Un gintònic i 200 dB per obviar el puto mundial

Oferta Laboral

S'ofereix vacant de bufó il·lús a mitja jornada, preferiblement dona, en torn de tarda-nit, en important empresa del sector de l'odi.
Les tasques bàsiques del càrrec consistiran en la creació d'un món paral·lel de fantasia i amor que serveixi de plataforma de generació d'odi per la resta de membres de l'empresa. Els requeriments mínims de la candidata són: nivell 95C o superior, metxes rosses, facilitat per la rèplica absurda i tendències egocèntriques. Es valorarà positivament qualsevol experiència prèvia en altres esferes tipus blogville, o merda similar. La retribució salarial, en forma de lleterades i lefa seca, serà variable en funció de l'experiència i odiabilitat de la candidata. Trabolos i altres bestioles abstenir-se.

Candidates ideals:

Odisfera S.L. generant empleu en temps de crisi

La regla

Com a bon doctor servidor de vostès va haver d'estudiar llargues hores, normalment de nit, per tal d'assimilar infinitat de dades i característiques físico-químiques de l'organisme. Ja en aquells anys llunyans hi havia fenòmens que em fascinaven: les malformacions congènites, les extirpacions de membres i entre tots aquests fenòmens inexplicables em fascinava d'allò més la menstruació.Com deia aquell savi: "no et refiïs mai d'un animal que sagna durant tres dies (o més) i no mor". Ah, la menstruació. És el tot del pensament femení. Fixin-se que durant els anys reglosos (entre 13 i 48 pam més pam menys) les dones són allò que s'anomena una tocada de collons constant. Que si avui ni em miris que estic ovulant, que si avui estic tendreta perquè m'ha de baixar, que si ara no em toquis que estic bruta per dins... la qüestió és canviar d'humor més freqüentment que de calces. Ho sento però uns fenòmens que no es poden explicar amb analítiques i que només depenen del "com es troba avui" no em semblen motius suficients perquè les dones puguin eximir responsabilitats en cap sentit. Que per alguna cosa es van inventar els opiacis. A partir d'ara, dones del món, si us fa mal, pastilleta, i si és cosa de l'estat d'ànim no cal que ningú més sàpiga que esteu per tancar.

Espanya sempre donant pel sac

Noticia extreta de la premsa:

"Larissa Riquelme, la modelo paraguaya que prometió quedarse en cueros para el público de su país si su selección lograba derrotar a España, lloró ayer como una niña tras la victoria del combinado de Del Bosque. La exuberante joven presenció el partido junto a los hinchas paraguayos, que se vieron embaucados por la decepción cuando Villa envió el balón al fondo de la portería de Justo Villar. Total, que no habrá desnudo."

Fins i tot en això han de donar pel sac els espanyols...

Cultura popular

Veritats com punys.

Com a "avanssadilla" i per crear expectació diré que un forat còsmic en l'espai-temps del facebook m'ha permès robar 6 instantànies que, tot i que mostren un gremlin com a temàtica principal, permeten entendre moltes altres coses sobre la imbecilitat humana... i fins aquí puc llegir. No pateixin, si moro sense publicar-les hi ha 2 persones més que les tenen i que si cal les faran públiques...

El dia de la teta

Per iniciativa del fill de puta del senyor gerent, que com a bon professional estruja al proletariat odisfèric, aquí els porto les meves aportacions al Dia de la Teta.
Com que sé que són gent soferta els ofereixo els dos extrems. El ying i el yang del mamellam. L'aposta doble. EL TOT O EL RES!

En plena feina de supressió mamària

Resultat final de la intervenció

Aquí tenen el "Grand Teton". No, no és el de la foto, és un parc nacional d'aquí els Estats Units, ignorants fills de puta.

Videojocs i llibertat

Avui facilet, quatre imatges i va que xuta... (fins i tot els videojocs comencen a donar-nos la llibertat de fer el que la gent mereix).

El peregrinatge petacul

Avui he ampliat el meu repertori de "Horror Moments" amb la contemplació de la "Pride Parade" de San Francisco. Antigament era la Gay Parade, però clar, discriminava als transsexuals... pobres... en definitiva, una puta merda a l'alçada dels participants. "Per què hi ha anat, Dr.?" preguntarà algun espavilat/da sense cervell. Doncs simplement perquè tinc una malaltissa afició a la contemplació d'allò abominable. Punt.

La desfilada dels perd-oli i les camioneres trascendia per un puto únic carrer, tipus Diagonal de Barcelona, ideal per fer unes passades amb alguns dels F-117 retirats, que així farien algun servei... La nota més hortera del recital petaculs ha estat veure com dos cotxes descapotables portaven els backstreetboys, els quals farien un "concert" per l'audiència gayer. Els xiscles histèrics, els "OH MY GOD IT'S YOUUU" de les putes de més de 30 anyets han aconseguit que avui hagi incrementat la meva misantropia tres punts. Gràcies...

No, no sou angelets, sou MARICONS!

Mujeres Desesperadas

Cada dia me n'adono més de la gran quantitat de dones que, sota la bandera de l'alliberament femení, llueixen la seva desesperació i ànsia en diferents aspectes. Aquestes dones, mares en la majoria de casos, anhelen, frisen, es toquen per poder arribar a ser:

- Dona de més de 40 anys que vol follar-se jovenets: Ai aquestes... són les que es vesteixen com les filles adolescents i acostumen a tenir trastorns a la vista que fa que es vegin bé amb aquestes pintes. Són les que fan servir frases com "el que jo et podria ensenyar", "cap joveneta et farà el que jo et faré" o la mítica "l'experiència és un grau" per tal d'engatussar a qualsevol pobre ninyato que en cas de caure a la trampa veurà que l'experiència és un grau de pelleringa fofa mesurable amb cinta mètrica.

- Dona/mare que vol treure l'artista que porta dins: quantes dones coneixen vostès que un cop parides han decidit que volien pintar, esculpir, escriure?... perquè de jovenetes ho feien molt bé, tant, que fins i tot la iaia els ho deia. Aquestes solen no ser dones desesperades sinó dones frustrades de la vida, que veuen que parir un gremlin no els garanteix projectar els seus somnis truncats fent que les pobres bèsties facin el que elles no van tenir collons de fer (o no tenien puta idea de com fer-ho).

- Dona que vol demostrar que sola viu millor: contra més fanfarronegi de lo bé que viu sola més patètica és la seva situació quan tanca la porta darrera els tacons i més llàgrimes i alcohol hi ha pel mig. Solen caure també en la categoria de voler-se follar jovenets, pensant-se que això els durà la felicitat, però només les alliberades de fills acostumen a culminar aquesta il·lusió fent servir el seu cau per practicar la pedofília adolescent.

- Dona/jefa amb molt d'estrès: en realitat tot l'estrès se'l provoquen elles mateixes dins el seu cap de tarada mental. Els agrada pensar que "viuen al límit" intentant fer creure a la resta del món que la seva vida és un tren desbocat. Les podran identificar fàcilment per la histèria crònica que porten a sobre, lo malament que mengen, lo molt que fumen, i la vestimenta d'executiva sense estil ni gust que les acompanya dia i nit.

Aquestes quatre tipologies són les majoritàries. N'hi ha més, moltes més! però per avui ja en tenen prou de cultura patetico-femenina... i recordin, siguin de la classe que siguin, totes putes.

Coses quasi-impossibles.

- Esternudar amb els ulls oberts.
- Anar a pixar i no fotre una escopinada i/o no tirar-se un pet.
- Llepar-se el colze.
- No pixar quan es caga, encara que s'hagi pixat menys d'un minut abans.
- Prendre's la Noa seriosament.
- Autofel·lar-se la polla.

Segueixin, que avui estic espès...

Avís a la població

Avui m'he topat amb l'avís d'aquest noi tant espavilat. Ens avisa als ciutadans de Califòrnia sobre un terratrèmol de magnitud 9.2 per l'11 de Setembre d'enguany. Per sort el cau on sóc és irreductible...

Àngel caigut

Les fèmines de més de 25 anys potser recordaran al fill de puta del Kirk Cameron per les moltes merdes televisives que va fer com a adolescent "guai" i "guapo". Potser alguna inclús tenia pòsters seus penjats a l'habitació que van servir per inspirar les seves primeres masturbacions d'adolescència (i ara no em vinguin amb que les dones no es rasquen la figa perquè ningú s'ho creu, i recordin que TP). Si algun maricón també ho feia li prego s'abstingui de comentar-ho.

Doncs bé, emulant al tap de bassa del Tom Cruise, que va endrogar-se massa i ara veu ciència per totes bandes, el cabró d'en Kirk s'ha fet pastoret evangelista i fa un programa televisiu on (des de dins un casino de Las Vegas) intenta convèncer a la gent del carrer de que segueixi els passos de jejús (sisi, amb doble J i minúscola). L'acompanya un altre fill de puta amb bigoti que respon a tot el que la gent diu amb una cita de la bíblia, que no entén ni ell, però que és profunda com el cul del Goatse. Ahir vaig contemplar aquest esperpèntic, i alhora encisador programa durant 14 minuts i 25 segons, moment en el que la retina se'm va despendre i vaig haver d'autooperar-me d'urgència. Els deixo la web del programa perquè tots vostès, ànimes descarriades, vegin la llum que els porta en Kirky. Al·leluia!

I en veritat us dic, que follar-se a 3 adolescents alhora no dóna tant de gustet com creieu...

Nota: Aquest escrit ha estat produït i publicat en hores de feina. La retribució rebuda durant aquestes hores de feina ha sortit directament de la seva butxaca en forma de IRPF. Consideri aquest escrit com a contribució dels seus impostos. "Your tax dolars at work !"

De OK a KO

Vivint a cal yankee es senten merdes mil pel carrer, sobretot provinents de la escòria sudamericana. Fa anys ho van catalogar com "Spanglish". És el que hi ha. S'accepta, es degolla algun paioponi de tant en tant per fer passar les tendències homicides i ja està.

Ara, que aquesta merda la rebi jo en format text per la gentussa que resideix a la península ibèrica quan parlen en català o castellà m'irrita sobremanera. Que la gent respongui "OK", que afegeixi paraulotes com "cool", "you know", o que t'enviïn "kissets" o et diguin que et faran una "call", o que tal cosa és "funky groove" és simplement abominable. En tema moda millor no entrar, perquè el modus vivendi dels maricons és absorbir i acumular el màxim de paraulotes anglosaxones, començant pels "jeans" i acabant amb la roba d'estil "vintage" que ja no és "trendy" (o sí, qui sap).

Tot això dels anglomerdosismes ja s'ha dit aquí, aquí i aquí. Ja sé que cap link porta enlloc, però a que s'han fet unes "risas" llegint les pàgines que he posat?...

El que realment em torba ja no són els anglosamerdes que quatre imbècils fan servir en el seu dia a dia. El que em preocupa són les paraules i expressions de moda que s'incrusten al nostre lèxic. Aquí inicio una llista breu de termes/expressions que vostès segurament fan servir i que són altament hostiables i odiables (les expressions i vostès, evidentment):

- "A l'igual". Què vol dir això? És una frase-crossa que va bé tant per afirmar com per negar? Si vostè la fa servir expliqui'ns-ho, que un cop ens quedi clar l'ajusticiarem com es mereix.

- "Sats?". Final de frase típic de ninyates pijomerdes que no saben acabar sense una entonació creixent. S'excusen dient que així capten l'atenció dels interlocutors, tot i que el que realment volen dir és "t'agraden les meves tetes noves?" (dedicat a la zorrilla de la Fórmula 1 de TV3).

- "Uala". Expressió de sorpresa per antonomàsia que fa servir el mateix tipus de xusma que diu "Sats?".

- "Chachi". Qui ho diu encara viu als 80, i t'ho ha de fer saber. Eutanàsia per pietat.

- "Tu lo flipas". Si s'empra en un diàleg de quinquis passarà desapercebut. Ara bé, si aquesta combinació de tres paraules la sent vostè en una conversa en català és provable que necessiti assistència ornitolaringològica urgent.

- "Tope". Ah! quants anys fa que va aparèixer el "tope"... i encara perdura. I el nombre de fills de puta que el fan servir va en augment.

- Diminutius demencials tipus "facu", "finde", "ferrocatas", "guarde" o "uni". Fet servir per gentussa mandrosa que no sap ni acabar una puta paraula. A tots ells els desitjo que la mort els depari una lenta i dolorosa agonia.

- "Mogollón" o "Tela" per expressar quantitats grans d'alguna cosa.

- "Fuà". Sinònim més garrulo encara de la forma "Uala".

De les expressions castellanes al final de la frase no en parlaré. A hores d'ara ja suposo que tots vostès saben que aquesta actitud denota, inequivocament, una manca de vocabulari i de classe propi de les classes més baixes, culturalment parlant.

I ara vagin a flagel·lar-se, que pocs de vostès estaran lliures de culpa avui.

Què pinta la Maria Lapiedra aquí? Res, però a que se la follarien?

Miserable

Miserable: adj i m i f Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, vilesa.

Avui m'han dit miserable. Fins ara m'havien catalogat de mil maneres, però mai havien fet servir la paraula miserable. I trobo que ja era hora de que estigués a la col·lecció, ben a prop de cabró o fill de puta. Ep! que tot això ho diu la gent, que jo de mi mateix tinc una opinió excel·lent!

No negaré però que haver llegit "miserable" m'ha encantat i m'ha despertat un somriure pervers, més que res perquè m'ha demostrat que no he perdut el meu do de tocar els collons allà on més molesta.

Glòria a mi !

Buh!

Sincerant-me...

Fa dies que necessito obrir-me a vosaltres. Explicar-vos que en realitat no sóc tant cruel com vull fer-vos creure amb les meves imatges i els meus escrits. En realitat ploro escoltant Vivaldi i trobo que l'arc de Sant Martí és un regal. Crec que cada dia és un nou començar, i m'aixeco amb l'esperança de que trobaré allò que em manca: l'amistat... He viscut molt de temps tancat en mi mateix, intentant evitar el que m'envoltava i fent creure a la gent que tot anava bé. Però els mentia a ells i sobretot a mi. Avui m'he alliberat després d'haver vist un powerpoint on deia que la vida és un conjunt de pedres dins una ampolla de vidre de colors. Flueixo, com un riu de muntanya, ple de vitalitat. I somric com un nen pel carrer, dient bon dia als esquirols. Avui he renascut, i sento que l'energia del meu darrer viatge a la Natura, envoltat d'arbres mil·lenaris m'ha servit per adonar-me que havia de compartir tot això amb vosaltres.

Nah, en realitat tota aquesta merda que he escrit a dalt és per enfotre-me'n dels darrers posts de la Noa, que darrerament es pensa que és una Xaman de la espiritualitat pel fet d'haver vist quatre moros tocant la flauta. I encara té collons de voler alliçonar al personal. Ja que jo sóc lluny demano ara i aquí que algú li foti un pollasso a la cara JA!