Tornar a "casa" per Nadal... els meus collons !

Taxi ! Pago oralment !

Ara que ja han passat uns quants dies des que vaig poder fotre el camp de Cacalunya amb llàgrimes als ulls, d'alegria clar, puc fer una crònica més objectiva i menys visceral de la visita nadalenca a "casa". Com que sóc pràctic i sé que no els agrada que els fotin la tabarra amb textos llargs, pesats i feixugs com els del Sr. Valero faré una llista de punts que anomenaré: "Per què Barcelona i rodalies són una puta merda, primera part".

- La poca educació que quedava en els natius i forans s'ha perdut completament. Viuen vostès envoltats de micos amb DNI que es regeixen per les màximes del "jo primer" i el "marica l'últim".

- Els llocs i la gent fan pudor. Deu ser la manca d'hàbit en la higiene personal o el fet que la gent i les bestioles es pixin i caguin pel carrer. Fascinant, tot i que això diria que sempre ha passat i ara és quan me n'adono.

- El tòpic de "menjar mediterrani bo" se'l poden fotre pel cul. Ben difícil és trobar un lloc on es mengi bé (fora de casa s'entén) i que no provoqui cagaleras per l'ús d'olis i condiments de qualitat dubtosa. Del preu de les coses en parlo en el següent punt.

- Els enganyen amb els preus senyors, i de molt. I vostès, fillsdeputa, o no se n'adonen o arronsen les espatlles. Haurien de cremar bars, restaurants, fleques, botigues de roba i sabateries, estancs, benzineres (sobretot benzineres) i tot els llocs on es pugui fer una transacció comercial. No he trobat ni un sol lloc on el preu m'hagi semblat correcte. CAP NI UN FILLSDEPUTA !

- La televisió fa cagar. No haver viscut el salt progressiu a la TDT ha fet que m'hagin rebentat a la cara una pila de canals llardosos que encara ara em provoquen malsons. De les cadenes "de tota la vida" no se'n salva cap tampoc, la teletrès sobretot. Tant puto barça i messi i sa puta mare hòstia. Que els presentadors i pseudoactors semblen sortits del puto barri chavacano i ni saben parlar collons!

Deixaré alguna cosa per la part 2. I ara si tenen collons i ganes em refuten algun dels punts amb aquell orgull ferit dels catalans merdosos i em diuen allò de "però tu als estats units no pots menjar pamtumaca amb pernil".

La edat del pavu

Fills de puta, demà passat comença el meu pont de 4 dies en el que la idea és afartar-se de pavu (aka gall d'indi pels finolis) acompanyat d'altres queviures i beviures d'alt contingut calòric i colesteròlic. Com que sóc un filldeputa adorable he estat convidat a no una ni dues, sinó a cinc celebracions d'aquest tipus, decantant-me obviament per aquella amb major contingut de tiesbones.
Per altra banda divendres comencen les rebaixes conegudes com a "Black Friday", i que jo anomeno les "you-you whassup nigga bro Friday" per fer-ho més festiu i acurat. Espero ventilar-me una bona quantitat de dolarTs en merdes innecessàries tipus thinkgeek.com i similarTs abans que aquesta merda econòmica col·lapsi i em trobi amb uns grapat de Franklins que només serviran per eixugar-me el cul, i de moment per a això ja tinc les butlletes electorals que van arribar AHIR dilluns 21-N.
Pensaré en vostès (mentida) mentre em grato els collons a dues mans i faig la meva marató-sprint de fartaneres pre-nadalenques.
Que els follin !

P.D. Entrada número 200 del blog. Felicitin-me cabrons.

Sóc l'1%

En aquests temps que corren, on les manifestacions de perroflautes abunden, on la "societat del benestar" es trenca en engrunes de merda i cada dia surten al diari l'augment en les dades d'atur i pobresa al primer món és el moment de cridar ben alt: "Que us follin a tots cabrons", en nom del famós 1%.

Sí fillsdeputa, servidor és part de l'1%, com també ho seran alguns dels que llegiran aquestes línies de merda. En el fons, no és gaire difícil caure dins aquest 1% a nivell mundial, tenint en compte que milers de milions de persones reben zero o pràcticament zero calers al llarg de l'any.

Si bé és cert que els de dalt de tot són uns grandissims fillsdeputa i que la majoria tenen el que tenen arran de robar a moltissima gent també s'hauria de veure el que haurien fet tots els que ara es queixen com nenes si haguessin tingut la mateixa oportunitat de fotre mà al calaix. Que és molt bonic ser solidari i agermanar-se amb qui calgui per fer soroll però segur que la solidaritat se la endinyarien al cul del veï si tinguessin (ep, he dit tinguessin, no pas el-banc-em-va-concedir-la-hipoteca) propietats, divises a raig i un compte corrent a Suïssa.

CATXING !

L'infra-ésser humà és el que és gràcies a la avarícia i la supèrbia, i jo des d'aquí brindo perquè tot continuï tant podrit com fins ara mentre a mi em vagi igual que fins ara. I al que no li agradi com està "el sistema" que es foti, que treballi o que aprengui a robar.

Pensin cabrons !

Què tenen en comú Estella Warren, Mensa i el FMI ?
Pensin fillsdeputa, pensin... ja els donaré la resposta quan em surti dels collons....

novembre dels collons

Fillsdeputa. Ja hem canviat l'hora aquí també i per fi es fa fosc a una hora raonable com per poder anar esbudellant incautes pels carrerons foscos d'aquestes contrades. Novembre és un mes que m'apasiona. Comença amb la potulada del Jàlu-in, i més o menys acaba amb la fartanera del Zencsgivin' dels collons on els putos galls d'indi ressecs i insípids van que volen. Vostès potser faran el puto pont de la prostitució i la putíssima, però servidor el farà abans i després, amb la extensa visita a terres cacalanes on espero passar-m'ho d'allò més bé veient les calamitats i desgràcies que els envolten a diari a tots vostès. Serà com la cançó "Why can't I be you?" dels Cure cantada per a capella per les seves veus de merda, perdularis marietes fillsdeputa i zorres en general.

Ah, com m'agrada pensar en vostès.

Qui vol un tallet més de gall d'indi?

Va d'avions

Vostès van tenir las forces armades (sic) desfilant dimecres per Mandril. Nosaltres aquí vam celebrar la "Fleet week" la setmana passada on la marina va demostrar un cop més que si algun imbècil els hi toca els collons poden rebentar el cul, la casa, la dona i el país sencer de qui sigui. Algunes de les mostres de mala folla, a mode d'exhibició, van ser ferralles voladores com les que els deixo aquí sota. Una pena que el nebot de l'Arumi no hi fos per explicar tot el que sap d'agronàutica...

Aquests s'estimen molt

Me n'he demanat 2 per reis

i d'aquests me n'he demanat 3

Aquest no vola ni és de la Navy, però quants de vostès n'han vist un? (amb o sense condensador de fluzo)

L'elit acadèmic ha mort

Des de temps immemorial el món acadèmic ha servit per l'avenç de la societat. Exemples d'aquests avenços amb un impacte social que te cagas i que tots podem gaudir ara mateix mentre ens gratem l'entrecuix podrien ser intermex, les radiografies o el paper de cagar de triple capa. La majoria d'invents solen sorgir de ments excepcionals, d'éssers de llum a nivell intel·lectual que viuen només per a satisfer el seu neguit de coneixement i així millorar el món. Pensin si no en el projecte Manhattan i el bé que va fer i farà.

Quan vostès escolten les noticies i senten "científics de la prestigiosa universitat de JarvarT" s'imaginen a un grup de gent seriosa amb bata blanca i barba mirant per un microscopi màgic i dient "eureka fillsdeputa!", i fins no fa gaire haurien encertat bastant. La realitat actual és un pèl més depriment. Si a nivell de carrer la societat és més idiota cada dia a nivell acadèmic hi ha hagut una extensió d'aquesta branca de suTnormalitat. On abans hi havia genis ara hi ha Jennys, i això s'enfonsa senyors meus...
L'elit mundial a nivell de coneixement és avui dia idiota. Punt. No hi podem fer res més, ha mort i no tornarà. I en tinc la prova. Mirin aquesta instantània presa per un servidor en un dels campus de més renom internacional, del lloc d'on més premis Nobel han sortit i del que formar-ne part significa per defecte i per pebrots que ets la polla en el que sigui que facis.

No tinc paraules ni collons per descriure la foto.

"Què fan aquests vailets?" diran alguns. "Pe... pe.. però això..." diran la resta. "FUUUUUUU" vaig dir jo al veure-ho. Sí, senyoretes i senyors.. l'elit acadèmic a nivell planetari es dedica, en hores d'estudi, a jugar a Quidditch. I no contents amb fer l'idiota amb una mini-escombra entre els genitals a nivell local han organitzat una lliga interuniversitària. I n'estan orgullosos. (cliquin si tenen collons).

Gaudeixin del que queda de comoditat abans que el món colapsi i tornem a fer foc amb dues pedres.

Final de l'estiu...

Ara que l'estiu s'acaba (veure foto adjunta del meu meravellós estiu hivernal) torna la rutina merdosa del curs acadèmic. Ara que els quatre xitxarel·los perduts que van venir a fer cursos d'estiu mirant de sucar el melindro han tornat a casa amb la cuca lluent (bé sigui pel fregadís bucal bé sigui pel fregadís manual), ara que les putes gordes de 20 anys inunden passadissos i aules... ara és quan jo faré vacances i ensenyaré el dit del mig a més d'un mentre preparo la maleta per anar al lloc més inhòspit d'aquestes terres.
Ara fillsdeputa és quan comença el meu estiu. Treballin molt fillsdeputa, que servidor se'n va a gratar-se els ous a dues mans.

Juliol i agost amb jaqueta és impagable

Gràcia i putes.

Quan algú em va esputar a la cara que la zorra màxima de TV3 faria el pregó de les festes de Gràcia d'enguany només se'm va passar pel cap un atemptat tipus neteja étnico-zorril. No cal dir que quan he sentit "amb la calurada ca fa" he hagut de parar el vídeo ipso-facto.

Per des-Gràcia (que eloqüent!) m'han comentat que el pregó no va acabar com el Corpus de Sang i que la puta que s'ha inflat la proa (veure fotos adjuntes) va acabar amb totes les dents a la boca (després del pregó segur que hi tenia quelcom més dins la boca).

Ah, les putes... algun dia en faré un post....

Busquin les dues diferències !

Els bascos

Són molts els catalans que veuen als bàrbars euskadencs com un poble col·lega. Molts són també els que volen veure un paral·lelisme catalano-basc contra el país opressor i fins i tot aprenen a dir quatre coses en euskera per sentir-ho més endins. La realitat però és que els bascos han anat, van i aniran sempre a la seva puta bola, i la seva opinió dels catalans acostuma a ser força dolenta, gairebé tant com la que tenen dels espanyols.
En un dia en el que la zona de Pamplona deixa els xorissos a banda per fer el ritual idiota dels sanfermins m'adreço a vostès per recordar-los que si van a la zona euskadenca no vulguin fer-se els guais, ja que de ben segur els fotran un pal pel cul i els faran servir per partir troncs. Per mi se'n poden anar tots a pendre pel cul.

La Xina, el paradís del fake

Fillsdeputa i zorres en general. Ara que ja fa uns dies que he tornat a un país pseudo-normal puc mirar enrera i veure el meu viatge a terres xinorris des d'una perspectiva més real i serena i afirmar "la Xina és una putamerda". Amb totes les lletres. La gent fa pudor, els carrers fan pudor, la conducció és temerària fins al punt de semblar Cairo i tot, TOT és de mentida, de cartró pedra i poliplàstic guarro.

Fotia una calor espantosa i sincerament la puta ciutat prohibida la podrien haver deixat prohibida i així envoltar-la de misteri, perquè un cop dins penses "quin collons de cagarro hòstia!". La muralla encara té una mica de gràcia. Allà com a mínim es nota que el filldeputa d'emperador de torn va passar-s'ho teta veient com uns quants milions de cabrons morien extasiats pujant els pedrots per fer la puta paret. I tot això mentre pensava "si és igual, si els putos mongos entraran igual...i si no temps al temps".

El tema pel que vaig anar, el casament del meu subministrador d'organs interns, va ser, com no podia ser d'una altra manera, una puta merda. El menjar asquerós, la cerimònia un pet, i les ties anaven tant mal vestides que no semblaven ni putes. Ara, ser l'únic occidental d'una sala a rebentar de grocs és grotescament gratificant (tot i ser lletges 4 de les 5 que es van posar de genolls ho van fer prou bé).

La foto que els adjunto és feta a Beijing, al bell mig dels Hutongs, on vaig trobar les coses més interessants de tota la Xina i que com no els importa una merda tampoc els explicaré.

Au, a cagar cabrons !

Dia de la teta, edició 2011

Sincerament no sé si caldria rememorar "dies de", bàsicament perquè amb una cagada virtual n'hi hauria d'haver prou, però com que sembla que el personal es fonamenta més en la quantitat que no pas en la qualitat aquí ens tenen, novament enfrascats en l'asuntu.
I ara què toca? tirar de google per trobar la imatge més esperpèntica/grollera/muerte que trobi? Podria tirar també de les imatges que he rebut de certes blogaires mostrant les popes, i d'això en diríem un inside joke, però tampoc serà el cas, més que res perquè si volen veure les peres de les internautes parlin amb elles collons, la majoria són força facilones.
En realitat i com que m'han enganxat enfeinat i desganat els hi deixo simplement la imatge de la tri-teta per excel·lència, una imatge que tots vostès tenen gravada a foc, per bé o per mal, als seus cervells malmesos. Imatge/icona d'una pel·lícula prescindible, amb actors que foten cagar, amb un suasseneguer més penós que mai i un jordi pujol final en format muñeco-diabólico-abdominal que fa més vergonya que cap altra cosa.
Au, feliç dia de la teta a tots fillsdeputa, i ja que és divendres que els les hi toquin molt a elles i que les magregin de gust ells. I ara si em disculpen tinc feina.

Com passa el temps...

Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú.

Recepta de coca de Sant Joan

Ingredients:

- 2 dotzenes de paioponis

- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)

- una branqueta de curtdegambalisme.

- roses per a la decoració.

- un tren.

Preparació:

Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !

Després d'escriure això me n'he adonat que la senyoreta llesca també ha recordat la efemèride... em començo a preocupar...

Vagin a la merda uns dies fillsedeputa !

He estat convidat al casament de la filla del meu major proveïdor d'òrgans interns de contraban. Donat que en el món occidental això del tràfic d'òrgans està mal vist m'he vist forçat a fer tractes amb gent d'altres regions del planeta, així que haver d'honrar la cerimònia de torn em suposa desplaçar-me a la Xina per un període que no els importa. Per respecte al meu proveïdor i al seu pare, amb qui ja feia tractes quan encara era viu, no vaig refutar la invitació, i ja posats procuraré gaudir dels exquisits plats que espero trobar pel mig dels Hutongs, aka menjarenpalsquenosapsquèés. El meu proveidor també m'ha promès un tour per l'inframón del país a diferents ciutats que tampoc els importa. Preguin perquè no trobi un Mogwai en alguna botiga perduda...

Li he dit que res de cordes Dr. Muerte...

com passa el temps...

Tranquils, ja els faré la crònica de la Xinadelcollons quan tingui temps i ganes. Avui però publicaré la recepta que fa un any no vaig publicar i que alguns ja van rebre en el temps oportú. En moments així me n'adono de com de ràpid passa el temps...

Recepta de coca de Sant Joan

Ingredients:
- 2 dotzenes de paioponis
- una bossa d'impaciència (la podeu trobar en qualsevol botiga)
- una branqueta de curtdegambalisme.
- roses per a la decoració.
- un tren.

Preparació:
Farcim els paioponis d'impaciència fins que estiguin tips. Això ho aconseguim amb una espera d'uns 2-3 minuts en qualsevol andana. Un cop farcits saltegem les vies. Esperem fins que tots els paioponis estiguin saltejats, i ho coem ràpidament al tren, a una velocitat d'uns 139 km/h durant 0,2 segons. Deixem refredar la coca i hi dipositem les flors per a la decoració. Bon profit !

Ah... el temps.. passa tant depressa el filldeputa...