Per atzars tortuosos de la vida vaig caure al parany d'acceptar la invitació (pagant altri clar) d'assistir a la performance de ballet clàssic "El trencanous" de Txaikovski a la gran ciutat dels petaculs. Arribat el moment, escarxofat al palc lateral vaig iniciar la visualització horripilant de la fauna que s'hi aplegava: families amb fills encorbatats, dones embotides en vestits daurats i de talles massa justes, pentinats impossibles i desenes de fillsdeputa famfarrons que pretenien fer creure a tothom que havien vingut per gust i afició. Una veritable munió de cagamandurries d'alt standing.
Aquesta va ser la part interessant. A la que el teló va pujar l'aborriment i un seguit d'esgarrifances van envair-me. Aquell espectacle grotesc, gairebé dantesc, de pseudo-dones no crescudes i sense pit, que caminaven i saltaven de forma anòmala, aquells maricons que corretejaven com si el seu propi oli els impolsés per l'escenari i aquells decorats nadalencs plens de joia van fer-me patir durant gairebé 20 minuts. El meu cervell només podia descansar en els breus lapses en què parpallejava. Arribat el punt en el que vaig considerar que ja havia sofert prou, i que ja havia complert amb la meva presència vaig fer sonar el meu busca trucant-me a mi mateix des del mòbil, per tal de fer ús del sofert "trucada d'urgència de l'hospital, ho sento", mentre sacsejava el busca per tal que no es veiés qui trucava. MAI MÉS !
- Lliçó 1: MAI s'ha d'acceptar l'oferiment d'una entrada per anar a veure una cosa que algú altre ha rebutjat. Segur que aquest algú amaga alguna cosa.
- Lliçó 2: Només acceptar invitacions provinents de dones com la pàjara de la foto.
9 comentaris:
Com va anar vostè vestit? Supose que duria un "decorat" escaient...
Jo aquests espectacles tampoc no els suporte. Quan encara actuava Julie Andrews vaig veure el musical Victor o Victoria a Brodway i als 5 minuts ja me n'havia penedit...
Hi han coses que no calen provar-les per saber que no t'agradaran. Per exemple, el dildo que ofereix la noia de la foto.
Estic d'acord amb vostè, però també tinc per norma acceptar tot allò que m'ofereixin gratis, la qual cosa es contradiu amb la seva primera lliçó.
Merda, em sento com un robot d'Asimov.
Vigili no se'ns amariconi, vostè, ara. Que un home vagi a veure un ballet només té justificació en cas que:
.Acompanyi a una mossa de la que s'en vulgui beneficiar posteriorment, encara que això conduirà inevitablement una possible relació al sacrificat camí del pagafantisme.
.Que hi hagi alguna ballarina percutible que tingui clitxada, per poder-li dir algun dia lo bonica que és quan balla i lo puta que és després.
Tota la resta de justificacions, bassa d'oli al canto.
El ballet, si no hi ha lesions greus i irreversibles durant l'actuació, trobo que no té gràcia.
I no li agradaven les ballarinetes tan harmòniques i equilibrades?
O no s'hi va fixar?
O potser tira més del ram voluptuós, allò on n'hi hagi molt on agafar-se. Potser amb ballarines espaterrants no s'hagués avorrit.
aixx llàstima, perquè l'art sempre té alguna cosa d'interessant, ni que sigui el paquet tibat dels ballarins
(aiuixx)
Doc, que ha estat per Arkansas, aquest cap d'any...??? pobres ocellets...
Vostè sempre igual Dr. no canviarà pas eh :-O
FELIÇ ANY NOU!!!! Un petonet :-P
Sr. Remitjó, vaig anar com sempre vaig, amb capa i barret de copa, faltaria més.
Sr. Cetina, paraules profundes.
Sr. Sergi, tots hem d'aprendre molt encara. No pateixi.
Srta. iaia, era la opció 1, però em va poder l'aborriment i vaig pensar que un clau no mereixia tanta tortura.
Srta. llesca, doncs vol creure's que l'endemà vaig tafanejar el diari a veure si m'havia perdut alguna cosa d'aquest estil? ah... quins hobbies que tenim...
Srta. Arumi, les ballarines són nenes sense pit i deuen tenir el xoxo sec i tivat. Ecs.
Srta. raTeta, sí, com ho sap?
Srta. Txell. no comenci.
Publica un comentari a l'entrada