Les reunions de feina

"Això és Amèrica" és el que em van dir el primer cop que, amb cara de (més) gilipolles vaig preguntar què passava quan enmig d'una reunió d'equip de cirurgia va aparèixer en "Miguel", el meji de turno a portar-nos entrepans i begudes. Resulta que aquí, en tota reunió, xerrada o conferència està obligat per decret que hi hagi com a mínim cafè i donuts. Si la trobada per perdre el temps reunió és a l'hora de dinar doncs s'ha de portar un catering, i el millor de tot, la gent jala mentre el puto desgraciat de turno està fotent la pallissa sobre la merda que li ha tocat exposar.
Davant aquest fet he arribat a dos conclusions:

1- la gent va a les reunions per dinar de gorra.
2- les reunions són més inútils com millor sigui el menjar.

I ara disculpin, que vaig a pillar el cafè i donut previs a la xerrada "the importance of genomatic plurichloroplastic fields" a la que evidentment anirà sa puta mare.

Es nota qui és director general pel nombre de reunions a les que ha d'assistir, i pel dit de fill de puta dictador.

Pudors

Senyors meus, a la que fa un lleuger fred (i dic lleuger perquè aquí això de les jaquetes és opcional tot l'any menys a l'agost), la gent deixa de dutxar-se. Tal qual. Cada dia noto més pudors allà on vaig. Suor rància, roba bruta, cabells greixosos... no sé si aquesta gentussa porca és de les que pensa que quan estem per sota de 18ºC (o l'equivalència merdosa en els putos Farenheit) el cos humà no s'embruta, no transpira i el més important no dissipa calor i amb el calor les olors.

Fills de puta, renteu-vos que em venen vomiteres de sentir el vostre halo de putrefacció i us acabaré fent el darrer favor en l'espectre de colors i olors fotent-vos el trallat a sobre...

Nota: he vist molta gent acabar de fer esport al gimnàs, canviar-se la roba per roba de carrer i marxar suadets com polls. Ole tus cojones !

Californians típics del mes de desembre. Fins que no tornin a fer surf no es mullaran

Menjar sense que et toquin els collons

Si una cosa m'agrada d'aquest puto país és poder demanar qualsevol tipus de menjar i que m'ho portin a casa. Japonès, xino, vietnamita, etíop, nepalès, brasiler, crioll, grec, indi, fusió (¿?), jamaicà, marroc, apart de les merdoses pizzes de tota la vida. La veritat és que pot semblar altament hostiable i snob aquesta proposta multiculti i supercool, però a mi em soluciona el fet de no haver de sortir al carrer i barrejar-me amb gentussa sense haver de menjar el mateix fins a la sacietat. I la veritat, la majoria de menjar em sembla igual de merda que un trallat de gos moribund, però sé que el meu sistema immunològic s'està enfortint gràcies a aquestes bazofies, i que allò que no em mata em farà més fort.

Avui ha tocat sushi, i gràcies al cel he trobat un lloc on fan servei a domicili fins les 3 del matí. Ja puc tancar-me a casa fins el dia del judici final.
Ah, me n'oblidava, cabrón tu, tu i tu.

L'he demanat sense pepinillos hòstia!

Ego-jo i altres contes...

Llegint avui a l'autor de Jesucrist era marica i altres contes he observat que hi havia un link que reenviava als milers de lectors del senyor guionista brillant cap al meu cau de merda. Doncs bé, tal i com s'ha anat apuntant darrerament en l'entorn odisfèric, el meu ego ha anat de pet a mirar les estadístiques per veure quin efecte havia provocat aquest link.

El poder de les lletres...

La gràfica parla per si sola....Per tant he decidit que no cal que escrigui res més. A partir d'ara, i per tal de nodrir el meu puto ego li proposaré un tracte al Sr. Domínguez: que em citi de tant en tant, i jo a final de mes li envio alguna meuca/pernil/ampolla-de-licor a casa. Tots hi sortim guanyant!

Les putes curses de cavalls

"Tu apunta't a tot el que surti", em van aconsellar... i per una puta vegada que foto cas d'un consell resulta que el que surt és una invitació per anar a veure les genuines curses de cavalls yankees... bé, en el fons lo de guanyar diners en apostes se'm dóna força bé, així que per què no?

Amics, no ho feu. Bé, sí, si teniu oportunitat aneu-hi. És una injecció de moral i de misantropia tot alhora. En pocs llocs he trobat tanta purrialla humana junta intentant sortir del forat que és la seva vida de merda, apostant els 4 duros que tenen per veure si amb alguns calers més tot és millor. La majoria d'ells eren iaios xinos dels collons que si fossin occidentals ja fotria segles que l'haurien palmat de vells...

També hi abundaven els Homer Simpsons, que l'únic que sabien fer era repetir xisclant el nom del cavall al que havien apostat. Al final sempre acabaven dient el mateix "oh man.. FUUUUU". Veure aquella escòria fa que per més merda que siguis et sentis millor. És més o menys com el fenomen de contrast de l'amiga lletja. Crec inclús que es podrien receptar visites a l'hipòdrom en casos de baixa autoestima.

Tots TOTS els putos jockeys eren sudaques pigmeoides...

P.S. Vaig guanyar 35$ al final. Exactament el que després em vaig gastar en gin-tonics...

Halloween de merda, de pura cepa

Plasca! la zorra fea que vol que li bombin el cul ha arribat

que fot més d'una setmana de la merda del Halloween i ara surto amb això? Doncs sí. És que estava temerós d'escriure al blog perquè volia veure com ho feia perquè els hi agradés més a tots, tal i com dictamina la nova tendència cagonblogger.
Que a casa nostra ja es fan més halloweens que castanyades és un fet. El que passa és que allà es fa la versió més merda de totes: la de fer "por", que acaba sent la que fa pena.
Aquí en canvi, es practica el halloween "josócmésputaquetu", que consisteix en, per un dia, vestir-se més puta que de costum i que ningú pugui dir "mira la puta reputa de la guarra aquella". I ja està. Això és el halloween dels collons. Els nois es disfressen de mamarratxo pujat, per tal de pillar alguna de les reputes, amb un èxit estimat del 20%.

Foto "comiat" abans d'anar a pendre tots pel sac

Sí, és un camioner disfressat de dona

Tu insisteix filla de puta, que acabaràs a urgències amb un desgarrament anal...
(la disfressa de Pare Bukkàkez és to-tal)

No, no et queda bé. Tu ets una puta gorda i vols ensenyar teta, però com que ja et pengen et poses aquesta disfressa de merda que has robat a ta germana de 10 anys. Puta i final.

Odisfera, bressol de líders

Odisfèrics tots. M'acabo de topar amb aquesta noticia.

Pel que sembla el món serà nostre ben aviat, i si ho diu Science m'ho crec.

Qui pot ser més desconfiat que nosaltres? Ningú!

Senyors meus, tots els presents som líders nats. Reclamem el nostre lloc (i el nostre ingrés al compte corrent).

Phactures

Per adonar-se que la seguretat social a casa nostra és un desastre no cal ser una espasa.

Ara bé, la cosa però no sembla tant dolenta quan ets dins el sistema sanitari d'altres països, com m'ha passat a mi ara.

Ahir al vespre, remenant paperassa, vaig trobar una pila de factures que s'enviaran a clients (sic) pacients (sic) usuaris de l'hospital adjacent al campus. La majoria d'elles seran pagades per les assegurances que tingui la gent, però no totes, i aquí comença el drama de no poder pagar l'operació d'apendicitis de turno i acabar al carrer sense casa o morir amb els budells rebentats. Tu tries.

Entre totes les factures n'hi va haver una que em va fer gràcia per lo habitual de la situació i que proposo que n'encertin vostès la quantitat.

Els conceptes de la factura són:

- Ingrés per part, amb epidural, 12 hores 2 infermeres.

- habitació individual 5 dies per la mare, amb cures.

- cures intensives pel nadó, en incubadora, 5 dies.

- material mèdic vari per les coses anteriors.

Au, facin apostes!

Coses deplorables als USA (I) les cases de putes/fraternitats.

Si una cosa em cridava l'atenció i pensava que era tot patranya barata a les pel·lícules yankis eren les famosíssimes fraternitats; llocs on un grupet d'estudiants no novells els hi feia passar putes als estudiants de primer any en venjança per la merda que van empassar-se ells al voler ser admesos.

Digueu-me llord, lent o pepero, però em pensava que ja estaven eradicades. Doncs no! Segueixen en peu! i no només això, sinó que la segregació nois / noies és vigent! Donat que no se m'ha pas acudit acostar-me a una fraternitat masculina (ja sé què hi trobaré a dins: una colla de maricons menjamerdes que no saben viure sense la mama) només m'he interessat per les "sororities" (vocable que pel que sembla defineix les agrupacions de putetes).

Doncs bé, la primera decepció és que les novatades són il·legals a l'estat de Califòrnia amb risc de clausura de l'agrupació. La segona és que tot i que suposadament existeix aquí una sorority famosa per tenir les noies més espectaculars aquestes són altament execrables, vomitives, plenes de cel·lulitis, lletges, amb veu de moc, i que a sobre no paren de repetir les mateixes putes expressions típiques de les pijes americanes, aka "oh my god/gosh", "this is so cool/awesome" i "I don't think this fits in my ass, but try it". Imagineu una casa plena de seguidores de la Britney Spears, amb 25 kg més que la seva ídol, maquillades per les seves pitjors enemigues i tindreu el que és avui dia una fraternitat: Una casa de putes buscones que diuen que estudien però que només saben remenar el seu cul/paner vestint models impossibles. L'avantatge d'aquestes cases és que totes, TOTES, són de fusta... foc amics... foc de matinada...

Pels valents aquí tenen la web de la famosa fraternitat. Si tenen estómac visitin la secció "current members" i "photo gallery".

Tots teniu premi!

Els cagaderos yankees

Dins la meva croada culturitzadora personal, i seguint l'exemple de Raco DC on se'ns mostrava un jinyadero nipó amb tots els gadgets per a la neteja anal, he decidit que he de compartir el malestar que em provoquen els cagaderos yankees. Sí amics, en Muerte té pànic de cagar als USA, i no perquè els remolins girin al revés, això passa a l'altra hemisferi idiotes, sinó per la pròpia construcció dels artilugis. M'explico:

A casa nostra un cagadero standard, casolà o públic consta d'una tassa amb un nivell d'aigua proper als 7-8 cm des de la base del sifò per on desapareixen els nostres estimats petrifaxs. Doncs bé, aquí el nivell d'aigua és perillosament alt, tant que corres el risc de sucar-hi la mà quan vols netejar-te l'ojete. Alerta! que just a sota l'ullera trobarem el que acabem de PARIR, així que si tenim un d'aquells dies descuidats acabarem contactant els ditets amb el cilindrín calentó que flota feliç. I no hi ha cosa que em foti més que lliscar-me la mà per un zurullín. Que per fer això em cago directament a les mans hòstia!

Per aquells curtets a qui costi imaginar-se el que explico, diuen que una imatge val més que mil paraules per tant, zasca!

El gran calvo

No, no parlaré de culs, ni d'ojetes (avui no).

Aprofitant el tirón endogàmic dels músics yankees a l'hora de fer tours pel seu país aquests darrers dies havia de triar entre anar a veure el Bob Dylan a Berkeley pagant 50$ o Moby a San Francisco per 29$. Tenint en compte que Bob Dylan me la pela soberanament vaig decidir anar a veure al pelón del Moby. Pel que m'han dit alguns assistents de l'altre concert, el iaió d'en Dylan no va dir absolutament res a l'entrar ni al sortir, va fer un concert ensopit com sa puta mare morta i va decebre molt en l'hora i quart que va estar a l'escenari.Moby però es mereix un "hòstia que gran el cabró!".

Vaig estar temptat de treure'm la cigala i fotre'm una palla allà al mig, però tenint en compte que estava a la ciutat dels petaculs vaig pensar que era altament perillós i que encara no ha arribat el moment de perdre la meva virginitat analocipotil.

S'ha de dir que el calvet no té un pèl de tonto (juas?). Dels 6 individus que hi havia a l'escenari hi havia 4 dones (violinista jamona, baixista jamona, negraca de 2x2 que si et fot un crit a la cara et tornes ros, i la vocalista/teclista(?) que apart de jamona tenia un morbazo inexplicable que feia que volguessis saltar a l'escenari i follar-te-la allà mateix), i 2 homes (ell i el bateria que entre tanta ferralla no computa com a mascle profecundador).

El concert va durar més de 2 hores i la veritat és que s'ha de dir que fotia temps que no sortia així de content d'un concert. I bla bla bla.

Finances bàsiques

Avui, tal i com suggereix el Sr. KFC faré un plagi d'un d'aquells mails spam que arriben amb la intenció de fer gràcia i el que fan és llàstima. I doncs per què el publico? doncs perquè sóc així d'esplèndid i comparteixo la merda.

Resulta que el senyor Paul McCartney ha d'amoquinar 49 milions de dòlars a la seva exdona per un matrimoni de 5 anys. Fent matemàtiques bàsiques, si suposem que follaven a diari el cost per nit és de prop de 27000$ la nit.

Per altra banda tenim a la Kristen, la puta que l'ex-governador de Novallork Elliot Spitzer va contractar per una nit de sexe guarro per la qual va pagar 4000$.

Si comparem les dues femelles en termes de volutat de copulació arribem a la conclusió que en Paul McCartney és, com a mínim, subnormal idiòtic, ja que es podria haver follat 6 Kristens cada nit pel preu d'una exdona lletja i encara li haurien sobrat calers. Fins aquí el copy/paste. Queixes i altres merdes al bloc del bo del Sr. Josep.

Quina prefereixes arramblar-te?

Diccionari petaculs

Una de les coses que vaig fer abans de venir-me va ser instal·lar-me un diccionari anglès-castellà, castellà-anglès pirata. El que no sabia és que a part de pirata era un diccionari per a petaculs i floretes. Mentre buscava una paraula clau per a les meves discussions filosòfiques m'aparegué això:

Evidentment la paraula que jo buscava era set paraules més abaix... Què serà el següent? Chupi-guay? Com m'he de veure hòstia!

Cafè de merda

No cal ser un lumbrera per saber que el cafè als estats units és una merda. La cosa però es complica quan un company filipí, molt majete ell, em convida a provar un superselecte i exclusiu cafè produït al seu país. El cafè en si encara no el té, li ha de portar no sé qui la setmana que ve, però ja m'ha explicat el selecte procés de maduració del gra, i així a primera vista el cafè se'l veurà ta puta mare, colla de guarros! On s'és vist beure infusions de merda? per molt bo que sigui joder!

El que a mi ara em torba és que algú, en algun moment tindria la brillant idea i seria el primer anormal en provar de fer-ho... Com collons se't passa pel cap torrar merda, fer-ne infusió i BEURE-T'HO??? i després diuen que jo tinc un problema....

Imbècils

Imbècils. No puc dir res més. La noticia m'ha superat.