Toqueu-me els collons i disfruteu molt !

Avui a l'obrir la web en "català" de El Periódico de Cacalunya els meus ulls han gairebé explotat al veure un anunci ben centrat on hi deia "Disfruteu gratis dels nostres continguts exclusius". Com bé haurien de saber tots vostès, fills de puta, el verb "disfrutar" i tota la seva conjugació em provoquen una reacció al·lèrgica particularment forta. Doncs bé, he escrit als responsables de la web per tal de saber el per què de la repetida incorrecció en un mitjà que fa bandera i fa ressò de la seva edició en català. La seva resposta m'ha encès el pàncrees al dir-me que tot i que disfrutar "encara no és un terme normatiu" està "admès com a llicència pels llibres d'estil dels principals mitjans de comunicació en català". Després em venia la moto de que amb accions com aquesta es reflecteix l'ús real de la llengua i que en certs casos s'arriben a incloure aquests termes no regulats per tal d'ampliar el Diccionari de la llengua catalana.
Amb dos collons ! Com si un puto llibre d'estil propi fos una normativa ! Si fins i tot el puto corrector del google marca disfrutar, i mira que és pèssim el collons de corrector !!!
Evidentment ja li he contestat comentant-li que si tal és la seva missió de reflectir l'ús real de la llengua que incloguin "bueno", o "tenir que", que són tant o més emprats i reals que "disfrutar". Ara només espero que em respongui un simple "aquests dos els tenim falti a la colec del llibre d'estil". Senyors meus, si ni els mitjans suposadament de casa fan ús de la normativa i es relaxen amb llicències estem ben arreglats.
Des de demà tinc més temps lliure al haver de consultar un diari menys.

La fi del món

Avui, en una d'aquelles xerrades que s'ofereixen aquí, la seu de les ments pensants, aquí on s'apilotonen els premis Nobel com si fossin cagarades als pipicans, he vist la fi del món, i l'he vist propera. Escagallonin-se, perquè la cosa és seriosa i pinta malament.

En una sala plena a vessar, on s'exposaven teories i noves troballes que vostès poc que podrien entendre per les seves limitacions, i mentre seia a la darrera fila amb el meu donut de torn, m'he adonat que més del 95% dels assistents eren putos xinorris. Fins i tot el que xerrava i fotia la pallissa sobre aplicacions nanopiezoelectròptiques era un groc dels collons. Senyors meus, el món està fotut, cardat i per postres en menys de 5 anys estarà governat íntegrament i exclusiva per paios que es podrien menjar les seves mascotes crues. Tot aquesta amenaça de que aviat la Xina tal, la Xina pasqual fot segles que la sento, però aquesta tarda m'he adonat que la profecia ja s'ha acomplert i la he notat, gairebé com si un gran falus em rebentés l'ujet. Aprofitin els seus darrers dies de llibertat occidental, perquè els cabrons ja són aquí, i s'ho estan menjant tot com si fossin una puta plaga de llagostes.

Deures per pujar nota: aquí tenen la pàgina del grup de recerca del paio que es desvivia explicant la seva merda personal. Comptin els occidentals que hi ha. Noti's que irònicament aquest grup de recerca està ubicat a Atlanta, terra de naixement d'una cosa tan yankee com la Coca-Cola. Ya estan aquí....

I ara què?

La noticia que m'ha cridat l'atenció avui als mitjans de Cacalunya és el fet que Buenafuente hagi rebutjat un guardó al millor presentador concedit per FHM, alegant que aquests mateixos premis consideraven Pablo Motos com a pitjor comediant i en Buenafuente s'ha solidaritzat amb en Pablitoclavóunclavito. La noticia a mi sincerament ni tan sols em sembla noticia però m'ha creuat un pensament pel cervell... "Què faran o pensaran ara tots els llepaculs d'en Buenafuente, guionistes wannabe i ments pseudo-pensants que corrien per aquí i que carregaven contra Pablo Motos?". En paraules d'un savi... serà avui el dia en que tots ells "redescobriran el geni del presentador de Cuatro" ?

Facin apostes!

Globus d'or

Els podria dir que vaig assistir a la gala, que ho vaig veure de molt a prop, però a hores d'ara les famfarronades només pel Twitter si us plau. No, no vaig veure la gala, ni de prop ni de lluny, ni a la tele ni després als resums. Fins i tot he sabut de la "noticia" de que el presentador va ser massa agosarat (segons criteris organitzatius) a la hora de fer brometes moltes hores tard. Però, per recordar el meu temps de cronista als Estats Units per a "El Periodico de Cacalunya" faré un esforç compartint amb vostès un vídriu que ni tan sols he buscat, sinó que m'ha espetat a la cara i que mostra el per què de la gran ofensa d'alguns. Tranquils, hi ha subtítols (veure escrit Beberly és impagable) pels més lerdos i poden obviar-lo sense cap mena de problema.

El poder de les paraules

Des de temps immemorial els homínids han fet servir la comunicació verbal per expressar i fer entendre a altri el que senten o volen. La evolució ha fet que diferents llengües aflorin sobre la part seca del planeta (i ara no em surtin amb collonades de dofins i balenes) en forma d'idiomes més o menys parlats. Tot i la diferent natura i evolució totes les llengües recullen un grapat de mots que són els que un forani hauria d'aprendre de seguida: els insults.

Cacalunya, i per proximitat espanya, és terra d'insults potents, visuals, explícits. D'aquells que costen de traduir perquè un cop feta la traducció perden força i sentit. Un tant nostrat "Em cago en ta puta mare" o un "ets un cabró fill de puta" serien exemples força difícils de traduir sense patir una pèrdua de sonoritat i missatge. Ara bé, l'ús reiterat i continuat d'aquestes expressions ha fet que els habitants de Cacalunya s'hagin acostumat a tals expressions i per tant sigui molt difícil escandalitzar ningú o inclús arribar a ofendre fent servir només paraules malsonants rases.

Aquí on sóc ara però, encara hi ha una paraula amulet, sublim i suprema que és invencible i que fa que els natius pateixin una mica per dins quan és pronunciada. És l'insult definitiu, el joker de les baralles, la paraula prohibida a menys que vulguis problemes. Equiparar a algú amb això és pitjor que fotre-li un tret a set persones a Tucson. I aquesta paraula, senyores i senyors és "Cunt". Pronunciat seria "Cant" amb la a neutre, si fa no fot com el començament de "Cantonigròs". I què vol dir exactament ? Doncs ni més ni menys que "cony", "conyot", "favota" o "xuminarro". Així de simple. Que algú sigui un cony és el pitjor del món pels anglosaxons. I la gent s'horripila quan sent la paraula. Per ells és com sentir un Nazgûl fotent un crit. No cal dir que com més observo les reaccions de la gent més m'agrada fer servir aquesta paraula sense previ avís. Adoro la paraula "cunt".

Tot això m'ha fet reflexionar avui... si un cony és el pitjor del món.... què són totes aquelles que en tenen un entre les cames?.... Totes putes! és clar !!!!

Lletjor per cable, en Billy

Anar d'hotel no només em permet furtar de tot i més sinó que m'ofereix la possibilitat de descobrir merdes gegants que s'ofereixen només als canals per cable que servidor no pagarà mai de la vida. La meva darrera descoberta al canal A&E, la Meca de les lletjors yankees, és "Billy the Exterminator". Aquest suposat reality mostra com un paio vestit com un imbècil, en Billy, es dedica a solucionar els problemes de plagues i/o animalons variats de la població de Lousiana.

Aspectes destacables del programa:

- Suposadament és un negoci familiar on la mama pren els encàrrecs i en Billy i el seu germà maten les bestioles. El papa és un monigote que de tant en tant "ajuda".

- En moltes hores de programa no va aparèixer NI UN SOL NEGRE. Tenint en compte que parlem de Louisiana la cosa fot un tuf republicà terrible.

- Quan el "client" és una mare soltera en apurus, o un pare que puja els fills sol perquè la mare va morir de X en Billy no els hi cobra (si més no metàl·lic en antena, si després selsfo no ho sé). Tampoc cobra quan fa feines pels polis o bombers, on a més els dóna les gràcies per ser tant valents i ajudar a la comunitat (aquí segur que hi ha trenet chuchú).

- Un paio vestit així hauria de renegar com un malparit. En Billy però com a molt dirà "Oh my god".

- Si en Billy es troba una bestiola salvatge, tipus ós rentador, serp de cascabell, etc. què farà? li tallarà el cap perquè emprenyen? NO! els capturarà suaument i els deixarà anar dins un bosc espès perquè siguin feliços. Si un conillet resulta ferit correrà amb la furgo a veure un veterinari per salvar-lo. I si mor, plorarà.

- Les plagues més freqüents que en Billy anihila són: vespes malparides, abelles malparides, cuques malparides, formigues mata-caimans. Punt. Després rescata ossos rentadors, s'emporta serps i cocodrils. I sempre fa servir un agent insecticida ecològic, com ho senten!


Així que ja saben, si volen malgastar temps de la seva vida no dubtin en buscar "Billy the Exterminator" al youtube. De res.

Regal de reis inesperat

Doncs sí, algú que no diré qui és, però que posseeix voluntats malèvoles m'ha fet arribar un paquet, avui dia de Reis. A dins hi havia un set complert d'afaitat amb ganiveta esmolable. M'ha semblat molt apropiat i per què negar-ho, la meva imaginació de nen il·lusionat ha anat molt molt enllà. Què podré fer jo amb un estri tant precís? Munto una barberia tipus Todd? Ah... maleïts reis mags....

El trencanous, aka rebentaboles

Per atzars tortuosos de la vida vaig caure al parany d'acceptar la invitació (pagant altri clar) d'assistir a la performance de ballet clàssic "El trencanous" de Txaikovski a la gran ciutat dels petaculs. Arribat el moment, escarxofat al palc lateral vaig iniciar la visualització horripilant de la fauna que s'hi aplegava: families amb fills encorbatats, dones embotides en vestits daurats i de talles massa justes, pentinats impossibles i desenes de fillsdeputa famfarrons que pretenien fer creure a tothom que havien vingut per gust i afició. Una veritable munió de cagamandurries d'alt standing.

Aquesta va ser la part interessant. A la que el teló va pujar l'aborriment i un seguit d'esgarrifances van envair-me. Aquell espectacle grotesc, gairebé dantesc, de pseudo-dones no crescudes i sense pit, que caminaven i saltaven de forma anòmala, aquells maricons que corretejaven com si el seu propi oli els impolsés per l'escenari i aquells decorats nadalencs plens de joia van fer-me patir durant gairebé 20 minuts. El meu cervell només podia descansar en els breus lapses en què parpallejava. Arribat el punt en el que vaig considerar que ja havia sofert prou, i que ja havia complert amb la meva presència vaig fer sonar el meu busca trucant-me a mi mateix des del mòbil, per tal de fer ús del sofert "trucada d'urgència de l'hospital, ho sento", mentre sacsejava el busca per tal que no es veiés qui trucava. MAI MÉS !

- Lliçó 1: MAI s'ha d'acceptar l'oferiment d'una entrada per anar a veure una cosa que algú altre ha rebutjat. Segur que aquest algú amaga alguna cosa.

- Lliçó 2: Només acceptar invitacions provinents de dones com la pàjara de la foto.

De dol

Llevar-se i llegir coses així entristeixen... De ben segur que un cop hagi parit perdrà tants punts que no valdrà la pena ni esbudellar-la. Israeliana dels collons...

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

All work and no play makes Jack a dull boy.

Xavier Verdaguer, i 2

La confirmació de que ser fatxenda i ruc van agafats de la mà.
I ara facin-me un favor i aprofitant que passa el nadal a barsalóna truquin a hores intempestives al número del nostre amic, tot preguntant pel sentit de la vida, la felicitat o el camí dels emprenedors. Segur que faran un amic.

Xavier Verdaguer, San Francisco

He titulat aquest text amb el nom i la ciutat de residència actual del bitxo de qui els parlaré avui, bàsicament perquè sé que així ell mateix trobarà aquest text quan es busqui al google (una cosa que no em sorprendria que fes a diari). I si no ho fa ell ja ho farà algun dels seus "amics" i li ho farà saber.

Senyores i senyors, els presento a un catalanet diluït en castellanisme i pretencions yankees que va fer el petate ara fa uns anys (no sé quants ni penso buscar-ho) i va venir-se a Ca la Fòrnia perseguint el seu somni americà perquè, emprant les seves pròpies paraules, és un emprenedor. La fortuna ha fet que no hagi coincidit mai amb ell en l'espai-temps i espero que la providència m'allunyi del seu enorme ego capaç d'engolir Internet sencer. La seva empresa emergent (publicitat gratuïta ! No es queixi senyor meu!) es dedica a la innovació en tecnologies aplicades a noves tendències que ve a ser com dir que ven fum i parla més que les gitanes del mercadillo. Ser empresari no li impedeix, a la seva ja no tant tendra edat, ser un mudarnillu de collons que pul·lula en un ford mustang vermell (més vell que el cagar) i plantar-se allà on hi hagi un sarau pels voltants de San Francisco peti qui peti. A qualsevol aconteixement s'hi farà les fotos de rigor (normalment en una pose amb els braços aixecats) on mostrarà la llibertat, la joia, l'entusiasme, el bon rotllo, l'amistat, les ganes de viure i el positivisme que supura per cadascun dels seus porus mataronins (dada no confirmada) i que després compartirà a través de les quatre mil xarxes i/o webs dedicades a fomentar el super-Jo. Res s'escapa al Xavi, és solidari, és amic dels seus amics, fa correbous imaginaris per San Francisco el dia de San Fermín, és del bar$a, corre maratons com un campeón i fins i tot va aparèixer a "españoles en el mundo" (ei, però ell és català eh? no es confonguin) explicant, envoltat d'altres ibèrics triomfadors, com d'emprenedor és amb un accent que espero no sigui el mateix quan parla en anglès. És l'exemple ideal d'un ex-alumne d'$tanford, segur de sí mateix, que només veu el costat positiu de la vida i que té tants moments especials per recordar en un sol dia que li farien falta dotze vides per explicar-los com cal i cagar-ne les polaroids mentals. Llegeixin qualsevol dels seus apunts del blog, visitin el seu tuiter, inclús el poden trobar al feisbuc i remenar-ne les fotos i el perfil. Segur que compartiran des d'ara mateix la meva fascinació per en Xavier Verdaguer i la seva vida perfecta. Jo només d'haver recopilat la informació i veure 1 minut del vídeo dels españoles en el mundo he quedat esgotat.

Els resulta familiar?

Com riu la puta al final... es nota que li agrada....

Art en estat purT

Un malalt mental em va fer conèixer l'obra d'una melafo britànica de qui no desvetllaré el nom per tal de no fer-li publicitat gratuïta. Aquesta melafo que no deu arribar als 30 anys d'edat exerceix el bonic art de l'escultura amb un toc que em commou, que em fa sentir per dins una espècie de remor de bilis. Els deixo unes quantes obres seves. Segur que compartiran amb mi l'apreci per la seva obra.

"Típica dona agafada a l'atzar"

"Menstruació com cal"

"vieira afilada"

"Castanyera"

"Cireretes visuals"

"dona cabriolet"

"taula tocador amb un toc humà"

Dia de la cançó casposa

...o un recordatori de que tots vostès s'estan fotent grans i que tenen un passat. Els deixo no una sinó dues perles casposils de primera classe, èxits comercials, que faran les delícies dels més cutres i horripilaran als menys avesats al ridícul musical. Recordin aquells temps i analitzin com d'imbècils eren. Ara mirin a dia d'avui i reconfortin-se veient que les coses no han canviat i que continuen sent uns tifes integrals. Ells més grassos i calbs i elles, com no, totes putes.

Sí, una colla de maricons que han acabat venent farlopa o esdevingut ballarins professionals per poder demostrar que sí, que perden oli i peten culs. Bravo per ells!

Què? Ballen? Potser es pensaven per aquell temps que pillarien catxo per la calor de la cançó? Es van quedar sense veure un torrat tot l'estiu oi? Fotin-se fills de puta, i ara recordin la seva "joventut" i plorin.