dimecres, 24 de novembre del 2010

Bon cap de setmana !

En unes hores comença el cap de setmana de 4 dies més famós d'aquest país.
Alguns es passaran tot el puto dia cuinant un pollastre mutant durant hores, altres es reuniran amb la familia. Jo, com a molt em passaré el dia veient aquest vídeo, ideal per la celebració de demà, mentre em grato l'escrot amb les dues mans. I ara treballin fills de puta, que encara no és dissabte.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Nena hostiable

Quan escolto o llegeixo a certes mares parlant de les seves filles se'm regira l'ànima. Des de sempre m'ha passat, i és per això que vaig iniciar una línia de recerca en aquest àmbit. Les meves darreres investigacions apunten a que durant el trauma del part una proteïna que s'allotja entre la paret cel·lular i els primers espais citoplasmàtics muta, i produeix el que communment s'anomena "Síndrome de la Gallina Cega". Les mares, en un procés irreversible, es tornen idiotes al parlar de les seves filles (amb els fills la mutació no és tant severa), i comencen una patètica existència en el que l'únic tema de conversa és la puta nena dels collons, que per més merdosa que sigui sempre serà excepcional a ulls de la mare. Psicòlegs d'arreu del món ho associen a la projecció dels desitjos egocèntrics de triomf d'unes mares grises i penoses que intenten que les seves filles siguin el que elles mai van poder ser. Resultats dels meus estudis demostren que aquest trastorn psíquic està directament associat a l'alliberament al flux sanguini de la proteïna de la que els parlava anteriorment. Flotant flotant la proteïna arriba al malmès cervell matriarcal on impedeix certes connexions neuronals provocant l'imbecilament total de la individua. Els deixo un exemple de nena hostiable que té una mare prou malalta com per deixar que aquestes coses passin, i a sobre sentir-se orgullosa de la cosa que va parir.




És igual si no entenen res del que es diu al vídeo. L'hostiabilitat i les malalties maternes no entenen d'idiomes ni fronteres.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Ja puc anar a cagar 29 vegades

Ja tinc a la meva disposició el sobret trotinat enviat des de la delegació provincial de l'oficina del cens electoral on, molt amablement, m'indiquen què he de fer per votar per a les properes eleccions al parlament de cacalunya. M'adjunten les 29 papeletes de les diferents candidatures, entre les que destaquen "Pirates de Cacalunya", "Partido Castellano", el número 2 de la Carmen de Mairena al "Cori", els "Pensionistas en accion" que evidentment disposen de molt de temps lliure però dificilment acabarien la legislatura per traspàs, el "PUM+J" amb un logo digne d'admirar, i els "Des de baix", que sincerament es podrien dir "Des de la claveguera". Com sempre tenim els ja típics partits de jiji-jaja com la falange, els antitaurins, els escons en blanc i els socialistes.
En definitiva, 29 papers prou absorbents i amb una forma llargaruda ideal per a la neteja de l'ojete que m'aniran molt bé per estalviar-me uns calerons en paper higiènic. Avui, i per ser el primer dia m'acicalaré el tercer ull amb iniciativa. Demà potser convergència...

Això sí que eren eleccions com cal collons! una esvastica al "Ja" i solucionat !

dimecres, 10 de novembre del 2010

Graciosets

Els dos imbècils que van fer la brometa del metro de Barcelona estan penedits i han estat sancionats (lleument). Han tingut sort de treballar allà i no pas aquí als Estats Units on, per una cosa així segur que ja els tindríem a Guantánamo...


dimarts, 9 de novembre del 2010

El dia del bon rotllo

Senyors i putarretes barates, acabo de llegir que un txitxarel·lo d'aquests que diuen que fan gràcia ha proposat que el dia 17 de novembre sigui el dia d'eliminar amistats al facebook. Per una vegada a la vida, i sense que serveixi de precedent, li donaré la raó al suposat home graciós i els convido des d'aquí no només a que eliminin a tota la xusma que tinguin a la llista d'amistats, sinó que els animo a que quan ho facin els hi enviïn un missatget d'aquests amb ninots que treuen la llengua on hi digui "fill/a de puta, t'elimino aquí però creu-me que m'agradaria més eliminar-te de la faç de la terra d'una forma grotesca". Ja veuran ja quants pseudo-amics es treuen del damunt per sempre! Qui diu facebook diu qualsevol altra xarxa pudenta d'aquestes que fan servir vostès...

P.D. Una altra cosa a investigar és saber quanta gent els elimina a vostès, així coneixeran el grau de xusmisme amb els que la gent els ha etiquetat. Segur que serà alt, altíssim, colla de fillsdeputa


dilluns, 8 de novembre del 2010

En Joaquim i els seus somnis

En Joaquim estava feliçment assegut al seu seient, el 39B, en un Boeing 757 que el duia a la destinació dels seus somnis: Florida. Ja de petit en Joaquim al·lucinava mentre veia els capítols de "Corrupción en Miami" i somiava en que un dia ell seria el Teniente Castillo amb aquell posat d'amargat filldeputa. Somiava que conduiria un Ferrari mentre es dirigia als Everglades per tal de trobar un cos mutilat per les queixalades d'un caiman. Al aterrar l'avió, i després de recollir l'equipatge, es va dirigir a recollir el seu cotxe de lloguer. Un flamant Chevrolet Aveo l'esperava, i sense esperar-se ni un segon va conduir des de l'aeroport fins als Everglades, a la recerca del seu primer cadàver. Al baixar del cotxe va començar a notar el primer inconvenient. S'havia oblidat el repel·lent de mosquits i un núvol de feres se l'estava cruspint viu. N'hi havia tants, tantíssims que sovint havia de tancar els ulls per tal que no li entressin i li piquessin per sota la parpella. En un d'aquests moments en que no hi veia va fer un mal pas i va caure rodolant per un petit desnivell que acabava just a les aigües pantanoses dels Everglades. Encara commocionat per la rodolada va obrir els ulls mentre notava un fort dolor a la cama dreta. Un caiman li havia fotut la primera queixalada mentre 3 caimans més s'apropaven sigilosament. En Joaquim, presa del dolor i el pànic només va poder cridar fort, molt fort, unes paraules que ningú va sentir mai: "Teniente Castillo! He encontrado un cadàver! Se llama Joaquim!"

Nota: ja que avui sembla que és el dia de les històries pèssimes jo faig la meva aportació per tal de distreure'm a la merda d'estat de Florida.

dimarts, 2 de novembre del 2010

La nècduta del dia

Avui he llegit astorat al diari local que un imbècil va trobar que el pàrking públic on havia aparcat la seva pickup era tancat. No devia saber que de matinada pot ser que tanquin i que t'ho trobis barrat amb una tanca metàl·lica. Bé, doncs l'individu va decidir que a les 3 del matí havia de treure el vehicle fos com fos, així que va decidir estampar-lo contra la feble tanca i passar-hi per sobre. Ho va aconseguir.

Potser es preguntaran com se sap que el vehicle era un pickup. Fàcil: quan la policia va arribar i va trobar-se la tanca a terra va comprovar que el vehicle també havia patit desperfectes. Havia perdut una de les dues plaques de matrícula. Bravo!

Enga dale dale !!!


dijous, 21 d’octubre del 2010

ERC assassina

Tot i el títol sensacionalista m'he quedat curt amb el que avui ha publicat "libertad digital", que s'ha cobert de glòria amb el titular :

Què han fet aquest cop aquests dropos separatistes? Anar amb un fusell catalanista a matar un pobre linx? Qui ho ha fet? un regidor? un alcalde rabiós? Ah, caram! que si llegim la noticia ens desinflem més que amb els textos de la srta. Miquis de títols suggerents... Una malaltia del ronyó, vet-ho aquí !
Maleïts "periodistes"... segur que qui ha escrit això enlloc de la carrera de periodisme va fer la merda de comunicació audiovisual.

"Yo també vai fé cumunicasió audiovissual sats? mireu qué vai apéndra a fé amb la boca..."

Noms

Darrerament l'epidèmia de parts s'ha extès fins a tal punt que en els darrers mesos he estat notificat de la desgràcia fortuna de 8 parelles d'insensats. En veure que no mostro cap interès els insensats tornen a emprenyar-me quan han decidit el nom. I bé, sembla que ja afloren els efectes del núvol radioactiu de Txernòbil que va pentiar Cacalunya, perquè la merda de noms que la gent està parint als pobres fetos malaios és preocupant. De moment el meu top 3 és:


- Iu

- Herminia

- Constança


Espero que als 18 anys els fills es canviïn el nom i assassinin als pares. Perquè collons, si és un fill no desitjat no tenen per què fer-li pagar al fill, cabrons.

Tu sí que moles xaval !

dijous, 14 d’octubre del 2010

Twitter, l'atractor de wannabes 3.0

Serà que sóc vell i decrèpit. Serà que les noves onades de mudernisma em superen. Inclús m'atreviria a dir que estic antiquat i desfasat, però tot i així sempre pensaré que el twitter dels collons hauria de cremar a la foguera. Potser a vostè, lector amb poca feina, li agrada, potser hi té un compte i fa saber als seus seguidors fidels quan caga i quan nota que li està pujant la febre o li arriba aquell atac/ictus tant empipador. Molt bé, escrigui-ho, segueixi i llegeixi les tonteries de dues mil persones més. Jo perdo el temps buscant imbècils al facebook. Cadascú té les seves coses.



Ara, el que mai entendré és que la plenitud personal d'algú giri entorn a quants seguidors es perden o guanyen, a si algú ha fet un retweet o si algú ha comentat la seva darrera genialitat. És simplement patètic. I per desgràcia d'aquesta tipologia de persones cada dia n'hi ha més.
De regal un vídeo fet amb pressupost negatiu, gens original i amb uns subtítols fets expressament perquè tots vostès augmentin 1 diòptria si no més. Evidentment fet amb eines freeware prehistòriques i dedicant-hi poc temps. Que altra feina tenim.



I ara disculpin-me, he de pensar-me 140 caràcters brillants que em catapultaran a la fama mundial...

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Vídeo brillant

Ho havia de compartir amb vostès...

dissabte, 9 d’octubre del 2010

La Vero

La Vero és una noia de la pila, tirant a la base de la pila. Té (o tenia, avui dia ja se sap...) una feineteta de secretariutxa, uns quants amics quillets com ella, és soltera i cultiva unes aficions força escasses, entre elles fer-se fotos al mirall del lavabo de casa dels seus pares per penjar-les al facebook, cuidar una rata talla XL i, darrerament tatuar-se el cos. Un Au Fènix; d'aquells que fan Ressurrections.

KoMoh MolaH eL TaTuYki !!!

Tot això és informació irrellevant sobre algú irrellevant. Una de tantes ments absents que pul·lulen per la xarxa i que tenen el perfil de facebook obert.

En nits llargues de guàrdia, mentre espero que algun desaprensiu em rebenti la pau del meu torn, dedico hores a les fosques davant una pantalla i dos monitors, saltant de choni en choni, veient les seves vacances a Peñíscola amb el seus novios, les FiEsTUkIs a la discoteca de torn amb les seves amigues, la MoReNiTaAhhH i la YeSSiKiTahH, i em pregunto què se'n podria fer de tota aquesta biomassa que em fascina i m'hipnotitza amb les seves vides. I somric al pensar la resposta.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Taxidèrmia

Veient l'anunci del Yonny gironí m'han vingut a la memòria els meus temps adolescents quan dissecava coses. Els deixo un parell d'instantànies del meu sofert treball, que espero siguin del seu agrad.


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Segon manament

Si una cosa m'emprenya és la falta de respecte. Sort ha tingut aquest desgraciat de que he sabut de les seves activitats de suplantació d'identitat un cop ja no està al meu abast físic directe. Si no aviat apareixeria el seu cap a l'anunci.




Ara bé (posar acudit fàcil aquí), això no vol dir que no pugui trucar al meu amic Bashkim Musaraj, un albano-kosovar la mar de simpàtic, perquè faci una visita al bo d'en Jonathan.
Resumint: em molesta sobremanera que la gent trenqui el segon manament.
P.S. Gràcies V per la informació.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

La decadència femenina.

Fins avui havia viscut la decadència femenina, sobretot a partir dels 40, com un experiment. Moltes, moltíssimes dones han passat per la consulta amb les seves neures, les seves pors, inseguretats, manies, fantasies i altres demències pròpies de la proximitat de la menopausa. Totes elles però de portes enfora intenten donar la imatge de "dona estupenda". Com més s'entesten en cridar als 4 vents lo estupendes que estan més buides estan per dins. Això és un fet.
Doncs bé, avui mentre esmorzava els meus bloodykrispies m'he trobat immers en el que potser és el vídeo més desesperat de tots els temps. Aquí els hi ho deixo. Paga la pena veure'l amb cara de "em fots pena". Segur que ella es veu estupenda !



Dones del món, envelliu amb dignitat. Tapeu les petxugues caigudes i deixeu pas a les generacions que encara podem mirar sense que el hiat ens avisi de que ve l'arcada.
Per cert, si aquesta imbècil diu que no és una senyora, aleshores quines opcions queden? A mi només se me n'acut una ! Totes Putes !