Com et dius? Ah, aleshores ets una puta....

Una de les coses perilloses de la calor de l'estiu és el confinament en llocs frescos amb l'aire condicionat a -4ºC, que permet fer ballar el cap més de l'habitual. En aquestes estones mortes la gentussa com jo té la mala costum de voler trobar la veritat absoluta amb teories absurdes i tristes.La meva darrera palla mental es podria titular: "digues-me com et dius i et diré com ets". Basat en el minso coneixement personal d'un grapat de persones he arribat a les següents conclusions:

- Els nois que es diuen Jesús solen ser trossos de pa a qui costa molt enfadar-se.

- Les noies més putes s'acostumen a dir Sònia, Sílvia o Míriam.

Au, ja he alliberat la tensió que m'angoixava per no haver compartit tant de coneixement amb vosaltres... ara ja puc anar a cagar tranquil·lament.

Snif...

Quines ganes tinc que tornin de vacances, cabrons!
Tot i que adoro veure els carrers deserts m'agrada la rutina merdosa, i la manca de pacients ploramiques que deuen estar fent-me el salt amb altres metges sudaques de poblacions de la costa em fa bullir la sang... només JO tinc dret a receptar-los erròniament laxants!
Tornin aviat...

Però què ens està passant!

M'ha arribat aquest vídeo de la Chaquira. Segurament ja l'hauran vist/patit. Pobre noia. La seva veu sempre m'ha fet ràbia i la seva manera de moure's mai m'havia dit res però gràcies a aquest vídeo això ha canviat. Ara sento llàstima per ella i se m'escapa el riure al veure-la fent el moviment del "cangrejo loco"...Un vídeo d'estiu "refrescant" per tots vostès...

Hip hip ocresia!

Què ho farà que per més que ho intento no m'entra al cap el fenomen de la hipocresia. I amb la calor d'aquests maleïts dies sembla que la hormona femenina del safareig a esquenes de la víctima estigui flotant a l'ambient (sí senyores i senyors, fa anys vaig fer un estudi profund sobre aquesta hormona anomenada Xafardostiaputacony, i vaig descobrir que les dones en segreguen quantitats infinitament superiors). Deu ser que xerrant de merdes alienes refrigeren l'organisme a través de la llengua, com fan els gossos, o que en temps de penúria els agrada trinxar la resta de mortals.
El que avui m'ha fet ja perdre l'últim gra de simpatia de la infermera en cap de la planta de psiquiatria ha estat veure com estava xerrant tant alegrement amb una companya i a la que ha marxat la puta deixa anar en veu baixa "així t'estampis escales avall, meuca", a lo que no he pogut evitar dir en volum de 98dB "PERÒ QUÈ DIUS JOANA! NO ÉS DE BON CRISTIÀ DESITJAR-LI LA MORT A LA CARME D'UNA CAIGUDA PER LES ESCALES !!!". He agafat el grapat d'historials de les visites de la tarda i he marxat mentre he sentit com la bona de la Carme tornava a pujar les 4 escales que havia baixat.
Diuen que fer una bona acció al dia ens ajuda a ser millors persones. Jo avui he fet l'obra del mes. Espero que el mail que he rebut del departament de personal demanant que els visiti demà a primera hora sigui per anunciar-me un augment.

La foto no té res a veure amb el que explico, però ben mirat, ja que tenen aquesta bonica aplicació als seus blogs on surt la imatge emprada els hi pico la curiositat perquè facin click. Babaus!

Calor i construcció

L'altre dia, per un d'aquells mals atzars, vaig coincidir en un bar amb un ex-company de l'escola. L'individu al veure'm va trobar la diana ideal per explicar misèries. Treballa a la construcció i a l'estiu passa molta calor. Pobre. Només li vaig poder dir dues paraules abans de marxar: Benny Benassi.

Espero que li quedés clar...

Condicions laborals

Darrerament llegeixo esparverat molts comentaris de la gent sobre les males condicions laborals que "pateixen". A tots ells els dedico aquest miserable post, amb tres fotos més velles que el cagar però que faran que algun d'ells reflexioni una mica si arriba a cometre l'error de llegir aquestes línies.
Va por ustedes cabrons ploramiques!

Ha perdut el rellotge

Ha perdut el rellotge

Estan esperant que algú perdi el rellotge

Ràbia ràpida (P. Bukkàkez (c) 2005-2013)

Em cago en la puta que et va parir, filla de perra per considerar que X és millor enviar-ho a Y que no pas on és ara. Em cago en tu pel que això comporta i perquè em fotràs enlaire el cap de setmana. T'odio puta, i si estiguessis al meu abast et diria quatres coses, zorra!

Ho sé, no han entès res, però, i lo bé que m'he quedat jo?

Schadenfreude

Quin plaer em provoca poder posar nom a qualsevol sentiment, sobretot al que passa pel meu malaltís meló! Deu ser deformació professional a voler diagnosticar-ho tot. Avui he pogut ampliar el meu vocabulari odisfèric amb un nou i valuós concepte:

Schadenfreude

Sí senyors meus, sóc un gran devot de l'Schadenfreude, encara que costi tres parells de collons arribar a pronunciar-ho. Gaudeixo amb el patiment aliè, em posa morcillote veure com algú que detesto fracassa i ho passa malament. Fins ara pensava que només era cruel. Avui per fi sé que sóc Shadenfreudic. Quin descans collons!

A falta d'un, tres.

Senyors, els famosos no em poden fer això. Sempre que traspassa un la meva ment descarrila imaginant com seria destripar les seves entranyes fins a veure el que ningú ha vist abans (bé, en alguns casos com el de Cher potser algun col·lega cirurgià sí que ho ha vist). Doncs avui no un no, TRES! Deixant a banda la Farrah Fawcett (el seu nom li van posar arran de l'activitat preferida dels seus pares) que va ser, és i serà un dels meus mites eròtics per edat (agüeloooooooooooo, ha visto el Inistón??) els altres dos, Michael Jackson i Jeff Goldblum haurien de passar per la meva taula de dissecció... tot i que en el cas del rei del pop (a feira?) potser hauria de canviar l'instrumental per un d'apte per disseccionar plàstic i implants metàl·lics, hehehe.
Au, 3 més al clot on tots acabarem. Amb permís del pare Bukky: "Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti".

Proposta

Odisfèrics, odisfèriques, mamons i fills de puta en general...
Després de veure que som una bona colla de cabrons i veient que sempre carreguem contra ents o persones que en la vida llegiran el que diem d'ells (o d'elles, totes putes), se m'ha acudit una idea per entretenir-nos destrossant quelcom que sí que és al nostre abast.
La cosa seria sel·leccionar algun blog ben fastigós (per temàtica, ideologia, disseny...) i tots i cadascun de nosaltres deixar-li un comentari ben eloqüent per tal de trinxar el bon karma. Seria com atrollitzar-nos, escudant-nos en un anonimat covard, per iniciar una pseudo-guerra contra emos, ecoprogres, socialistes, downies, xuloputes i demés escòria social reals, amb nom i cognom.
Ja em diran si algú s'apunta al bombardeig i si tenen algun objectiu al qual vulguin atinar.

Llista 2.0 ampliada

Ja tenen a la seva disposició la versió 2.0 de la llista d'éssers menyspreables, deplorables, fastigosos i fills de puta en general de la nostra estimada Odisfera. Si m'he deixat de posar algú tenen 2 opcions, dir-m'ho i que els mati, no dir-m'ho i que els mati igualment. Ja s'ho faran.

Odisfera: membres i figues

Sa santetad el Pare Bukkàkez em preguntava ara no fa gaire estona el per què del meu número 19 com a membre de l'Odisfera. En realitat el 19 no és realment la meva posició estatutària dins la nostra unió de renecs i despropòsits, però no s'allunya gaire.
La curiositat m'ha picat per dins, com al bo del Pare, per saber quants som, on som, qui som, des de quan hi som. Així que aquí els deixo la llista NO OFICIAL de membres de l'Odisfera, ordenats per la data d'inauguració del blog despotricador que els caracteritza.
Segur que me n'he deixat molts, així que fàcint-m'ho saber i seran afegits gustosament. De moment en som 36 (que no vol dir que jo els llegeixi tots). I creixent...

Llista corregida i ampliada gràcies gentussa de l'Odisfera. Appreciated.

Endogàmia virtual, novembre 2005.
Modgi, El pit de pollastre, 29 novembre 2005.
Questionaire, FAQ-you, 24 setembre 2006.
Doc Moriarty, Ronya Mortis, 2 agost 2006
Jair Domínguez, guionista brillant, 25 agost 2006.
Sombretti, Itxi, 30 octubre 2006.
Albert, Racó DC, 10 gener 2007.
Lo Gené, L’increïble blog d’un estudiant qualsevol, 26 gener 2007.
Haller, opinión como culo tenemos todos, 20 novembre 2007.
Ghandi, 1 dia 1 causa, 3 desembre 2007.
Cheewee, musica POD, 18 gener 2008.
Vironer, El Vironer, 12 març 2008.
Pissarra negra, Diari antipedagògic d’una mestra sense vocació, 13 març 2008.
Sergi BR, Indecència 2014, 12 abril 2008.
Trebor, culpa meva, 15 maig 2008.
M@nu, sindioses y dislates, 7 juny 2008.
iaia punkarra, La iaia punkarra, 30 juliol 2008.
Markutis, Vull ser blogger, 10 agost 2008.
Josep, El blog d’un home que descansa, setembre 2008.
Doctor Myself, Doctor myself a l'aparell, 16 setembre 2008.
Supercoco, super coco, 19 setembre 2008.
Sagristana, Ja puc dir missa, 6 octubre 2008.
Pare Bukkàkez, Ja puc dir missa, 6 octubre 2008.
Sr. Valero, Jo només follo a pèl, 18 octubre 2008.
Sr. Manel, Humor Hintelijente, 12 novembre 2008.
Enzo, Blogarquia, 1 desembre 2008.
Kusdoninpelcul, kusdoninpelcul, 15 gener 2009.
tito, loquevienesiendounblog, 26 gener 2009
Mare_de_Déu, Mare de Déu, 1 febrer 2009.
Dr. Muerte, El bloc del doctor Muerte, 5 febrer 2009.
Vladimir Nabokoix, Fragments Robats, 28 març 2009.
Pere Llufa, Aneu a cagar, 1 abril 2009.
Kashna, la marmota ensopida, 8 abril 2009.
Cetina, Cetina, 12 maig 2009.
Bule, la veu de les rates, 27 maig 2009.
Brandon, És gravíssim, 4 juny 2009.

Honor

Si no vaig malfixat el nom d'odisfera va ser vomitat per primer cop per un servidor. Si us plau, corregiu-me si m'equivoco, així que veure un logo per certificar la membressia de tal organització és per mi una emoció. Gràcies senyor Markutis, tot un honor.

Com t'odio puta

Com detesto la teva presència. Sort que aviat marxes per sempre de l'hospital i et perdrem tots de vista. Puta dels collons. Avui et faré la llista de coses que detesto de tu:

- la teva berruga al costat del llavi, de la que surten uns pèls com filferros.
- la teva veu de pito i la teva tonalitat "muntanya russa" al parlar, que ens forada a tots els timpans.
- la teva ignorància de la vida ("saps quant han pagat pel Cristiano Ronaldo" Resposta: "qui és aquest?" i després d'explicar-li que ha estat un fitxatge sonat per la quantitat indecent que han pagat s'atreveixi a dir "mmmm, 100.000 d'euros?")
- que no et canviïs de roba en tres dies. Truja! que fot una calor inhumana i tu transpires més que ningú.
- que ens vinguis plorant que t'ha deixat el novio, ens fotis la tabarra a tots i en dos setmanes t'estiguis amb un altre.
- que facis lo anterior dos vegades en 10 mesos.
- que no et depilis les eixelles i ens ho mostris quan t'estires l'esquena.
- que et fascini cuinar tot i que ho fas amb el cul i a sobre ets de les persones més brutes que conec.
- que la teva roba faci olor a vell.
- que les tasses de cafè compartides de la sala de metges estiguin sempre brutes gràcies a tu.
- que a sobre no follis gaire amb els que t'emboliques perquè ets cristiana devota.
- que vagis a missa cada diumenge i cantis en un cor de merda on totes crideu com putes per fer-vos notar desafinant com guarres (per sort això només ho he hagut de patir al youtube en una ocasió, el dia que em vegi algú en una església demano que em foti un tret al cap per acabar el meu patiment senil).
- que professis als quatre vents la teva cristianitat i vagis a viure amb els maromos al mes de conèixe'ls. Que tant me fot el que facis però és incoherent i no ho veus.
- que t'entestis en presentar-nos als freaks subnormals que entabanes, organitzant sopars pels quals tothom et dona escuses barates i no te n'adonis.
- que cantis pels passadissos com si fossis una princesa Disney.

Quines ganes tinc de perdre't de vista filla de puta. Tens sort que em repugnes més de lo normal i no tinc ni ganes d'obrir-te en canal, no fos cas que de dins sortís alguna cosa que taqués i no marxés ni amb lleixiu.
Ah... I NO TORNIS, PUTA !

Calor i putotes joves

Com em cabreja l'estiu! No hi ha cosa que suporti menys que patir la calorada enganxosa rodejat de gent que aparentment ha estat esperant aquesta època de l'any. I més si aquesta gentussa són les estudiants de medicina que ronden per l'hospital entre exàmens i informes d'última hora. Avui m'he quedat una bona estona en un passadís mirant-me'n una, amb una cara barreja de fàstic i de ganes de violar-la allà mateix, pensant que sota aquella bata blanca impol·luta que segurament renta sa mare només hi duria una samarreteta i uns shorts talla cinturó. Putota barata! Que descansat em quedaria després obrint-la en canal i bevent-me la seva sang "on the rocks"... d'això en dic jo un Bloody Mary.
El meu únic consol és que si era allà com a estudiant universitària com a mínim és major d'edat i la meva perversió per a violar jovenetes no és doblement penable per la llei... Quin descans oi?