Fa dies que necessito obrir-me a vosaltres. Explicar-vos que en realitat no sóc tant cruel com vull fer-vos creure amb les meves imatges i els meus escrits. En realitat ploro escoltant Vivaldi i trobo que l'arc de Sant Martí és un regal. Crec que cada dia és un nou començar, i m'aixeco amb l'esperança de que trobaré allò que em manca: l'amistat... He viscut molt de temps tancat en mi mateix, intentant evitar el que m'envoltava i fent creure a la gent que tot anava bé. Però els mentia a ells i sobretot a mi. Avui m'he alliberat després d'haver vist un powerpoint on deia que la vida és un conjunt de pedres dins una ampolla de vidre de colors. Flueixo, com un riu de muntanya, ple de vitalitat. I somric com un nen pel carrer, dient bon dia als esquirols. Avui he renascut, i sento que l'energia del meu darrer viatge a la Natura, envoltat d'arbres mil·lenaris m'ha servit per adonar-me que havia de compartir tot això amb vosaltres.
Nah, en realitat tota aquesta merda que he escrit a dalt és per enfotre-me'n dels darrers posts de la Noa, que darrerament es pensa que és una Xaman de la espiritualitat pel fet d'haver vist quatre moros tocant la flauta. I encara té collons de voler alliçonar al personal. Ja que jo sóc lluny demano ara i aquí que algú li foti un pollasso a la cara JA!
9 comentaris:
Collons quin susto, creia que se'ns estava amariconant. Es comença per powerpoints d'aquests i s'acaba reciclant, llegint Bucay, fent ioga, i votant iniciativa. Vigili.
Ah amic Muerte. Certament na Noa darrerament ens mostra el camí. Jo mateix avui he escrit un article despullant públicament el meu interior. Mostrant-me tal com sóc.
Em falta camí per recórrer, però ja m'he apuntat a un creuer a Tunísia —la nova Índia— per tal que l'espiritualitat flueixi dins meu.
Per començar, he mirat http://isshefilthy.blogspot.com/ com ens aconselleu i he fluït una mica.
Segons veig les coses darrerament, vostès, insignes membres de l'odisfera, haurien de fer una reunió per canviar-li el nom per "bewatermyfriensfera" o alguna cosa semblant.
Dr. Muert, no faci aquestes coses, si vosté cau a les seves urpes, com es sostindrà l'univers?
Deixin-se tots plegats de collonades.
Home doctor, ara em dirà que el powerpoint que li vaig enviar amb paisatges de calendari, fotos de moros i d'indis que somriuen, frases de Paulo Coelho i música del cd "Alma Chill Out vol.2" no li va agradar.
Agafo lloc a primera fila, val?
Jajajajajajaaaaaaa...aquests moments de catarsis no tenen preu Doctor! Com m'heu fet riure entre tots...malparits!
Em quedo amb dos conceptes: "Tunísia, la nova India" i "bewatermyfriendesfera"
Brutal.
Jo també em sento buit per dins.
Feia uns quants dies que no anava de ventre i no vegi com m'he quedat.
No pateixi iaia, que tot era un jiji-jaja.
Sr. Pere, flueixi flueixi, i sobretot que esquitxi a la cara de la puta de torn.
Sr. Remitjó no m'espanti.
Srta. Miquis, però què diu d'urpes? si aquesta sujeta és una titella! No em faci riure.
Srta. Llesca, el seu powerpoint màgicament va acabar a l'spam. Coses d'intermex.
Sr. Markutis, fila 1 per vostè. Tota seva.
Srta. Noa, de què riu? Que no veu que ens riem de vostè? Ah, que és de les que riu quan tothom riu encara que no pilli la gràcia per tal de no quedar exclosa? Pobreta. Va, el següent cop que em rigui de vostè a la cara posaré un avís de color vermell perquè el vegi bé.
Sr. Sergi, ara toca omplir el seu Jo amb tilapies i pizzes tarradelles. Be tilapia my friend...
Publica un comentari a l'entrada