès jo?
Fa temps na Sagristana es queixava que la comprovació de paraules li deia que no era agraciada físicament.
dilluns, 9 de març del 2009
divendres, 6 de març del 2009
A rebentar panxes a patades!
No sé quin collons de mania els ha entrat darrerament a totes les femelles que conec per a parir com a conilles. Sembla que en temps difícils (guerres, crisis econòmiques, atacs terroristes, peste bubònica...) sorgeix el bonic instint de supervivència de l'espècie i tothom es fot a tenir gremlins com a posseïts pel dimoni. Doncs bé, jo només els diria "aneu a criar vedelles de la Cerdanya, que us donaran més rendiment"... quina puta manera d'esguerrar-se la vida amb un apèndix que l'únic que fotrà serà donar-te disgustos i treure't la pasta. A tots aquells que la paternitat/maternitat us sembli maca i desitjable i el que us dic aquí us desagradi foteu-vos, no haver entrat a llegir.
dijous, 5 de març del 2009
una lliura de picada de moro, si us plau
No arribo a entendre com es pot ser tant suro com per deixar que una trituradora de carn t'enganxi la ma. Babaus? Distrets? Rucs? Bé, sigui com sigui el col·lega traumatòleg que va cobrir la "urgència" (per mi es podria haver quedat allà dessagnant-se mentre reflexiona sobre què ha fet malament) em va explicar que el molt borderline encara li preguntava si tenia alguna possibilitat de que li reconstruíssim la ma. Sort que no era jo el que el va atendre, que si no li hauria fotut l'altra ma a la picadora i li hauria dit "au, ja tens les dues mans iguals, subnormal".Si bé és cert que rotten.com m'està proporcionant boniques remembrances de temps passats (i millors) també s'ha de dir que descobrir que el Pare Bukky té més d'un pàncrees em fascina fins a l'extrem d'haver d'eixugar les babes que em cauen a l'imaginar-lo sobre la taula d'operacions obert en canal, mostrant els 15 pancrees que té... (tot això ho dic perquè el seu refotut blog té una manera ben curiosa de no permetre que deixi comentaris. No podrien fer com la majoria de mortals i posar una finestreta emergent, que si bé és lletja i horrible, com a mínim ens deixa publicar normalment?). És una petició amistosa, que de no escoltar-la es pot convertir en amenaça. Que no sigui dit que no els he avisat, Bukky i Sagri...
dimecres, 4 de març del 2009
Mind the gap
Per tots aquells que circuleu en transport subterrani de rail, vigileu sempre la separació entre el tren i l'andana. I si caiguéssiu espero que sigueu una mica caradures i no us passi això. D'aquest caratova no en vam poder aprofitar ni les orelles... una pena...

dimarts, 3 de març del 2009
Jumping Jack Crash
divendres, 27 de febrer del 2009
Un pacient menys...
dijous, 26 de febrer del 2009
Dia de merda
Avui ha estat un dia difícil. Un dia en que massa "pacients" no han suportat el dolor i m'han demanat que els matés... així la ciència no avançarà mai! un dia dur, un dia pudent, un dia de merda...
Demà prometo portar-me bé i no posar fotos de merdes i/o vòmits. Les visceres però queden lliures de pecat... tremolin!
Demà prometo portar-me bé i no posar fotos de merdes i/o vòmits. Les visceres però queden lliures de pecat... tremolin!dimecres, 25 de febrer del 2009
Clam chowder
Vist l'agrat general en temes de regurgitacions us presento un dels meus vídeos preferits: un tall on 4 personatges competeixen pel darrer tros de pastís de la nevera. La idea és prendre un vomitiu i qui aguanti més temps guanya. El millor és quan la dona porta el sopar... un menjar tipiquíssim de la costa est d'estat units i que espero no provar mai de la vida...
El quiròfan m'espera... algun donant O negatiu?
dimarts, 24 de febrer del 2009
Modes funestes
Per tots és sabut que les modes no tenen cap mena de sentit, i que cada cop són més estúpides. Si no mireu què "s'avessina" cap a casa nostra per l'any vinent (previsió de futur): les horteres "katiuskes" ataquen de nou, i si la moda americana s'escampa cap a terres catalanes, tota bona nena fashion-victim de casa nostra haurà de comprar un parell de botes com les que podeu trobar en aquest establiment americà tipus "Alcampo" (al lloro que hi ha diverses pàgines de botes).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




