Claro claro...

Senyors meus, m'avorreixo mentre espero el vol de connexió així que els faig coneixedors de la noticia que he llegit mentre esperava el primer (puto) vol.

I em diran: "aquesta noticia no l'hauria de comentar el gayer (vocable acceptat en consens) del Pare Bukky?". Doncs sí, però jo l'he vist primer, fote't!

M'està dient el vaticà que canviar-li el nom de pedofília a efebofilia és millorar l'asunto? No és només una tàctica per distreure? Perquè collons, si busquem la definició de efebofilia em sembla que no és gaire diferent que la de pedofilia!

Per aquesta regla de tres a mi no se m'hauria de denunciar si arribés a tocar aquella pacient menor que fa olor a maduixa oi? Sempre podré dir que sóc fresafílic! I mentre busquen què collons és això que em busquin!

En definitiva, la qüestió és follar-te al menor de turno i buscar-te una filia.

Xurrupa noiet, que aquesta és la llet de Déu

Diccionari de mots odisfèrics habituals

Ja que en CusCus s'ha mig emprenyat per haver-lo titllat de tou al fer servir el terme homosensual enlloc del tant nostrat, alhora que incorrecte maricóN, crec que s'hauria de fer un diccionari de termes habitualment odisfèrics (que no vol dir que els haguem inventat nosaltres OJU!).

Com que sé que tots vosaltres sou més gossos que el company d'un perroflauta, posaré jo un parell de paraulots acompanyat d'un intent de definició. Així l'audiència culta que darrerament freqüenta aquesta cort (de gent noble evidentment) es podrà refregar amb la paret després de llegir literatura de la bona.

Perroflauta: aquell individu o individua que arrossega una gran quantitat de merda incrustada al seu cos, i que acompanyat d'un gos fidel i d'algun instrument suposadament musical hauria de ser encès a l'estil bonzo.

Alícia: nom propi associat a un estat d'eufòria viatgera-cosmopolita-jo-ajudo-als-pobres-i-així-puc-anar-a-dormir-tranquil·la d'alguns éssers que s'autoanomenen tolerants però que són més tancats que el cony d'una beata (perdoni'm Sagristana) i que serveix per indicar que la persona en qüestió és un, o una, suro.

Au, segueixin vostès amb els homosensuals, monguers, paioponis, midgets, i bla bla bla...

Ara sí, la propera crònica des del puto cul del món!

"me voy a hacer seguidor suyo, Dr. Muerte!"

Aquí us quedeu!

Ara que ja està tot lligat ho puc anunciar a bombo i plateret: foto el camp d'aquest país de pandereta per anar a treballar a un país encara més de pandereta. Pista: en ple debat sobre la sanitat pública m'he colat com a docent a la facultat de medicina en una universitat de la costa oest del país en qüestió. Si no són tant imbècils com l'Alicia ja sabran per on van els tiros oi? I si ho són tant se'ls hauria de refotre on vagi o deixi d'anar.El dia 1 m'incorporo allà, així que la propera cagaradeta al blog la faré des del nou destí. Prometo ser un reporter eficient i cagar-me en tota la merda que em ve a sobre.... qui em manaria a mi fotre'm en aquests merders hòstia!

Rà rà rà, en Muerte m'esbudellarà

Vegetarians ovolàctis, o subnormals que no saben que ho són

Avui una pacient de consulta de capçalera m'ha vingut amb unes erupcions sospitoses a la pell, concretament al coll. Al preguntar-li si havia menjat alguna cosa en mal estat m'ha dit que no, que era pràcticament impossible perquè és ovolactovegetariana.

M'he hagut de mossegar la llengua per no contestar-li "a part de ser imbècil no entens les preguntes". M'he contingut i li he dit "dona, menjar-se un carabassó en mal estat també és possible". La seva insistència però, en afirmar que la seva condició dietètica feia gairebé impossible la ingesta de productes en mal estat m'ha fet voler crucificar aquesta ànima confosa. Li he preguntat el motiu de la seva elecció i m'ha dit que era per convenciment moral envers als drets dels animals, "que no menja carn perquè maltracten els animalets a les granges". Aquí m'ha donat peu a la rèplica Muerte, que m'ha sortit amb tota la mala folla que tenia guardada.

Jo també sóc ovolacti

Resposta: "doncs els ous que vostè menja i la llet i derivats que consumeix provenen de gallines moribundes entaforades en gàbies impossibles i les vaques ni li explico com estan per tal que donin més llet". La seva cara s'ha desencaixat, i en veure que potser era el moment de no fer-la patir més he afegit "perquè encara que compri productes verds, biològics o com li vulgui dir tot és mentida, en això estem d'acord oi?".

Resultat: pacient en silenci, volant pel dermatòleg i una subnormal ecoprogre confosa més. A la merda tanta pallassada hòstia! Avui per sopar, i en la seva salut, em fotré un filet de mig kilo collons!

Cervell invertit

No sé per què collons llegeixo el diari... sempre acabo topant amb noticies com aquesta:

Gays italianos pedirán asilo en España por la "creciente homofobia" en su nación

Només puc dir: Bravo! a sobre d'invertits són idiotes profunds per triar Espanya com a destinació per la seva salvació. Algú pot per favor avisar-los que es quedin a casa seva que com a mínim quan els diguin "froccio" podran contestar en el mateix maleït idioma...Au a cagar home!

Io como paella con polli e nabo tierni

Downies perillosos

Gràcies al wifi sense seguretat del tontet de la cafeteria de l'hospital em puc connectar des de la morgue sense que ningú em toqui els collons en nits de guàrdia com la d'avui... llegir la premsa entre carn freda em relaxa molt.... fins que llegeixo noticies com aquesta, i em poso tonto. El titular és prou suggerent com perquè algú com jo obri la pàgina sense dubtar-ho: "

Condenada a dos años de prisión una mujer tras acuchillar a su novio por llamarla "gorda"

Amb aquesta frase n'hauria de tenir prou, però no... m'agrada llegir en profunditat el què va passar i trobar altres informacions tals com:

- "la víctima dirigió a su mujer varios "comentarios humillantes sobre su aspecto físico", con frases como "no comas más que estás gorda y tendrás que buscarte otro hombre" o "no puedes correr de lo gorda que estás". Al meu entendre s'hauria d'apunyalar al tio aquest per la seva manca d'originalitat, però seguim...

- "en un impulso en el que perdió el autocontrol", le clavó repetidamente la navaja hasta causarle once heridas. Al reaccionar su pareja encendiendo la luz y gritándole "¿Qué haces?". La pregunta és: has d'esperar a que et clavin la navalla 11 cops per a què reaccionis, i quan ho fas només se t'acut dir "Qué haces?"... fill meu, t'haurien d'haver rematat amb una dotzena incisió...I la meva preferida:

- "en el juicio quedó probado que la mujer padecía una depresión mayor, con marcada ansiedad, de la que llevaba dos años tratándose, y que presenta una capacidad intelectual límite o borderline". Bravo!!!!!! Només d'imaginar-me una downie clavant navalla i cridant "muédete tonto, muédeteeeee" em foto a riure.Total, dos anys de condemna que no caldrà que la monguer lobezna cumpleixi... m'encanta aquest país...

"Que no me llames gorda! QUE NO ME LLAMES GORDA! NYIIIIIIIIIIII "

Com et dius? Ah, aleshores ets una puta....

Una de les coses perilloses de la calor de l'estiu és el confinament en llocs frescos amb l'aire condicionat a -4ºC, que permet fer ballar el cap més de l'habitual. En aquestes estones mortes la gentussa com jo té la mala costum de voler trobar la veritat absoluta amb teories absurdes i tristes.La meva darrera palla mental es podria titular: "digues-me com et dius i et diré com ets". Basat en el minso coneixement personal d'un grapat de persones he arribat a les següents conclusions:

- Els nois que es diuen Jesús solen ser trossos de pa a qui costa molt enfadar-se.

- Les noies més putes s'acostumen a dir Sònia, Sílvia o Míriam.

Au, ja he alliberat la tensió que m'angoixava per no haver compartit tant de coneixement amb vosaltres... ara ja puc anar a cagar tranquil·lament.

Snif...

Quines ganes tinc que tornin de vacances, cabrons!
Tot i que adoro veure els carrers deserts m'agrada la rutina merdosa, i la manca de pacients ploramiques que deuen estar fent-me el salt amb altres metges sudaques de poblacions de la costa em fa bullir la sang... només JO tinc dret a receptar-los erròniament laxants!
Tornin aviat...

Però què ens està passant!

M'ha arribat aquest vídeo de la Chaquira. Segurament ja l'hauran vist/patit. Pobre noia. La seva veu sempre m'ha fet ràbia i la seva manera de moure's mai m'havia dit res però gràcies a aquest vídeo això ha canviat. Ara sento llàstima per ella i se m'escapa el riure al veure-la fent el moviment del "cangrejo loco"...Un vídeo d'estiu "refrescant" per tots vostès...

Hip hip ocresia!

Què ho farà que per més que ho intento no m'entra al cap el fenomen de la hipocresia. I amb la calor d'aquests maleïts dies sembla que la hormona femenina del safareig a esquenes de la víctima estigui flotant a l'ambient (sí senyores i senyors, fa anys vaig fer un estudi profund sobre aquesta hormona anomenada Xafardostiaputacony, i vaig descobrir que les dones en segreguen quantitats infinitament superiors). Deu ser que xerrant de merdes alienes refrigeren l'organisme a través de la llengua, com fan els gossos, o que en temps de penúria els agrada trinxar la resta de mortals.
El que avui m'ha fet ja perdre l'últim gra de simpatia de la infermera en cap de la planta de psiquiatria ha estat veure com estava xerrant tant alegrement amb una companya i a la que ha marxat la puta deixa anar en veu baixa "així t'estampis escales avall, meuca", a lo que no he pogut evitar dir en volum de 98dB "PERÒ QUÈ DIUS JOANA! NO ÉS DE BON CRISTIÀ DESITJAR-LI LA MORT A LA CARME D'UNA CAIGUDA PER LES ESCALES !!!". He agafat el grapat d'historials de les visites de la tarda i he marxat mentre he sentit com la bona de la Carme tornava a pujar les 4 escales que havia baixat.
Diuen que fer una bona acció al dia ens ajuda a ser millors persones. Jo avui he fet l'obra del mes. Espero que el mail que he rebut del departament de personal demanant que els visiti demà a primera hora sigui per anunciar-me un augment.

La foto no té res a veure amb el que explico, però ben mirat, ja que tenen aquesta bonica aplicació als seus blogs on surt la imatge emprada els hi pico la curiositat perquè facin click. Babaus!

Calor i construcció

L'altre dia, per un d'aquells mals atzars, vaig coincidir en un bar amb un ex-company de l'escola. L'individu al veure'm va trobar la diana ideal per explicar misèries. Treballa a la construcció i a l'estiu passa molta calor. Pobre. Només li vaig poder dir dues paraules abans de marxar: Benny Benassi.

Espero que li quedés clar...

Condicions laborals

Darrerament llegeixo esparverat molts comentaris de la gent sobre les males condicions laborals que "pateixen". A tots ells els dedico aquest miserable post, amb tres fotos més velles que el cagar però que faran que algun d'ells reflexioni una mica si arriba a cometre l'error de llegir aquestes línies.
Va por ustedes cabrons ploramiques!

Ha perdut el rellotge

Ha perdut el rellotge

Estan esperant que algú perdi el rellotge

Ràbia ràpida (P. Bukkàkez (c) 2005-2013)

Em cago en la puta que et va parir, filla de perra per considerar que X és millor enviar-ho a Y que no pas on és ara. Em cago en tu pel que això comporta i perquè em fotràs enlaire el cap de setmana. T'odio puta, i si estiguessis al meu abast et diria quatres coses, zorra!

Ho sé, no han entès res, però, i lo bé que m'he quedat jo?

Schadenfreude

Quin plaer em provoca poder posar nom a qualsevol sentiment, sobretot al que passa pel meu malaltís meló! Deu ser deformació professional a voler diagnosticar-ho tot. Avui he pogut ampliar el meu vocabulari odisfèric amb un nou i valuós concepte:

Schadenfreude

Sí senyors meus, sóc un gran devot de l'Schadenfreude, encara que costi tres parells de collons arribar a pronunciar-ho. Gaudeixo amb el patiment aliè, em posa morcillote veure com algú que detesto fracassa i ho passa malament. Fins ara pensava que només era cruel. Avui per fi sé que sóc Shadenfreudic. Quin descans collons!

A falta d'un, tres.

Senyors, els famosos no em poden fer això. Sempre que traspassa un la meva ment descarrila imaginant com seria destripar les seves entranyes fins a veure el que ningú ha vist abans (bé, en alguns casos com el de Cher potser algun col·lega cirurgià sí que ho ha vist). Doncs avui no un no, TRES! Deixant a banda la Farrah Fawcett (el seu nom li van posar arran de l'activitat preferida dels seus pares) que va ser, és i serà un dels meus mites eròtics per edat (agüeloooooooooooo, ha visto el Inistón??) els altres dos, Michael Jackson i Jeff Goldblum haurien de passar per la meva taula de dissecció... tot i que en el cas del rei del pop (a feira?) potser hauria de canviar l'instrumental per un d'apte per disseccionar plàstic i implants metàl·lics, hehehe.
Au, 3 més al clot on tots acabarem. Amb permís del pare Bukky: "Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti".