Vivint a cal yankee es senten merdes mil pel carrer, sobretot provinents de la escòria sudamericana. Fa anys ho van catalogar com "Spanglish". És el que hi ha. S'accepta, es degolla algun paioponi de tant en tant per fer passar les tendències homicides i ja està.
Ara, que aquesta merda la rebi jo en format text per la gentussa que resideix a la península ibèrica quan parlen en català o castellà m'irrita sobremanera. Que la gent respongui "OK", que afegeixi paraulotes com "cool", "you know", o que t'enviïn "kissets" o et diguin que et faran una "call", o que tal cosa és "funky groove" és simplement abominable. En tema moda millor no entrar, perquè el modus vivendi dels maricons és absorbir i acumular el màxim de paraulotes anglosaxones, començant pels "jeans" i acabant amb la roba d'estil "vintage" que ja no és "trendy" (o sí, qui sap).
Tot això dels anglomerdosismes ja s'ha dit aquí, aquí i aquí. Ja sé que cap link porta enlloc, però a que s'han fet unes "risas" llegint les pàgines que he posat?...
El que realment em torba ja no són els anglosamerdes que quatre imbècils fan servir en el seu dia a dia. El que em preocupa són les paraules i expressions de moda que s'incrusten al nostre lèxic. Aquí inicio una llista breu de termes/expressions que vostès segurament fan servir i que són altament hostiables i odiables (les expressions i vostès, evidentment):
- "A l'igual". Què vol dir això? És una frase-crossa que va bé tant per afirmar com per negar? Si vostè la fa servir expliqui'ns-ho, que un cop ens quedi clar l'ajusticiarem com es mereix.
- "Sats?". Final de frase típic de ninyates pijomerdes que no saben acabar sense una entonació creixent. S'excusen dient que així capten l'atenció dels interlocutors, tot i que el que realment volen dir és "t'agraden les meves tetes noves?" (dedicat a la zorrilla de la Fórmula 1 de TV3).
- "Uala". Expressió de sorpresa per antonomàsia que fa servir el mateix tipus de xusma que diu "Sats?".
- "Chachi". Qui ho diu encara viu als 80, i t'ho ha de fer saber. Eutanàsia per pietat.
- "Tu lo flipas". Si s'empra en un diàleg de quinquis passarà desapercebut. Ara bé, si aquesta combinació de tres paraules la sent vostè en una conversa en català és provable que necessiti assistència ornitolaringològica urgent.
- "Tope". Ah! quants anys fa que va aparèixer el "tope"... i encara perdura. I el nombre de fills de puta que el fan servir va en augment.
- Diminutius demencials tipus "facu", "finde", "ferrocatas", "guarde" o "uni". Fet servir per gentussa mandrosa que no sap ni acabar una puta paraula. A tots ells els desitjo que la mort els depari una lenta i dolorosa agonia.
- "Mogollón" o "Tela" per expressar quantitats grans d'alguna cosa.
- "Fuà". Sinònim més garrulo encara de la forma "Uala".
De les expressions castellanes al final de la frase no en parlaré. A hores d'ara ja suposo que tots vostès saben que aquesta actitud denota, inequivocament, una manca de vocabulari i de classe propi de les classes més baixes, culturalment parlant.
I ara vagin a flagel·lar-se, que pocs de vostès estaran lliures de culpa avui.
18 comentaris:
Doctor Muerte, què fort!
(us heu deixat aquesta)
Sí senyor. Passa que dèxpressions d'aquestes se'n fan anar a saco.
Jo diria més, a "saco paco". Però sap què li dic: vagi-se'n "porai". S'ho passa "teta" oi, menyspreant al personal. "Dabuten"...segueixi així i qualsevol dia "pim-pam", li fotra'n una cara nova i llavors dirà "jodeeeer" com està "el patio". Podria seguir així fins a l'infinit "y mas allà", però passo "three towns". "Agur..."
Ei, germà, que la Maria Lapiedra és catalana i filòloga.
... pues vaya...
M'encanta "a l'igual" si ho diu una joveneta i amb cantarella.
L'Ualaaaaa l'escric molt i el dic quan vull fer de tieta enrollada (enrollat és un terme que també us heu deixat)
"Tu lo flipas" no ho dic mai però m'encanta com sona
I si, "finde" a totes hores: "cap de setmana" cansa
I es que a mi, m'hagués agradat ser una d'aquestes: http://www.youtube.com/watch?v=HTwy5D_5Srw
I no, jo no me la follaria. Així, a primera vista. Ara bé si s'ha de fer, es fa. Però no seria rés que em fes gaire il·lusió.
Okey dookie... com dirien el seus veïns, o mola mazo com dirien d'altres veïns, i ja li diuen pel carrer hey bro??... miri sempre pot contestar fuck'em all... ara bé i per innovar dir que el mon està ple de dammificats o dammifigats tot depen de com un encaixi l'anunci... i recordi be happy, i que li faci mal la cara de ser tan guapu i pixi channel...
RaTeta, tot i que ho faça vostè sense cap il·lusió, puc mirar?
Benvolgut Doctor, no us vindrà de nou si us dic que estic completament d'acord amb vos amb aquest diagnòstic tan acurat sobre sociolingüística mèdica.
Especialment odiosos em resulten els diminutius com «finde» i «facu», que haurien de ser motiu de lapidació i empal·lació pública, sense importar-ne l'ordre.
Quant a les que ha incorporat la senyora Noa, totes elles molt dignes d’incorporar-se al corredor de la mort, molt em temo que lluny de la voluntat d'ironia formen part del seu vocabulari habitual. Tot i que desconeixia que el pijisme cospomopila hagués arribat a l'Empordà. Però bé, espero que no per això deixi de ser salada.
"Colega", "neng" i "tron" també haurien de ser motiu d'afusellament popular.
I especialment hostiables són els que en una conversa en català insereixen locucions en castellà, ja prou odioses en el seu context lingüístic original.
El problema és que aquesta gent no pensa que algun dia es farà gran i d’aquí poc sentirem als avis dir: «Vaig al ‘dispe’ a buscar receptes, sats?», «Aligual! Doncs a mi m’ingressen a la ‘resi’ aquest ‘finde’», «Tu lo flipas».
Ens cal una evolució social així?
I el "nothing de nothing"? i el "flipes en colors"? i el "Ciao, ens veiem després" i el "jolineeeees"? i el "don't worry", ja veuràs com s'arregla? i el "jopetaaaa, ja n'estic Jaaarta" i "stop"! no diguis res més si no vols "liar-la"!!! "bufff", això és addictiu, no pararia "penya"..."mola cantiduvi"..."duvi-dà"...ok, ja paro... (li he posat a "huevo" eh Doctor?)
I la gent que diu "guapi"? "Fins després, guapi!"
Encara més rabiós quan el destinatari no és precisament "guapi", la qual cosa denota una falsedat i hipocresia notables.
CagunlasangdeDéu, la veracreu i el filldeputa que la feu, quanta raó que teniu, doctor, i el pitjor és que avui dia, ja ni a pagès se'n salven.
Un tio mig quillo que faci servir argot de barriada dels 80, encara pot ser follable i tot.
Però un tio que faci servir "kissets" o cul, o call, és completament infollable, i desgraciadament cada cop n'hi ha més.
Tan maco que és que te diguin "nem a rostoiar, vaileta?". Ai senyor. Ja res no és el que era.
Breaking News! Vos ho jure, una companya de feina acaba d'acomiadar-se de mi dient "CHAITO"
Confesso que cap d'aquests mots està dins del meu vocabulari habitual; potser en dic altres de pitjors i més fastigosos.
Puc encendre més l'odi recordant altres "interjeccions" que s'estan extenent per les nostres contrades com la peste negra s'extenia a casa dels camperols medievals?:
- LOL (Laughing Out Loud)
- OMG (Oh My God)
- OMFG (Oh My Fucking God)
- LMAO (Laughing My Ass Off)
El més repulsiu de tot això és que el puto LOL no només l'escriuen, sinó que certs éssers infrahumans ho deixen anar quan parles amb ells en persona.
P.D.: observin que els hi he posat que volen dir els acrònims de merda aquests; ara que saben els seus significats, odiïn-los més encara.
Eps colla d'intel·lectuals, Dr., s'han deixat BIBLIO.... "Ens veiem a la biblio de la facu" particularment em fa força ràbia.
I els que es despedeixen amb allò de ...Vinga! Vinga que? Que collons vol dir vinga?
Adèu!, Fins una altra!, Ens veiem!, A pendre pel cul!, Que et follin! Això son comiats i la resta son mariconades
... Remitjó... sols si hi paticipa...
— "Aquest finde és el meu cumple, sats?"
— Aligual
En aquest post estic d'acord amb vostè Doctor!, potser és perquè estimo el català amb una passió sobrehumana. La gent gandula que ho abreuja tot destrossen i empobreixen la nostra cultura. Hòstia! (no volia renegar però em fa ràbia que la gent cada cop tingui un lèxic més limitat alhora d'expressar-se. Quin coi d'idioma parlem?
Publica un comentari a l'entrada