Com passa el temps...

Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú.

Recepta de coca de Sant Joan

Ingredients:

- 2 dotzenes de paioponis

- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)

- una branqueta de curtdegambalisme.

- roses per a la decoració.

- un tren.

Preparació:

Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !

Després d'escriure això me n'he adonat que la senyoreta llesca també ha recordat la efemèride... em començo a preocupar...

Vagin a la merda uns dies fillsedeputa !

He estat convidat al casament de la filla del meu major proveïdor d'òrgans interns de contraban. Donat que en el món occidental això del tràfic d'òrgans està mal vist m'he vist forçat a fer tractes amb gent d'altres regions del planeta, així que haver d'honrar la cerimònia de torn em suposa desplaçar-me a la Xina per un període que no els importa. Per respecte al meu proveïdor i al seu pare, amb qui ja feia tractes quan encara era viu, no vaig refutar la invitació, i ja posats procuraré gaudir dels exquisits plats que espero trobar pel mig dels Hutongs, aka menjarenpalsquenosapsquèés. El meu proveidor també m'ha promès un tour per l'inframón del país a diferents ciutats que tampoc els importa. Preguin perquè no trobi un Mogwai en alguna botiga perduda...

Li he dit que res de cordes Dr. Muerte...

com passa el temps...

Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú. En moments així me n'adono de com de ràpid passa el temps...

Recepta de coca de Sant Joan

Ingredients:
- 2 dotzenes de paioponis
- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)
- una branqueta de curtdegambalisme.
- roses per a la decoració.
- un tren.

Preparació:
Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !

Ah... el temps.. passa tant depressa el filldeputa...

El meu cosí Andreu

Sé que a cap de vostès els interessa però tinc un cosí que es diu Andreu que és la ovella negra de la família. Té 42 anys i encara diu que estudia "Enginyeria Agronàutica" a la UPC, tot i que li hem repetit mil vegades que això no existeix. Diu que un dia serà famós per conrear un pepino cogombre que volarà a MACH 2.83, i que servirà per emportar-se ben lluny els mals pensaments i l'odi del món. Infeliç...

També li agrada navegar quan hi ha força 5 o superior, és molt valent ell! El pobre està esperant que li facin una entrevista a Radio Comarruga. Els posaria una foto aquí, però és que quan rebo algun correu on hi ha un arxiu adjunt amb una foto seva l'ordinador crema la memòria RAM per seguretat. Deu ser que el meu PC és un monstre...

P.S. si no entenen res d'aquesta entrada no pateixin, és un jiji-jaja, o com diria aquell, un inside-joke...

Nova tècnica pagafanta?

Fills de puta tots, putes directament la resta: començo a preocupar-me al veure que hi ha gent que m'envia vídeos com el que aquí els deixo tot intentant compartir la seva filosofia de la vida.

Mirat a la lleugera (amb 1 minut els sobra per fer-se'n a la idea) sembla un recull de maricons retardats que més que pagafantes s'han convertit ja en una diana mòbil per franc tiradors com jo. Si s'analitza amb una mica més de detall però, es podria pensar que aquesta colla de fillsdeputa potser estan desenvolupant una nova tècnica d'aproximació a les femelles per enclotar-les basat en la paraula maca (cosa que no m'estranyaria veient el posat i els talents visuals de tots ells). Serà que encara ara, en ple segle XXI, quatre paraules belles encara aconsegueixen l'efecte xoxopepsicola? Opinin cabrons, que és un tema tant complex que em saturo, i a més he d'anar a esquarterar qui m'ha enviat el vídeo en qüestió...

Cal saber-ho

Ara confessin fillsdeputa. Quants de vostès han llegit el text abans de fixar-se en la foto? Quants petaculs corren per la sala?

Putes legals o la demostració de la meva teoria

Acabo de trobar una web on paios amb pasta (aka sugar daddies) es poden posar en contacte amb jovenetes amb dificultats econòmiques per "quedar" i "passar una bona estona", a canvi de que les "mimin" i les "consenteixin economicament". Aquesta web, totalment legal, oberta i que la doble moral americana aprova és la mostra evident que si tens calers de putes te'n sobren. Mirin la web mirin, els anuncis que van passant són realment espaterrants, i l'slogan "where romance meets finance" és digne d'un premi tramuntana.

Potser que li passi el link a la puta nazi per quan li foti la patada al gavatxo pagafantes.
Totes putes.

15 de maig, dia de la Noa

Fa temps que abans d'anar a dormir escric un diari, avui us deixo el que vaig escriure ahir i que explica què vaig fer. Espero que us agradi:

Quan m'he llevat feia molt de sol, massa pel meu gust. A mi m'agrada la foscor i la pluja, així que no he pogut evitar posar-me a plorar mentre el sol em cremava les còrnies.

Un cop m'he refet m'he maquillat per intentar dissimular que els anys passen i que encara que digui que tinc l'esperit de 20 anys en realitat em sento una iaia xoxa. I he tornat a plorar... He vestit a la meva filla, sort en tinc d'ella que em diu coses maques com "calla collons que no tens ni puta idea mama" o "que no em surt de la fava joder !".. sé que m'ho diu amb carinyo i que en el fons això de que un dia em clavarà unes tisores als ulls només ho diu per veure on estan els límits... ho vaig llegir en un llibre d'autoajuda bonissim!

Després d'esmorzar polenta i brots d'alfalfa amb llet de soja he dut ma filla a la guarderia. M'he posat a plorar pensant en que la meva filla es farà gran i un dia deixarà de dir-me "marxa mama que no fots una de bona" quan la porti a l'escola. He plorat, però ella no m'ha vist. Un cop a la feina m'he pres buit (o vuit mai ho sé) cafès avui... total com que em paguen per fer la papallona suposo que avui he complert amb escreix, xerrant amb aquell i l'altre (sempre nois eh? que jo no sóc bollera).

A la tarda m'he escaquejat de la feina per anar-me'n a comprar xurros i un parell de sabates que no necessitava però que m'han fet gràcia. Total, només m'han fet pagar 200 € i he pensat "mira, com aquells 200€ del caixer.. quines rises em vaig fer amb els comentaris que em van fer al blog". Quan he tornat a la feina ja no hi quedava ningú. M'he trobat una nota a la taula que posava "que no torni a passar !", i la veritat és que no ho entenc, perquè entre el jefe i jo no ha passat res (tot i que ell voldria eh? que jo ho sé que sóc supermona i superatractiva pels homes).

Avui per sopar he menjat dues pastanagues, un bol de tofu amb julivert en aigua calenta i un got de llet de soja, i començo a notar els efectes... pel matí cago en forma de plasta orgànica que m'estic plantejant de fer servir com adob pels geranis del jardí. De gran vull ser jardinera... i pintora... i escultora i tenir un camió vermell com el dels bombers. Després de sopar he llegit els blogs dels meus amics. En un parlaven de polles de mig metre ficades en culs de dones que feien cara de contentes, en l'altre es cagaven en els fatxes espanyolistes, i en un tercer deien que totes les dones som unes putes. M'agraden aquests blogs perquè els tres tenen raó i m'omplen de coneixement. Com que avui ha sigut un bon dia i només he plorat dotze vegades pensant en el patiment de les tomates quan les restreguem al pa he tingut la força suficient per entrar al blog d'aquella que té un gat al perfil. M'agradaria tant ser com ella que de la ràbia normalment m'ensorro en un forat de solituT i l'enveja fa que em deprimeixi i vulgui que plogui durant dues setmanes seguides. M'agrada tant la pluja... tant de bo les gotes d'aigua em donessin el seu talent .. ara ploro, per variar.

I ja està. Va, comenteu-me, que si no em comenteu tancaré el blog PER SEMPRE i ploraré per vintena vegada i no he anat al Dia a comprar clínecs.

La genètica nazi segueix ben viva al Brazil

L'èxode de nazis cap al Brazil és un d'aquells fenòmens que s'ha vestit tant de mite que la gent gairebé ja no s'ho creu. Però no s'equivoquin, de iaios que van anihilar jueus dels collons n'està ple a sudamèrica. I la majoria viuen en comunitats totalment alemanyes on, com a molt i poc sovint, un dels descendents dels iaios aquests s'ha aparellat amb una chomba negrota d'allà. La majoria procrea de forma endogàmica dins la comunitat nazi, donant lloc a brasileirus tipus Xuxa, rossos, alts i amb cognoms tipus Shroffmainsteiner.
Per atzars de la vida un francès idiota que corre per aquí està temporalment aparellat amb una d'aquestes larves del nazisme. Ella, joveneta egoista ortorèxica ignorant com poques, es dedica a intentar demostrar al món tot el que sap, a la seva tendra edat. No cal dir que tot el seu entorn ja l'ha clitxat i que cada cop més està esdevenint la titella del grup, la diana de les burles que al ser tant curta de mires ni tan sols ben venir. Graciosissim tot plegat.
Doncs bé, aquesta toia ha demostrat la genètica dominant que duu a les venes. Fa poc els progenitors del francès idiota van venir a visitar-los i suposadament s'allotjaven amb ells en un cubicle d'uns 30 metres quadrats, si arriba. Donat que el pare és diabètic sever l'home no pot fer grans esforços i a més no parla ni gota d'anglès. Què faria una persona amb sentiments? "L'ajudaria i estaria per ell". Això seria el més humà i socialment correcte. La larva-nazi ortorèxica (que professa un odi visible per tothom qui no practiqui algun esport i mengi com li surti dels collons) va aconseguir però que en més d'una ocasió, i al·legant que els pares del gavatxot arribaven tard a casa (el dia que més tard van arribar, segons la pròpia nazi van ser les 00:10) dormissin al carrer dins el cotxe de lloguer, perquè ella havia de descansar i no és correcte que la gent arribi tan tard. Amb dos collons! La guinda va ser deixar-los dormint a l'aeroport el dia de tornada, amb la insulina en mal estat, encostipats i amb dècimes per haver dormit al cotxe diversos dies i davant d'un suposat grup d'amistat etzibar "Si no han sabut espavilar-se a l'aeroport potser és hora que aprenguin la lliçó dormint al terra de la terminal...".
D'aquesta entendridora experiència en trec unes quantes conclusions.

- No tot està perdut. Encara hi ha nazis autèntics.
- Més els val no haver de necessitar ajuda si es troben en dificultats a les zones nazis del Brazil i no són rossos.
- La puta aquesta mereix que algú li comenti la veritat absoluta, aka lo puta que és.

- El gavatxo és un pagafantes que ha venut els seus pares per una naneta sense tetes, nas gegant i trastorns alimentaris severs, que li fotrà una patada al cul en menys de mig any. Bravo imbècil !

Ja voldria la tòtila ser com aquesta...

Esclaves xinorris

No s'emocionin ni es posin morcillons. No penso parlar sobre adolescents orientals lligades i patint mentre els hi encetrillen una xurra pel seu cony no depilat. D'això ja en saben molt, potser massa, i a sobre això és al Japó fills de puta ignorants!

El clàssic tsunami japonès.

Fa cosa d'un mes que per collons em van encasquetat una xinorri estudiant de tercer perquè "aprengui de mi". Fins a dia d'avui m'havia escaquejat de puta mare d'aquest tipus de tasques "docents" tot i els oferiments mensuals, excusant-me dient que el que faig no ho pot fer ningú més, cosa que és falsa perquè fer de carnisser metge ho pot fer qualsevol simi. Ara però ja no he pogut seguir vivint del cuento i des de fa poc tinc una xineta tirant a lletja enganxada al cul dos dies per setmana fins que aprengui a funcionar i sobretot a fer-me bé la feina ella sola. Potser en el fons inclús em servirà per gratar-me encara més els ous obtenint el mateix rendiment. O potser uns pares es preguntarà d'aquí uns mesos on pot estar la seva filla. El temps ens ho dirà...

Aclariment, NO melafo, tot i aplicar la llei "ninguna mujer es fea por donde mea".

Cacalunya

Que les coses a Cacalunya estan fotudes i podrides no és novetat. Vostès que ho ensumen a diari ho deuen saber millor que no pas jo. Només cal obrir un diari o engegar la televisió per adonar-se'n de que la merda abunda i que la llista de coses a canviar tendeix a l'infinit.
Visitar Cacalunya com vaig fer ara fa cosa d'uns dies, i durant massa suficient temps em reafirma en la fugida de rata que vaig fotre fa temps.
Vist des de lluny no tot és merdós però. Alguna situació, alguna conversa es salva, com el sopar que va muntar-se un d'aquells dies en els que 4 odisfèrics ens vam reunir per despotricar de tots vostès, d'elles més que d'ells no pateixin. No diré noms perquè els altres tres són tant tifes que van demanar discreció. I jo que sóc molt respectuós no diré res, em callaré com fan els bons gerents i no diré ni txisky, ni tan sols se m'escaparà una llufa de qui van poder ser. Suposo que a hores d'ara ja se n'hauran adonat de que el "ei, ara vinc que vaig a buscar tabac" era per fer unes rises i perquè paguessin entre 3 enlloc d'entre 4. És que comprendran que amb un canvi euro/dolar a 1,40 la cosa no està per anar malgastant calers.

Totes les que m'esperàveu feu-vos fotre, que se us dona molt bé.

Tot és una merda...

... però compte! que hi ha merdes i merdes!

I potser va sent hora que comencem a ser una mica més rigorosos. En un país tant escatològic com Cacalunya em sorprèn que a la hora d'etiquetar les qualitats negatives de les coses ens limitem a un trist "és una (puta) merda" o el més suau "és un cagarro". Senyors i putarraques, que es noti que en sabem del tema collons! Proposo que a partir d'avui mateix s'implanti la "Escala de Bristol" en les nostres converses diàries. D'aquesta manera la informació serà més complerta i acurada. Si l'Scandinavian Journal of Gastroenterology ho publicava al 1997 cal fer-ne una nova versió al 2011.

Exemples pràctics en converses quotidianes de bar:

- Ai la puta, quins collons que tenen al govern valencià per prohibir TV3.

- Si noi, és una gran merda tipus 7.

- L'altre dia vaig haver d'agafar rodalies per anar a Vilanova i el tren es va parar 2 hores sense motiu al mig d'un túnel.

- Uf rodalies... són una merda tipus 1.

- Ahir vaig menjar calçots i em noto la panxa una mica regirada.

- Tranquil, aviat fotràs una cagada tipus 4 i et quedaràs nou.

Em diran vostès que amb un simple afegitó no queda tot molt més clar? Aprofitin aquesta oportunitat per ser més cultes senyors meus. Emprin la Escala de Bristol sempre que puguin, i veuran com el món els ho agrairà.

Toqueu-me els collons i disfruteu molt !

Avui a l'obrir la web en "català" de El Periódico de Cacalunya els meus ulls han gairebé explotat al veure un anunci ben centrat on hi deia "Disfruteu gratis dels nostres continguts exclusius". Com bé haurien de saber tots vostès, fills de puta, el verb "disfrutar" i tota la seva conjugació em provoquen una reacció al·lèrgica particularment forta. Doncs bé, he escrit als responsables de la web per tal de saber el per què de la repetida incorrecció en un mitjà que fa bandera i fa ressò de la seva edició en català. La seva resposta m'ha encès el pàncrees al dir-me que tot i que disfrutar "encara no és un terme normatiu" està "admès com a llicència pels llibres d'estil dels principals mitjans de comunicació en català". Després em venia la moto de que amb accions com aquesta es reflecteix l'ús real de la llengua i que en certs casos s'arriben a incloure aquests termes no regulats per tal d'ampliar el Diccionari de la llengua catalana.
Amb dos collons ! Com si un puto llibre d'estil propi fos una normativa ! Si fins i tot el puto corrector del google marca disfrutar, i mira que és pèssim el collons de corrector !!!
Evidentment ja li he contestat comentant-li que si tal és la seva missió de reflectir l'ús real de la llengua que incloguin "bueno", o "tenir que", que són tant o més emprats i reals que "disfrutar". Ara només espero que em respongui un simple "aquests dos els tenim falti a la colec del llibre d'estil". Senyors meus, si ni els mitjans suposadament de casa fan ús de la normativa i es relaxen amb llicències estem ben arreglats.
Des de demà tinc més temps lliure al haver de consultar un diari menys.

La fi del món

Avui, en una d'aquelles xerrades que s'ofereixen aquí, la seu de les ments pensants, aquí on s'apilotonen els premis Nobel com si fossin cagarades als pipicans, he vist la fi del món, i l'he vist propera. Escagallonin-se, perquè la cosa és seriosa i pinta malament.

En una sala plena a vessar, on s'exposaven teories i noves troballes que vostès poc que podrien entendre per les seves limitacions, i mentre seia a la darrera fila amb el meu donut de torn, m'he adonat que més del 95% dels assistents eren putos xinorris. Fins i tot el que xerrava i fotia la pallissa sobre aplicacions nanopiezoelectròptiques era un groc dels collons. Senyors meus, el món està fotut, cardat i per postres en menys de 5 anys estarà governat íntegrament i exclusiva per paios que es podrien menjar les seves mascotes crues. Tot aquesta amenaça de que aviat la Xina tal, la Xina pasqual fot segles que la sento, però aquesta tarda m'he adonat que la profecia ja s'ha acomplert i la he notat, gairebé com si un gran falus em rebentés l'ujet. Aprofitin els seus darrers dies de llibertat occidental, perquè els cabrons ja són aquí, i s'ho estan menjant tot com si fossin una puta plaga de llagostes.

Deures per pujar nota: aquí tenen la pàgina del grup de recerca del paio que es desvivia explicant la seva merda personal. Comptin els occidentals que hi ha. Noti's que irònicament aquest grup de recerca està ubicat a Atlanta, terra de naixement d'una cosa tan yankee com la Coca-Cola. Ya estan aquí....

I ara què?

La noticia que m'ha cridat l'atenció avui als mitjans de Cacalunya és el fet que Buenafuente hagi rebutjat un guardó al millor presentador concedit per FHM, alegant que aquests mateixos premis consideraven Pablo Motos com a pitjor comediant i en Buenafuente s'ha solidaritzat amb en Pablitoclavóunclavito. La noticia a mi sincerament ni tan sols em sembla noticia però m'ha creuat un pensament pel cervell... "Què faran o pensaran ara tots els llepaculs d'en Buenafuente, guionistes wannabe i ments pseudo-pensants que corrien per aquí i que carregaven contra Pablo Motos?". En paraules d'un savi... serà avui el dia en que tots ells "redescobriran el geni del presentador de Cuatro" ?

Facin apostes!